dilluns, 11 de gener de 2016

EL TEXT. PROPIETATS DEL TEXT

EL TEXT. LES PROPIETATS TEXTUALS.
                                                     (imatge extreta de google imatges)

El text es pot definir com a un grup de frases que formen part  d’un mateix missatge. Aquestes frases, però, per tal que el text sigui comprensible, han d’estar relacionades entre si i seguir una organització  i un ordre.

Un text està ben construït quan té les propietats següents: adequació, coherència, cohesió i correcció.

Adequació. El llenguatge d’un text s’ha d’adequar als tres elements del context següents:

-          El receptor o destinatari ( tractament, comprensible per a ell, registre )
-          Canal oral o escrit.
-     Gènere (notícia, carta, currículum, poema, instància...) La finalitat o propòsit del text (convèncer, divertir, informar...)

L’adequació és la propietat que determina el registre que cal usar segons la situació comunicativa. La tria dependrà de la formalitat o informalitat de la situació, de la relació entre l’emissor i el receptor, de la intencionalitat del text i del canal de comunicació (oral o escrit).

Tipus de Registres

Els registres formals (alts)
Es manifesten sobretot en la comunicació escrita.
Es caracteritzen per :
-      La pronúncia acurada
-      La selecció del lèxic apropiat (i/o especialitzat)
-      Oracions més llargues
-      Estratègies pròpies de la retòrica (argumentació, exemples, comparacions, paradoxes, metàfores...)

Registre estàndard
-      Varietat supradialectal que vol ser neutre (per damunt dels dialectes, no hi ha trets de cap dialecte)
-      Varietat pròpia de la comunicació pública
-      Es caracteritza per la correcció gramatical
-      La selecció de lèxic més general i neutre

  
   

Els registres informals (baixos)
Són propis de la comunicació oral.
Es caracteritzen per:
-L’espontaneïtat i improvisació
- els canvis sobtats de tema
- lèxic imprecís i més general
- Repeticions o reformulacions d’enunciats
- Vacil·lacions (frases inacabades, anacoluts o desordre de la frase)
-Moltes exclamacions i interrogacions
- Frases molt curtes i juxtaposades
- Informació no verbal ( gesticulació)
- díctics (tu, aquí, ara...)
- vocatius o fórmules de contacte (sí, dona)
- jòquers o mots crossa


Coherència.

És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la irrellevant i que l’organitza d’una determinada manera, fet que facilita comprendre el significat. Determina l’estructura i facilita que es reconeguin amb claredat les idees que s’hi exposen, el tema i la informació necessària segons la finalitat que es persegueix.

Per tant, es tenen en compte els següents punts:
-          Selecció de la informació important.
-          Aspecte visual per a facilitar la comprensió (títol, marges, paràgrafs, parts).
-          Progressió temàtica, el text ha d’anar oferint informació nova.
-          Regla de no contradicció, el text no s’ha de contradir amb idees oposades.
-          Regla de relació, totes les idees han d’estar relacionades amb el tema principal.
-          Organització de les idees.
-          S’ha d’aplicar l’estructura externa del tipus de text que fem (argumentatiu, explicatiu)

Text narratiu
Text argumentatiu
Text explicatiu
Notícia
Plantejament (presentació ambient i personatges)
Tesi o Exposició (idea que es vol demostrar)
Introducció (presentació del tema)
Avantítol,
títol,
subtítol,
Nus
(desenvolupament del conflicte)
Demostració (arguments)
Desenvolupament
(coneixements detallats sobre el tema)
Entradeta o lead 
(1r paràgraf resum idees important)
Desenllaç (resolució)
Conclusió (síntesi i reafirmació de la tesi)
Conclusió
(síntesi final)
Cos
(detalls)

Text conversacional
Text instructiu
Text predictiu
Text descriptiu
Obertura o presentació
(salutació o presentació del personatge)
Presentació
(materials o elements)
Hipòtesis
(suposicions per treure’n conclusions)
Tema
(presentació del tema, objecte o motiu de la descripció)
Cos de l’entrevista preparació (orientació de la conversa cap a un tema determinat)
Procediment (enumeració de les accions)
Arguments (basats en dades observables)
Caracterització (enumeració trets distintius)
Conclusió
(acords i desacords)  i Acomiadament o tancament (comiat).
Consells i advertències
Conclusions (conseqüències en un futur)
Situació en l’espai (de més general a més concret o inrevés)


Cohesió.

És la qualitat que consisteix a assegurar la unió entre les diferents frases i les parts de què consta un text. Les parts es relacionen mitjançant els mecanismes següents:

-          Relació lèxica ( és una connexió o relació de significat entre dos elements)
o   Repetició d’una paraula . Ex.:Podem definir l’amistat com... L’amistat és...
o   Sinònims o antònims. Ex: Sous- salaris; fosc- no gaire lluminós.
o   Encapsulament d’un segment del text en una paraula o sintagma. (una paraula o dues engloben una idea). Ex.: Els joves no volen estar tan immersos en el treball com els seus pares, ja que per a molts és prioritari tenir temps per a divertir-se. Aquesta cultura domina la seva manera de viure.
o   Hipònim (nom més concret) o hiperònim (nom més general).
o   Associació de paraules a un mateix camp semàntic. Ex.: vellesa- etapa
o   Pronoms. Anàfora (el pronom se situa després de la paraula que substitueix ex.:Aquests són els meus amics. Ells.../ o hi ha una el·lipsi; ex.: la creativitat empresarial té... la Ø científica);). Catàfora (el pronom va abans que la paraula que substitueix; ex.:)
-          Els connectors (preposicions, conjuncions, relatius) que enllacen parts de les frases, frases entre si i els paràgrafs.
-          La concordança entre els diferents elements dels sintagmes i de les oracions (entre determinant, nom i adjectiu, entre subjecte i verb; entre el pronom i els referents...).
-          Els signes de puntuació, que a més d’indicar pauses i entonació, en delimiten les parts perquè marquen l’inici i el final de les frases, paràgrafs...
-          Estil indirecte o directe

Correcció
És la propietat que determina que un text respecta les normes de la fonètica i ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.


(imatge extreta de google imatges)

PROPIETATS DEL TEXT
ADEQUACIÓ





Relació amb el context comunicatiu

Receptor
-Hem de tenir clar a qui va dirigit.
-El text ha de ser comprensible pel receptor
-El receptor ha de rebre el tractament que li correspon
-Relació emissor receptor-grau de formalitat- registre, modalitat objectiva o subjectiva, etc.
- Àmbit privat o públic
Intenció de l’emissor
A la finalitat o intencionalitat de l’emissor- finalitats del llenguatge (informar, convèncer, argumentar, explicar, descriure...)
Estructura del gènere
Segueix l’estructura del gènere establert(carta, instància, poema, notícia).
Canal
Registre adequat segons el canal (oral o escrit),
COHERÈNCIA





Selecció informació

Estructura
Externa


Informació
Selecció de la informació important (ni sobra, ni falta, ni es repeteix, ni es contradiu, ni hi ha buits o conceptes que no entenguem)
Regla de progressió temàtica
Regla de no contradicció
Regla de relació
Aspecte visual.
Estructura externa
Títol
Marges
Paràgrafs (més de 4 i menys de 10 línies)
Parts del text fàcils d’identificar (3 parts)
Organització idees
Progressió del tema. Organitza les dades en parts ordenades d’acord a una seqüència lògica.
Tipus de textos
Fa servir les modalitats discursives (narració, descripció, argumentació, etc.) de manera apropiada. En el cas d’una argumentació, presenta tesi i arguments de manera ordenada.
COHESIÓ







Connexions internes
Relació lèxica

Anàfora

Catàfora

Signes de puntuació

Connectors

Concordança

Estil directe/indirecte
Relació lèxica: repetició
Sinònim, antònim, hipònim, hiperònim, mateix camp semàntic.

Anàfora: substitució amb pronoms o determinants (articles adj. demostratius o possessius) de l’antecedent o amb l’el·lipsi.

Catàfora:  se situa el referent després dels elements que l’enuncien. Això és el que digué:que no donaria suport a la iniciativa.

Signes de puntuació

Connectors per estructurar text i idees

Concordança entre els elements de l’oració noms, adjectius i determinants i verbs, com temps verbals en l’oració composta.

Estil indirecte (oració substantiva introduïda per “si” o “que”+ verb subjuntiu-adv. temps, lloc) Li va ordenar que es comprés un llibre- Compra’t un llibre (or. Juxtaposada al verb “va dir”
CORRECCIÓ
Regles
ortogràfiques
gramaticals
sintàctiques i
lèxiques
La correcció normativa fa referència al coneixement i respecte de les regles ortogràfiques, gramaticals, sintàctiques i lèxiques establertes per les institucions acadèmiques, i es comptabilitza en el descompte de les faltes.

EXERCICIS
1. Llegeix els textos i fes les activitats següents:
a)  Determina en quin registre estan escrits tenint en compte els factors que defineixen els registres.
b)  Digues algunes  característiques específiques   de cada registre que veus en cada text.
Text  1
El 24 de desembre, el diari B/W va publicar una carta oberta del president del Govern Balear en la qual demanava als alemanys que respectes­sin els costums mallorquins, per no quedar aïllats de la població de l'illa. Els residents ale­manys, més de 35.000, s'han convertit en una minoria important a Mallorca, amb tendència a augmentar. Hi ha, en efecte, el perill que aca­bin constituint una illa dins l'illa. Jaume Matas els demana en la carta que facin el «petit esforç d'entendre o parlar alguna de les nostres llen­gües». Per respondre a l'hospitalitat del poble que els rep, haurien d'intentar entendre i parlar, en efecte, la llengua pròpia d'aquell poble.
                                                                                                                                                Avui, 3-1-1998         
Text 2
Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anunciava cada dia a la fredor de l'hivern l'arribada certa del blat. [...] Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tremolen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.
                                                             salvador espriu: Arbres nus
Text 3
Un cub format per 27 cubs unitaris blancs (3x3x3) es pinta exteriorment de negre de manera que les cares d'un mateix color resul­ten indistingibles. Calculeu la probabilitat que, en reordenar aleatòriament els cubs unitaris per formar el cub gran, totes les cares d'aquest siguin negres.
josep fàbrega i altres: Variables aleatòries i processos estocàstics
       Text 4
M'he descuidat d'explicar-vos això. M'havien fotut fora. Després de les vacances de Nadal ja no hi havia de tor­nar, perquè m'havien tombat quatre assignatures i no m'esforçava gens. Sovint m'advertien que comencés a esforçar-me -sobretot al voltant de les avaluacions, quan els meus pares venien a parlar amb en Thurmer-, però jo no ho vaig fer. O sigui que em van fotre al carrer. Foten la gent al carrer ben sovint, a Pencey. Té un nivell acadèmic molt bo, Pencey. De debò que sí.
J. D. salinger: El vigilant en el camp de sègol
2.Corregeix l’adequació d’aquest escrit.
Estimat director,
No he pogut venir a l’examen de Mates i la profe no me’l vol fer perquè em té mania. A vere si tu aconsegueixes que la Pepi baixi del burro i em doni una altra oportunitat.
Un petó.
Vanessa Patrícia

3. El text següent ha de ser una sol·licitud o una instància, però qui l’ha redactat no ha seguit les regles d’adequació. Sabries dir en què ha fallat i escriure-la correctament?

A LA BERTA GARCIA, DIRECTORA GENERAL D’EDUCACIÓ
Montuïri, 12 de novembre de 2002
La sotasignant, Na Maria Rosselló i Rosselló, filla de l’Aina i en Tomeu, que viuen a Montuïri, barri de baix, al carrer Botella núm. tres, amb DNI núm. 54328967, i que, per si
l’heu d’avisar té el telèfon 906906906,
DEMANA
Que li sigui concedida una beca per al transport i els llibres per al curs que ve.
EXPOSA
Com que haurà de cursar el segon curs de batxillerat en aquest centre, IES de Sineu, que cau lluny de casa seva (uns 90 km, mal comptats), la família no té prou recursos per pagar el desplaçament i una petita ajuda de part de l’Administració no ens anirà malament.
Aprofita l’avinentesa per saludar-la molt cordialment. Records de la mare, que em sembla que la coneix.

4. Si en un taulell sortís l’anunci que apareix més avall, comenta per què et semblaria inadequat i fins i tot contrari a la intenció de la persona que l’hi va penjar. Corregeix-lo:

MESTRA. Dòna clases de catalá per alumnas de ESO i Batchillerat. Interesats troqueu el teléfon 9060809 per les nits i demana-ho pel Toni.
5. estructura . Ordeneu el següent text argumentatiu.
Tenint en compte que els recursos existeixen i el problema és important, ja que afec­ta la vida de moltes famílies que viuen en el medi rural, és imprescindible que hi ha­gi una voluntat política per trobar-hi solucions.
En primer lloc, la dona pagesa i ramadera no té un estatus jurídic definit, i malgrat treballar activament com a col·laboradora en l'explotació familiar no té cap tipus de cobertura social ni prestacions pròpies, i sol dependre de les derivades del seu home.
La manca de serveis de substitució és un problema que sol afectar les persones en règim d'autònomes. La dona pagesa no té ningú que la substitueixi i faci la seva feina en cas de baixa mèdica, ja que les seves condicions de treball són molt dures.
El problema és real i els mitjans per solucionar-lo existeixen. La Unió Europea pre­veu fons per cofinançar els serveis de substitució, però aquí no s'apliquen perquè sempre s'han prioritzat altres necessitats.
En segon lloc, aquesta situació es complica per a la dona en cas d'embaràs i baixa per maternitat. El treball agrari impedeix que pugui treballar durant una bona part d'aquest període: qui la substitueix?, qui finança en tot cas la seva substitució?

6.  Llegeix aquests quatre textos i digues:

a) quin no compleix la regla de la progressió temàtica;
b) quin no compleix la regla de la no-contradicció;
c) quin no compleix la regla de la relació.
d) quin compleix les tres regles de coherència.

Text 1
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; la casa, només de veure-la, ja donava ganes de rascar-se.

Text 2
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va rebre
un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; hi havia una parada de metro a 300 m.

Text 3
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va rebre
un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; la casa era neta com una patena.

Text 4
A les nou en punt, era explicable; la casa, prop del riu, només de veure-la, ja donava ganes de rascar-se. Va presentar-se al número 49 de Hubris Street, on el va rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles.

7. Digues quins són els mecanismes de cohesió següents:

Meteomania
Viure en climes extrems: adaptació de pingüins i dromedaris.

Avui parlarem de dos animals que (1) viuen en climes diametralment oposats, el pingüí (2) i el dromedari (3), per comprovar la seva (4) capacitat d’adaptació al medi (5). En efecte (6), el pingüí (7) suporta temperatures (8) fins i tot inferiors als 50 graus sota zero (9), mentre que (10) el dromedari (11) conviu amb valors de 50 graus positius (12).

Aquestes són algunes defenses que (13) utilitzen (14) contra els rigors de climes (15) tan extrems.

El pingüí (16), a través de les fosses nasals, recupera la calor (17) de l’aire expirat. Les aletes i les potes (18) disposen d’un sistema de vasos sanguinis especials que (19) escalfen les parts més exposades al fred (20). També (21) tenen (22) una bona protecció a l’esquena gràcies a les capes de greix i al plomissol.


8. Restitueix al text que segueix els connectors que hi falten:



“que” completiu (2)  “que” relatiu (2)     a partir d'      perquè    però (2)   quan

".....................................aquest moment, els fets es precipiten. ....................torna a la feina es troba.................hi ha un reajustament de plantilla, provocat per la crisi econòmica.................s'arrossega des de fa anys................que d'un any ençà ha anat manifestant-se cada cop amb més claredat. L'acomiaden; li asseguren ............ l'acomiadament no té res a veure amb la pèrdua del braç,...............fins i tot ell (.............donaria l'altre braç.................fos veritat) s'adona que no l'hi diuen gaire convençuts."
Quim Monzó: El perquè de tot plegat


9. Al text següent hi ha vint errades de tot tipus. Troba-les i corregeix-les.

Aquest fin de setmana l’averia d’un tren ha provocat que totes les linies de cercanias patissin un retràs de 5 h. de promig. Malgrat la rapida intervenció dels bombers, no s’han habitat els allaus de gent enfurismada als andens. Vàries persones majors han necessitat assistència metge, ja que patien crissis d’angoixa. El colmo de tot és que Renfe asegura que el problema no es repetirà i el ministre, en una intervenció brillant, insisteix que el país no precisa més inversions. Fins on arribarà la paciencia del usuari?