dimecres, 11 de novembre de 2015

L'ORACIÓ SIMPLE


(imatge extreta de catala3escolagrevol.blogspot.com.)


Hola a tothom! CARINYETS, comencem tema nou!!! Ànimssss!


0. CATEGORIA, SINTAGMA I FUNCIÓ

S’han de distingir aquests conceptes.

-Categoria: la categoria gramatical fa referència a cadascun dels diferents tipus de mots o paraules que té una llengua. Es classifiquen segons la forma i el significat en: nom o substantiu (casa), adjectiu( gran), verb(ser), determinant(algun), pronom(ella), adverbi(ara), preposició (a), interjecció (apa!)i conjunció(però, i).

-Sintagma: fa referència al grup de mots que formen una unitat al voltant d’un nucli. Hi ha cinc tipus de sintagmes:
·         Sintagma nominal (SN): on el nucli és un nom. Ex.: Els meus grans amics
·         Sintagma verbal (SV): on el nucli és un verb. Ex.: viatjaven pel mar
·         Sintagma adjectival (SAdj.): on el nucli és un adjectiu. Ex.: molt fàcil
·         Sintagma adverbial (SAdv.): on el nucli és un adverbi. Ex.: massa aviat
·         Sintagma preposicional (SPrep.): és un sintagma que duu una preposició davant. 
Ex.: amb una clau anglesa (preposició+ SN)

-Funció: la funció és la relació que manté un mot o sintagma amb la resta de mots d’una oració. Hi ha dotze funcions sintàctiques diferents:
- subjecte, predicat, complement del nom, complement de l’adjectiu, complement de l’adverbi, complement del verb. Exemples:
Complement de l’adjectiu "No és capaç d'una cosa així".
Complement de l’adverbi. "La Mercè canta extraordinàriament ."

Dins del complement del verb n’hi ha de diversos tipus:

-          Complement directe, complement indirecte, atribut, complement predicatiu, complement de règim verbal o preposicional, complement circumstancial i complement agent.

1.L’ORACIÓ. PRINCIPIS BÀSICS.
-L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d'haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) - El Joan riu (és una oració).
-          
         -L’oració està formada per dos elements bàsics:
-          El subjecte, que indica de qui o de què es parla.
-          El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat...).
El ministre                  ballarà un rock 
  SUBJECTE                              PREDICAT

-Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).
El ministre                         d’afers interiors               ballarà                 un rock al Parlament
NUCLI SUBJECTE          complement subj                NUCLI PREDICAT    complement verb

-Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell
El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament
NUCLI SUBJECTE                     NUCLI PREDICAT

Concordança
-El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):
L’infant plora/ els infants ploren
No podem dir * L'infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.
El teu gos pesa vint quilos
*El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos
                                               subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC
De vegades, el subjecte d'una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n'indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l'oració és el·líptic. I tota l'oració és el SV predicat
( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 
Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                          Llegien un capítol de la novel·la
Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS
Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar...

Demà plourà tot el dia - No té subjecte
SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic: fer sol, fer fred...
Fa fred en aquesta habitació -  No té subjecte
SV Predicat

c) El verb haver-hi:
No hi ha ningú al pati - No té subjecte
SV Predicat

EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)


El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.