dijous, 7 de maig de 2015

GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU

HOLA SUBSTANTIUS MEUS!!! 
COPIEU LA TEORIA  I LLEGIU-LA BÉ ABANS DE FER ELS EXERCICIS DE SOTA

El substantiu i l'adjectiu

El substantiu, o nom, és una categoria gramatical que serveix per anomenar els elements de la realitat: persones, animals, objectes, sentiments...
Els substantius, segons el seu significat, es classifiquen en:

· Comuns o propis
El nom comú designa una classe d'elements: got, nen, taula. Els noms comuns s'escriuen en minúscula.
El nom propi, en canvi, designa un element únic i particular entre els del seu grup: Júlia, Pirineu, Mataró... Els noms propis s'escriuen en majúscula.

· Abstractes o concrets
El nom concret designa un element de la realitat que podem percebre amb els sentits: arbre,llibre, muntanya...
El nom abstracte, en canvi, és un concepte que no es pot percebre amb els sentits: bellesa, intel·ligència, amor...

· Col·lectius o individuals
El nom individual designa un sol element: arbre, persona, bé ...
El nom col·lectiu designa un conjunt d'elements, encara que vagi en singular: arbreda, gent, ramat...

DEFINICIÓ. El substantiu

El substantiu o nom és la classe gramatical amb què designem éssers i elements de la realitat. Tot allò que veiem (persones, animals,objectes ... ), sentim (sensacions, emocions... ), conceptualitzem (pensaments, idees... ) es designa amb els noms:
cadira, Martina, alegria, saviesa, blancor...

Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva que es compon d'un lexema al qual li adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural:
noi - noi - a noi - s
M. SING. F. SING. M. PL.

Sintàcticament, el substantiu realitza funcions diverses dins l'oració:
- Subjecte: La pissarra és plena de disbarats.
- Complement del nom: El color de la pissarra és verd.
- Complement del verb: Els operaris han canviat la pissarra de lloc.

Lèxicament, es poden formar substantius afegint determinats morfemes derivatius al lexema:
carrer. carreró verd . verdor cansar. cansament

1. Assenyala els noms del fragment següent i indica el gènere i el nombre de cada un:

Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d'enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l'extrem d'una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d'una primavera precoç m'emperesien l'esperit i m'impregnaven d'aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
MERCE RODOREDA • Contes


2. Indica si els noms destacats complementen un nom o un verb:
a) La classe de matemàtiques la farem al pati i treballarem les medicions.
b) No té gana, ni set. Fa dies que el nen de la Lali no es troba bé.
e) El transportista del barri carregava un camió amb melons.
c) He contractat uns nois perquè netegin l'edifici del sindicat.
d) No recorda l'oncle. Va marxar quan va esclatar la guerra dels Balcans.
e) Una casa sense amo és el títol d'una novel·la.
f) Té por de tot. Haurà de fer una teràpia de control.


Morfologia del substantiu: el gènere

El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la major part de noms no marca una diferència de sexe. Són pocs els noms que presenten aquesta relació: el noi / la noia; una dona / un home; el fill / la filla; el nét/ la néta; un cavall / una euga; el porc / la truja...
En canvi, el sol, la lluna, el riu, la bassa, el vent, la brisa, el tro, la pluja...

Formació del gènere

1. Formació bàsica del gènere
masculí: - 0 / femení:-a company, companya; xicot, xicota; nen, nena

• Canvis en l'accentuació mot agut pagès-- mot pla pagesa
mot pla soci-- mot esdrúixol sòcia. Lluís Lluïsa.

• Canvis en la consonant
p> b llop-lloba; t>d cunyat-cunyada; c>g amic-amiga; f>v serf-serva; s>ss gos-gossa; l>l·l Marcel- Marcel·la;

• Canvis en la vocal
e>a mestre-mestra; o>a monjo-monja; u>a reu-rea; u>v esclau-esclava; -òleg>-òloga fiòleg-filòloga; vocal tònica> -na germà-germana.

2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte, comtessa; gall, gallina; emperador, emperadriu

3. Formació del masculí a partir del femení -a > -ot
abella, abellot; bruixa, bruixot

4. Arrels diferents
pare, mere; gendre, nora; caval, euga; marrà, ovella

5. Invariables -aire, -ista, -cida
un / una drapaire; un / una excursionista; un / una homicida

6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle / femella; formiga mascle / femella

En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat. Per exemple:
el fi: la finalitat.
el llum: l'aparell que emet llum.
el son: el fet de dormir, la dormida.
el salut: la salutació.
el terra: el paviment, el sòl.
el pols: el batec del cor.
el clau: la peça per clavar.
el pudor: la vergonya.
un editorial: l'article d'un diari.

la fi: el final, l'acabament.
la llum: la claror.
la son: les ganes de dormir.
la salut: l'estat de l'orqanisme.
la terra: el planeta.
la pols: les partícules.
la clau: per obrir la porta.
la pudor: la mala olor.
una editorial: l'empresa.


SÓN MASCULINS
Afores    avantatge  bacteri   batent   compte  corrent costum deute dot dubte espinacs  front   full   llegum   lleixiu  marge  pebre  pendent  senyal  titella  anell  escafandre   estratagema   fel 
 
SÓN FEMENINS 
alicates allau amargor anàlisi àncora andana apoteosi aroma au calor cercavila claror dent disfressa dita esperma esplendor estrena frescor gènesi marató oïda olor orenga postres resta sida síndrome crisi psicosi  tesi  grip remor


Morfologia del substantiu: el nombre
Formació del nombre

1. Formació bàsica del nombre

singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.

2. Acabats en vocal neutra > -es
casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca - vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües

3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans

Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis... Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés...

4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os

cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos

Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís...
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...

Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex...


5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos

6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres...
• Acabats en -us: tipus, virus...
• Altres: temps, fans, llapis...

3. Completa el text amb els noms següents. Flexiona'ls amb el gènere i nombre que convingui:
poema, llegenda, raça, superstició, invasor, tradició, arpista, població, costum.

A mitjan segle v, part de la .............. cèltica de la Gran Bretanya, empesa per
germànics, travessà la Mànega i fundà una petita Bretanya a l'Armòrica, conservant-hi llengua i .............. . Una altra part, major, restà arraconada dins l'illa, apassionada, decantada a la .............. i al misteri, elaborà de bonhora amb les seves .............. i mites una poesia abundant. .............. bretons de banda i banda de l'Estret, cantors i contadors alhora, la difonien entre l'Occident feudal, en curts .............. anomenats lais. Des del segle XII, un cert nombre de trobadors francesos i anglo-normands, oferint-los ja les tradicions èpiques nacionals poca materia per a nous cants, acudiren a les .............. estrangeres, especialment a les de la Gran Bretanya.
CARLES RIBA. nota preliminar a Joseph Bédier • El romanç de Tristany i Isolda

4.Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
L'avi té una granja d'animals i allà m'encanta passar-hi l'estiu! Els gallsi els ànecs s'empaiten tot el dia a l'encalç del gra que l'avi, diligentment, escampa cada
matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l'arbreda on els marrans no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d'escampar la boira. L'ase, pacient, no s'immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l'estiu.

5.Fes el femení dels noms següents i indica en cada cas el model de formació del gènere que segueixen. Si cal, consulta el diccionari:

a) bruixa b) oncle c) àrbitre d) europeu e) amo f) abat g) marquès h) llop i) baró
j) sociòleg k) capità l) nuvi m) actor n) sogre o) hereu

6. Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
a) El comte i I'emperador són els meus herois.
b) El metge del rei és el padrí del beduí.
c) El duc era orfe de pare.
d) El mestre és el germà del baró.
e) El gendre és soci de l'alcalde.
f) El ministre s'emparà en el nebot del president.
g) El tsar increpà l'institutor del príncep.
h) L'hereu deixà les terres al monjo i es convertí en un gran traumatóleg.

7. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa'ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.
a) Tinc el desig de comprar-me l'últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L'esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.

8. Posa determinants i adjectius a cada un dels noms de les frases següents:
a) .............. afores del poble del teu oncle són ..............
b) Encén .............. llum .............. del menjador.
c) .............. síndrome de .............. sida és ara una malaltia crònica.
d) He de fer-me .............. anàlisis .............. al nou consultori.
e) Les mèdiums perceben .............. senyals .............. .
f) Avui fa .............. resplendor .............. .

9. Escriu la forma que convingui en cada cas:

el, un llum / la, una llum

a) Apaga .............. d'una vegada. No puc dormir.
b) M'agrada veure com entra .............. al matí.
e) He comprat .............. per a la tauleta de nit.
d) Aquest pis té .............. que enlluerna.

el, un fi / la, una fi

a) Gairebé ja sóc a .............. de la novel·la.
b) Treballo amb .............. de viatjar a l'estranger.
e) És una ONG que té .............. d'ajudar la gent gran.
d) La mort és .............. de la vida.

el, un son / la, una son

a) Tinc .............. !
b) Cada dia em costa més agafar .............. .
e) Té .............. que no pot ni parlar.
d) És un dormilega, sempre té .............. .

10. Fes el plural dels noms següents tot posant-los a la casella que els
correspon:

record. padrí . dimarts . fet . temps . esponja. roba. patí . despatx . sufix . greix . pit . raig . violí . rei . pretext . impost . llapis . cactus. forca . casc
eruga . cançó . calaix
Invariable
-s/ -os
-s
-es
-ns
-os

11. Fes el plural deis sintagmes següents tot vigilant si dobla o no dobla la essa:
a) compromís seriós
b) anís estantís
e) qimnàs espaiós
d) pagès obès
e) andalús indecís
f) espòs gras
g) ós suís
h) avís dubtós

12. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural:

a) El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs.
b) Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica.
e) M'han regalat un disc de música antiga.
c) L'esperanca del país es basa en el compromís.
d) El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí.
e) El pastís del veí és gros i rodó.
g) Té una llengua llarga i una piga boteruda.
h) L'oca i la vaca són animals que habiten a la granja.
i) El text ofereix un contrast important.
j) El gest del capellà és indecís.

-------




L'ADJECTIU
• És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat.

• Les qualitats que diu del nom poden referir-se:

-Al color: gata negra
-A la forma: cara rodona.
-A la mida: vestit petit.
-Al caràcter: nen amable.
-A l’estat: dia alegre.


Els adjectius són uns mots dependents d'un nom substantiu. Aquesta dependència es manifesta en la forma i en el significat.

a. L'adjectiu ha de concordar amb el substantiu en gènere i nombre. És a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre que el nom amb qui va:

El cel blau, la faldilla blava.


b. L'adjectiu necessita la presència d'un substantiu per atribuir-li el significat que expressa.
el cistell buit - la capsa buida
els cistells buits - les capses buides

Observa que l'adjectiu buit pren una forma quan acompanya un nom de gènere femení així ho fan la majoria dels adjectius. S' anomenen adjectius de dues terminacions o variables. N' hi ha d' altres que només tenen una forma tant si acompanyen un nom masculí com un nom femení.

l'aprenent jove - l'aprenenta jove
els aprenents joves - les aprenentes joves

• Poden ser:

De dues terminacions:
Varien de forma segons siguin masculins o femenins.

Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Tenen la mateixa forma pel masculí i femení.

Un dia agradable, una tarda agradable.


ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ
-ble Monstre horrible – fera horrible
-aire Avi xerraire – àvia xerraire
-ar / -or Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/ -ista Conductor suïcida – conductora suïcida; grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/ -il Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil – dona àgil

-ant -ent Gust amargant – poma amargant; consells prudents – solucions prudents

-aç/ -iç / -oç Invariables només en singular

Noi audaç- noia audaç (nois audaços -noies audaces) ; fill feliç- filla feliç (fills feliços- filles felices) ; cotxe veloç – moto veloç ( cotxes veloços- motos veloces)


ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS
Singular Plural
M F M F
c - g groc groga grocs grogues

t - d buit buida buits buides

u - v nou nova nous noves

ig – j/g boig boja bojos boges

l – l•l tranquil tranquil•la tranquils tranquil•les

s - ss gros grossa grossos grosses

Exercicis PER A TOTS ELS 2nS!!!
Exercicis de l'adjectiu (Itineraris d'aprenentatge.Intermedi) Si vas seguint l'explicació "Què és l'adjectiu?", trobaràs un exercici al final que es diu "Són adjectius?". Fes-lo!
Després, a la banda esquerra, clica "El gènere i el nombre de l'adjectiu". Fes l'exercici que hi ha. Realitza també els exercicis dels enllaços de l'esquerra corresponents a: "adjectius de dues terminacions", "adjectius d'una terminació", "casos especials".

Exercici La flexió dels adjectius (Universitat Jaume I. Magisteri de Primària)

NOMÉS PER A 2n A I B!!
Exercicis de flexió de l'adjectiu (Carmina Ribés)

dilluns, 4 de maig de 2015

IMATGES DEL 1R CORRELLENGUA DE CUNIT 2015

AQUESTES SÓN ALGUNES IMATGES FESTIVES DEL 1R CORRELLENGUA DE CUNIT 2015
US VOLEM AGRAIR DE TOT COR LA VOSTRA INESTIMABLE PARTICIPACIÓ


Com podeu veure, va ser una festa oberta a tothom... Hi havia un trencaclosques gegant, jeroglífics em 3 D a resoldre,  un scrabble gegant, les nostres paraules penjades,  el grup de diables i Fòrmula Còmica divertint a la gent, el recital de poesia per part d'alumnes del Centre, etc. I molts voluntaris. Gràcies de nou per la vostra col·laboració!!