dilluns, 27 d’abril de 2015

FIL DE LLUM D'ANDREU RIFÉ I TOT VA BÉ DE QUART PRIMERA


Hola petardussss!!!

Exercici per completar amb tot de lletres... Penseu-ho bé!!


Fil de llum / Andreu Rifé

Viasona. Tota la música en català
http://www.viasona.cat/grup/andreu-rife/ping-pong/fil-de-llum


Quan sent__ que tot s'ha acabat,
que no sé aix__car el cap,
que no tinc for__s per continuar cap end__vant,

quan sent__ que m'he fet p___tit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,

llavors m'esforç___ a rec___rdar la teva cara al meu d___vant,
la meva ___rella esc__ltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dep___ndria de mi,
i et vaig prometr___ prendr___ el rept___ a partir d'aquell instant.

Respir___. Esper___. Aixeca't sense press___.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t'esper___n.

Quan sent__ que no qued___ res
pel que sempr___ he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudav___ a av___nçar,

quan sent___ que res té s___ntit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recom___nçar,

torno altr__ cop a recordar la teva cara al meu d__vant,
la mev__  __rella __scoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí n___més dep___ndria de mi,
i et vaig prometr___ prendr___ el rept___ a partir d'aquell instant.



Tot va bé (Radio edit) / Quart primera

Viasona. Tota la música en català
http://www.viasona.cat/grup/quart-primera/neurones-a-la-punta-dun-iceberg/tot-va-be-radio-edit

Pr__varé d' __ntendre el món en un caf__,
fingiré llegir el diari com si res.

De cop i volta, d'un pl__gat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Tr__baràs segur, tot el que no t'he d___nat.
Tr__baràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.

De cop i volta, d'un pl___gat,
ho __ntendré ho v___uré tot clar.
Tr__baràs segur, tot el que no t'he d__nat.
Tr__baràs algú que et d__ni tranquil·litat, m___rirà per tu.

Pr__pararà el teu ___smorzar,
d___rmint t'agaf___rà la mà.
I sense tu no ___ntendrà el món 
i junts v___ureu la fi de tot.

Et parlarà del seu passat,
noies de qui s'ha enam__rat.
I v___uràs el s___ntit de tot,
quan et parlav___n de l'amor.


Benvinguts / Txarango


Viasona. Tota la música en català
http://www.viasona.cat/grup/txarango/benvinguts-al-llarg-viatge/benvinguts

Benvinguts al llarg viatg__
Benvinguts al llarg viatg__
Plou i ell d___splega l'___quipatge i entre antics vestits de clown treu un barret vell
no, que avui no s'ompl___ de diners, que avui s'ompl___ d'aigu___

Hi ha un circ predilect__, taranban___s il.lustr___s s___miadors
hi ha c___lors i c___lors, hi ha un circ que se'n va i es queda
com un príncep c___riós jo p____nsava que er___ la vid___ més bell___
hi ha un circ que s'___stella de l'autèntica por la cautela i l'___rror
hi ha un circ que es mor, s'__stella, se'n va i es queda

Tenim el riur___ a favor cada riall___ del món
que ___vança que ___vança, no tinguis por
que avui una plaça s'ompl___ de festa entre les llums
la mateix___ que m'ha vist créix___r llàgrim___s als ulls

Hi ha un circ que m___ssega, i amb les dents d___svetlla la son
i cada dia s'adorm com si aquell dia fos el d___rrer
hi ha un circ al carrer, som viatg__ i som g___rmans
hi ha un circ que dibuixa s___miadors caminant per la corda fluix__
hi ha un circ tr___sor, que respir___, flair__ de vida

Tenim el riur__ a favor cada riall___ del món
que avanç___ que avanç___, no tinguis por
que avui una plaç__ s'ompl___ de fest__ entre les llums
la mateix___ que m'ha vist créixer llàgrim__s als ulls

Amb mil c__nçons hem ___scrit l'equipatg__
un nou paisatg___, un circ que dibuixa
Txarango caminant per la corda fluix__
Senyores i senyors petits i grans benvinguts al llarg viatg__!

dijous, 23 d’abril de 2015

PREMIS DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2015

Premis Concurs literari de Sant Jordi 2015


(imatge martaaprovam)

Lligat amb el concurs literari de Sant Jordi, el departament de català ha organitzat una exposició que portarà per títol: El museu de les fotografies literàries.

Es tractava de vincular fotos de reconeguts artistes amb textos narratius o poètics. La idea és que les fotografies siguin la vostra inspiració. Podíeu escollir entre les obres que es recollien a la presentació següent. 


Leer más publicaciones en Calaméo


     PREMIS CONCURS LITERARI SANT JORDI 2015

1r d’ESO
-      1r premiMarina García, Sense títol2 de Francesc Català Roca. 1r d’ESO C
-      AccèssitDaniela Gómez, Elisa Parcs 1r d’ESO E

2n d’ESO
-      1r premi – Emma Tobarra López, El Camp de blat. 1r d’ESO B.
-      2n premi – Marina Hernández Pons, El temps vola. 1r d’ESO A
-      Accèssit – Maria Bocanegra López, La font i en Pol. 1r d’ESO B

 3r d’ESO
-      1r premi - Josep Domínguez, La història d’un nen i la seva família en temps de guerra. 3r d’ESO A
-      1r premi - Laura Ceballos, Efecte Peter Pan. 3r d’ESO A
-      2n premi – Paula Moreno Vallespí ,Sense Títol d’Antoni Boada. 3r d’ESO A
-      2n premi - Marta Grau, Maquillatge. 3r d’ESO A
-      Accèssit - Àlex Tovar, Sense títol de Joan Colom Altimir. 3r d’ESO A
-      Accèssit - Pol Viñals, En Pere i el seu gos. 3r d’ESO B

4t d’ESO
-      1r premi – Belén López, Sense títol de Joan Colom Altimir 4t B
-      2n premi- Olívia López, Un món estrany. Pharamöbius. 4t B

1r de BAT
-      2n premi – Mònica Muñoz, Reflexions en un camp d’espigues d’or. 1r de BAT A

2n de BAT
-      1r premi - Ariadna Duxans Lozano, Les galetes màgiques. 2n de BAT A.
-      2n premi – Marlene Poblet Guerrero, Dolça esperança. 2n de BAT B.

-      Accèssit – Astrid Perdigó Martínez, Si el ca et cerca, sempre et trobarà. 2n de BAT B


TEXTOS

2n d’ESO
-      1r premi – Emma Tobarra López, El Camp de blat. 1r d’ESO B.
EL CAMP DE BLAT 
 Mentre sec a la cadira, intentant fer passar el temps més ràpid, li dono una ullada a la decoració de la casa. Té un paper de paret antic, que no s'ha canviat des de fa molt de temps.
Moltes fotografies la decoren, però hi ha una que destaca, i que sempre em fa recordar aquells temps on el reuma no m'impedia caminar amb normalitat i el meu cabell seguia sent d'un groc brillant com el sol.

Aquell dia és quan vaig conèixer al que després seria el meu marit, que llavors sempre portava una estranya caixa amb ell, la que poc temps després descobriria que era una de les primeres càmeres fotogràfiques.
La meva mare m'havia deixat un dels seus anells, i jo ballava pels carrers pensant en com de maca devia estar. L'anell m'anava gran, i havia d'estar mirant tota l'estona de que no caigués del meu dit.
Encara avui no sé molt bé com va passar, però vaig caure i l'anell va sortir de la meva mà, i la següent cosa que recordo és veure'l volant i aterrar al damunt d'un cotxe, un dels pocs que hi havia llavors. Per la forma del seu capó, l'anell es va quedar allà, i el cotxe va arrencar.
Vaig córrer tan ràpid com les meves curtes cames podien córrer, però vaig perdre de vista el cotxe.
Les llàgrimes van acudir als meus ulls, i sense saber què fer, només vaig seure al terra i vaig pensar que era la nena amb menys sort del món, i que la mare em deixaria sense menjar.
Va ser en aquell moment que un noi una mica més gran que jo, amb uns cabells castanys embullats va aparèixer davant meu, i em va allargar la mà per ajudar-me.
Em va explicar que ho havia vist tot i que sabia on anava aquest cotxe, ja que eren els seus veïns, però vivien al camp, i hauríem de caminar una llarga estona.
La confiança del noi va poder amb mi i vaig acceptar, i de seguida ens vam posar en marxa.
Durant tot el camí vam estar xerrant animadament, i ell em va explicar què era aquesta estranya caixa que portava a sobre, encara que jo no ho entendria fins a un temps després.

Quan finalment vam arribar al lloc on vivia el noi els veïns em van demanar perdó, i em van retornar l'anell de seguida.
Jo no volia tornar a casa encara, i el noi, adonant-se em va proposar d'anar amb ell a jugar al camp de blat que hi havia només unes passes enllà.
La meva ment es debatia entre quedar-me més estona amb el meu nou amic o tornar a casa, però la idea de veure el camp de blat tan preciós que hi havia va poder amb mi, i ens vam dirigir corrents allà.
Jo vaig quedar embadalida amb el color del camp, les espigues semblaven d'or... El noi les comparava amb el meu cabell.
Vaig agafar una espiga i va ser llavors quan vaig escoltar un soroll estrany i vaig haver de tancar els ulls per la forta llum que em cegava.
La següent cosa que vaig veure va ser el somriure del noi i la estranya caixa al meu davant.

Aquest és un dels pocs records que encara són vius a la meva ment, i espero que l'alzéimer no l'esborri, perquè és l'única cosa que em queda del meu marit.
Faig un sospir mentre segueixo recordant tota la nostra història. Les parpelles em pesen més que mai, els meus ulls es tanquen i l'última cosa que puc veure és un camp de blat daurat com el sol.

-      2n premi – Marina Hernández Pons, El temps vola. 1r d’ESO A

EL TEMPS VOLA

Anem creixent i ens anem fent grans.
Un dia vam deixar l’escola,
què s’ha fet d’aquells infants d’abans,
ja no bevem llet, ara bevem Coca Cola.

Va ser difícil acostumar-se a l’institut,
sobretot amb les paraules del Romà
que jo crec que tothom es va espantar.
Ens va dir: ”Aquí venim a treballar, 
a treballar i a treballar”.
                                                  
Passem de curs
 i ens fem millors.
Busquem futurs,
deixant enrere els professors.
Són els eterns repetidors.

Anem creixent i ens anem fent grans.
Ara ja no som petits,
ja es pot dir que som quasi grans.

-      Accèssit – Maria Bocanegra López, La font i en Pol. 1r d’ESO B

La Font i en Pol
A la Catalunya de 1940 n’hi havia un nen que es deia Pol. Els seus pares treballaven en una sastreria d’home, la seva mare era modista i el seu pare sastre. La seva botiga estava situada al Casc Antic del seu poble, era un negoci molt cotitzat i molt ben mirat per l’alta burgesia.
El Pol cada matí es llevava d’hora per anar a l’escola, els seus pares treballaven tot el dia i quan sortia a mig dia esperava al seu avi perquè el vingués a recollir, li encantaven les estones amb ell perquè anaven junts a la plaça de la vila a donar-li pa als coloms i on els dies de molta calor es mullava a l’aigua de la font i jugava amb els seus amics.
Passen els dies, el seu avi es va posar malalt. Per aquesta raó ja no el podia anar a buscar, una veïna a la sortida de l’escola el recollia i el deixava a la botiga dels seus pares on passava les hores entre telars, agulles i fils de molts colors. La seva mare un dia el va veure molt trist i li va preguntar si estava així per el seu avi.
En Pol estava trist però no sabia explicar que a part de patir per la salut del seu avi tenia nostàlgia d’aquelles tardes de jocs i confidències.
La seva mare va parlar amb l’avi, i aquest li va comentar totes les coses que compartien i els jocs que gaudia amb els néts dels seus amics, la mare ho va entendre tot.
I a partir d’aquella mateixa tarda va trobar temps per dedicar al seu fill Pol que després de jugar amb els amics, de posar-se xops d’aigua a la font i donar menjar als coloms anaven a veure l’avi i berenaven junts.

2n de BAT
-      1r premi - Ariadna Duxans Lozano, Les galetes màgiques. 2n de BAT A.

Les galetes màgiques
Era un dia dels més freds del mes de desembre. El Pere i jo anàvem de camí cap a casa després de passar tot el matí a l’escola. Pel camí, havíem estat fent una bona guerra de boles amb tota la neu que anàvem trobant per les cantonades de les voreres, era la neu que mai podia arribar a endur-se el tractor del pagès del poble. Quan arribàvem a la fleca dels pares de l’Anna, que només estava a dos carrers de casa, al Pere sempre li agradava parar uns minuts per sentir l’escalforeta que sortia de dins gràcies als forns que es passaven tot el dia fent pa i pastes.

‒Has vist quina bona pinta tenen aquestes? Potser aquest Nadal en trobem un parell, per la nit de Reis...– Va dir-me en Pere, amb aquella cara d’incrèdul que sempre posava quan alguna cosa li agradava de veritat.

–No siguis beneit, aquestes galetes seran pel fillet de l’alcalde i les seves minyones, que bé que en mengen.– Vaig contestar-li, potser amb un to massa dur i grotesc, al cap i a la fi, en Pere no deixava de ser, encara, un nen i tenint en compte que no portava gaire bon temps últimament, potser no va ser la resposta més adient... El seu pare estava a la presó des de feia uns tres mesos. El seguici que sempre estava amb l’alcalde va acusar-lo d’haver estafat els clients del mercat per endur-se més diners dels que li tocava, encara que jo sempre he cregut que hi va passar alguna cosa més, però la mare no m’ho va voler explicar mai i el Pere no en sap gaire de tot això. La seva mare, que abans era una de les remeieres del poble, havia caigut en una greu malaltia que cap metge dels voltants sabia reconèixer. Cada cop estava pitjor i l’única que podia cuidar-la era l’Anna, la germana del Pere. L’Anna, va haver de deixar l’escola i posar-se a treballar durant tot el dia per poder pagar uns medicaments provinents de França, que segons un dels metges que encara la visitava, va dir-li que era l’única esperança per a què la seva mare tingués una mica més de temps. Amb tot això, l’Anna només podia encarregar-se durant les nits de la mare, i en Pere es quedava tot sol. La meva mare va decidir portar-lo cap a casa i encarregar-se d’ell com si fos un més de la família. Ara, és com un germà petit, només que d’una altre família. En el fons me l’estimo, però mai sóc capaç de dir-li-ho.

–Doncs vaja, la mare sempre em deia que la nit de Reis és màgica i que pots demanar el que vulguis. El meu segon desig era tenir un parell d’aquestes galetes, per tots dos.
–Bé, potser a tu te’n porten, qui sap, haurem d’esperar. Què més has desitjat?
–Si em porten prometo donar-te’n. –va respondre’m, intentant evitar contestar el que li acabava de preguntar.
–D’acord. I bé?
–La mare també acostumava a dir-me que si dius a algú el que desitges, mai es fa realitat.
–No em puc creure que segueixis creient totes aquestes coses...
–No creus pas en la màgia? No tens fe? – Va dir-me de seguida, com si acabés de dir-li una barbaritat.
–És clar que sí, no és que no tingui fe o no cregui. Però, em podries explicar que és el que has desitjat. Porto mesos explicant-te un munt dels meus secrets... Tampoc els diré a ningú, saps que pots confiar en mi...
–Bé– va començar dubtós i va necessitar uns quants segons per pensar com expressar-ho. No és que no estigui bé amb vosaltres, tot al contrari, però m’agradaria que tot tornés a ser com abans. Vull dir que la meva família tornés a estar bé, com abans. No seria genial que tots junts féssim una família?

Només vaig poder mirar-li els ulls i somriure com vaig poder. Se’m trencava el cor. Feia dos dies havia sentit a la mare parlar amb una veïna sobre la família del Pere, i segons vaig sentir, les coses anaven cada cop a pitjor. En el moment que em va dir el seu primer desig, el que tant anhelava amb tota la seva ingènua il·lusió, vaig saber de seguida que mai podria complir-se.
Fa tres anys, la mare i jo vam perdre al pare a la guerra. Van ser moments molt durs per a tots dos. El Pere ara està passant més o menys pel mateix, i en realitat em sento amb la obligació d’ajudar-lo. La mare i jo ens vam tenir l’un a l’altre per ajudar-nos, i ara ens toca fer-ho amb ell.

El vespre abans de la nit de Reis, vaig trencar la guardiola que tenia des feia anys, que l’omplia amb les monedes que trobava per les entrades de les botigues camí a casa, i vaig marxar corrents a la fleca. Vaig arribar a punt per poder comprar l’últim grapat de galetes de mantega amb encenalls de xocolata que quedava. Vaig tornar tan ràpid com vaig poder a casa, i em sentia feliç. Sabia que aquelles galetes podien donar-li un petit tros de felicitat i el poder fer-ho era, per mi, el millor regal de Nadal

AVUI ÉS SANT JORDI!!!!!!!!

Dites i refranys per Sant Jordi: la rosa i els llibres

EXTRET DE LA WEB POESIA INFANTIL I JUVENIL http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2010/04/dites-i-refranys-per-sant-jordi-la-rosa.html

                                   Il·lustració de Victòria Tubau

Encetem mes, el temps dels llibres per excel·lència. En aquest mes d'abrilcelebrem el Dia del Llibre Infantil i Sant Jordi, el 23 d'abril, junt al Dia del Llibre.És costum a Catalunya regalar roses i llibres; així que hem fet una selecció de refranys sobre la rosa i els llibres -podeu veure més refranys dels llibres en aquest mateix blog (i si el que busqueu són il·lustracions, punxeu ací):
Dites populars i refranys de la rosa:

A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell
Al roser, l'amor hi ve
Color de rosa, l'amor s'hi posa
Color de rosa, qui no té amor en posa
D'una rosa surten espines
El roser de maig, el més gentil de l'any
El roser de maig, fa olor per tot l'any
El roser engendra afecte
Estar més fresc que una rosa
Estar sobre un llit de roses
Haver-hi voltes que es pense agarrar un roser i s'agarre un abarser
Ja sap bé la rosa en quina mà es posa
La nena rossa té una rosa roja
La rosa d'abril en val mil
La rosa més bella és plena d'espines
La rosa per ser rosa ja és prou hermosa
Maig, flor en roser
No hi ha rosa sense espines
No hi ha rosa sense punxes, ni goig sense dolor
Per sant Jordi, roses
Quan més maca és la rosa més gran és l'espina
Rosa, que l'amor s'hi posa
Rosa, si vols jugar, posa
Sant Jordi, llibre i roses
Ser un camí de roses
Ser un llit de roses
Tenir blat per fiar en temps de roses
Tenir cara de rosa
Tenir una rosa a cada galta
Veure-ho de color de rosa

                                                Il·lustració de Victòria Tubau
Dites populars i refranys del llibre:

A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum
Amics i llibres, pocs i bons
Cada mestre té el seu llibre
De llibres i de gàbies, no se'n tornen gaires
De llibres i diners savis i rics sempre en volen més
De tot hi ha lladres menys de llibres
Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé
Després de menjar, ni llibres ni estimar
Déu mos lliure d'estudiant que sols estudia en un llibre
El bon estudiant aprèn de tots els llibres
El llibre deslliura
Els llibres fan molts savis, però pocs rics
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
Els llibres, val més pocs i bons que molts i dolents
En el llibre dels sepells, tants n'hi ha de joves com de vells
En el llibre petit hi ha la bona sentència
En mans de un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sens' avans reflexionar
Explicar-se com un llibre obert
Explicar-se com un llibre sense fulles
Fer com el llibre de la politor: a l'un full sí i a l'altre no
Ficar-se en llibres de cavalleries
Gros llibre no fa gran estudiant
Home de molts llibres, ximple segur
Llegir (un llibre) per les cobertes
Llegir molts llibres fa tornar boig
Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit
Llibre al calaix i guitarra en un racó, no fan bon so
Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat
Llibre deixat, perdut o estripat
Llibre estripat acredita l'estudiant
Llibre llegit, consell pres
Llibre massa nou, poc llegit
Llibre que deixaràs, llibre que perdràs
Llibre tancat no fa lletrat
Llibreria ben arreglada, llibreria poc consultada
Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta
Llibres i vins, els més antics
Llibres, camins i dies porten saviesa
Lliures, que no llibres
Més valen llibres que lliures
Molt més s'aprèn mirant que els llibres decorant
Molts llibres, pocs diners
Nil Soldat sens armes pot pelear, ni l'Estudiant sens llibres estudiar
No es pot jutjar un llibre per les cobertes
No hi ha cap llibre dolent que no tingui qualque cosa bona
Parlar com un llibre obert
Parlar com un llibre sense fulls
Pels llibres de Job, fora Devesa
Per a estudiar un llibre i bo
Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia
Per l'abril, llibres i roses mil
Posar algú en el llibre verd
Quan vagis a menjar, lletres ni llibres no vulguis mirar
Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
Qui estudia en un sol llibre poca cosa sabrà
Qui llibres llegeix respecte mereix
Qui només llegeix un llibre, no sap més que una cançó
Qui per molt temps deixa un llibre, ve que perd l'amic i el llibre
Qui savi es vulgui dir, molts llibres ha de llegir
Qui té llibres té manies
Quin llibre gasta més ulls? El de quaranta-vuit fulls
Ser un llibre obert
S'expressa com un llibre sense fulls
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Tin bon llibre de cultiu més no fases tot quant diu
Un bon amic és com un llibre obert
Un bon llibre és el millor company
Un bon llibre no és pagat amb diners
Un covallibres
Un llibre bo no fa dolents
Un llibre és glossa d'un altre
Val més llegir mil vegades un llibre, que mil llibres una vegada

Refranyer temàtic de Víctor Pàmies.

dimarts, 21 d’abril de 2015

ESTEM DE DOL


Abel Martínez Oliva


Nosaltres, també volem manifestar la nostra commoció i solidaritat amb tota la comunitat educativa de l'Institut Joan Fuster davant els fets ocorreguts i sobretot als seus pares i familiars. Malgrat la tristesa que tenim, hem de pensar que la mort de l'Abel no ha estat en va, sinó que gràcies a ell s'han pogut salvar d'altres vides. 
GRÀCIES ABEL!

divendres, 17 d’abril de 2015

1R CORRELLENGUA DE CUNIT


TOTS I TOTES ESTEU CONVIDATS AL CORRELLENGUA DE CUNIT QUE SE CELEBRARÀ AQUEST DISSABTE 18 D'ABRIL A LA PLAÇA DEL CASAL!

MOLTS DE VOSALTRES HI HEU PARTICIPAT FENT L'ACTIVITAT DE LA PARAULA QUE MÉS M'ESTIMO I D'ALTRES FAREU UN PETIT RECITAL DE POESIA.
GRÀCIES A TOTS! 
US HI ESPEREM!




divendres, 10 d’abril de 2015

L'AUTORA DE CUL DE SAC ENS HA VISITAT AQUESTA SETMANA!!

(imatges de google imatges)
L'ESCRIPTORA GEMMA LIENAS ENS HA VISITAT AQUESTA SETMANA!!!
Com ja sabeu, hem tingut la sort de ser seleccionats entre molts instituts dins de l'activitat “Autors a les aules”, perquè el dia 7 d'abril vingués al nostre centre l'escriptora del llibre que hem llegint, Cul de sac.

Per tal de conèixer bé l'autora i la seva feina, hem treballat en profunditat la lectura. Us deixo aquests enllaços d'ella que podeu consultar si us quedat amb més interès per conèixer més aspectes d'ella, apuntar-vos als seus cursos d'escriptura en línia, o posar-vos en contacte amb ella: el seu bloc, el seu facebook, twitter...  

ALTRES PÀGINES RELACIONADES AMB L’AUTORA

http://www.gemmalienas.com/?lang=Ca
https://www.facebook.com/gemmalienas
https://twitter.com/gemmalienas
https://www.youtube.com/user/gemmalienas?feature=mhee 

I tot això gràcies al programa de foment de la lectura i de promoció de la literatura Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes.


AQUÍ TENIU TOTA LA FEINADA QUE HEM FET!!

PODEM ESTAR TOTS MOLT CONTENTS!






































EN CONSTRUCCIÓ...

GAUDIU DE LES IMATGES DE LA XERRADA