dijous, 19 de novembre de 2015

PRONOMS FEBLES

EXERCICIS
Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades


EXERCICIS PRONOMS FEBLES

1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:


Jo li vaig telefonar
Tu el vas mirar
Ell ens va cridar
Ella les va comprar
Nosaltres la vàrem cantar
Vosaltres els vàreu veure
Ells us va escoltar
Elles et van explicar
Jo li vaig escriure
Tu els vas trobar
Ell el va treure
Ell hi va anar
Nosaltres us vàrem veure
Vosaltres ho vàreu dir
Ells es van perdre
Elles us va mirar


2. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Tots van davant el verb:

La mare fa el dinar
Ara rentarem la moto
Na Maria té feina
Llegirà els contes
Comentes allò
Teníem set
Visitarem pobles
Amagaran les claus
Aprofitava el temps
Passejarà pel jardí
Comprava el llibre
Atrapava rates
Netejarem els carrers
Viuen en un casull
Menjava pastissos
Comprèn les lliçons
Explicaré això
Són a Peguera


3. Subtitueix la part en negreta pel pronom feble que hi pertoqui. Has de tenir en compte que acompanyen verbs en imperatiu:

Mira això
Mirau allò
Fes el còmic
Feu el mural
Explica el poema
Mirem el diari
Agafa els pinzells
Comprau els pollastres
Mossega les pomes
Ves a Maó
Puja a la muntanya
Tasta la tortada
Penja els quadres
Llegiu rondalles
Explica acudits
Prepara el sopar
Conta el que t’ha passat
Aprèn les cançons


4. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Col·loca el pronom davant i darrere el verb, seguint l’exemple: Va llegir llibres: En va llegir – Va llegir-ne

Va repartir els contes
Va demanar allò
Va fullejar les lliçons
Va dirigir la coral
Va mirar el paisatge
Va fer pa
Va estudiar a la biblioteca
Va caure per les escales
Va veure el president
Va creure les recomanacions
Va moure la carpeta
Vaig creure allò
Va perdre diners
Va perdre els papers

5. Tots els sintagmes ennegrits són CD. Substituïu-los.


Na Marta col·loca les pomes al calaix.
Estrenen aquell film que tant t’agrada.
Tenc molta fruita per berenar.
Va confessar que havia mort set persones.
Durà l’equip a la primera divisió.
Caçaven papallones pel sementer.
Aconseguí una càmera de fotos amb els punts acumulats.
L’apotecari va vendre tots els medicaments.
Analitzarem això.

6. Tots els sintagmes ennegrits són CI. Substituïu-los.
Cridà fort a la seva filla perquè estava molt esverat.
Telefonareu als vostres pares?
Han fotut una pallissa al meu veí.
Envia el missatge als espectadors ara mateix!
La festa d’inauguració ha agradat a tots els convidats.
Tastar aquelles exquisideses plagué realment a en Josep.

7. Tots els sintagmes ennegrits són CC i CRV. Substituïu-los.


Renunciarà a tots els seus béns.
Hem arribat a casa a la mala hora.
Ve de cal metge sense recepta.
En Miquel caminava amb una mossa desconeguda.
Els quissons jeuen dins la senalla.
T’adones del que has fet?
Tens la documentació al despatx?
Ens hem oblidat de les postres!
El visitant estigué interessat en tots els quadres.

8. Ara és el torn dels atributs i els predicatius.
La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot.
En Quico semblava una fera salvatge.
Estan baldats de tanta feina.
Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital.
El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare.
Vares arribar a casa regirat per la situació.
Les ocells volen baixos avui vespre.

9. Digues quin tipus de complement és i substitueix-lo pel pronom feble corresponent:


Escriu la redacció al mestre
Explicava contes als nins
Renta la cara a n’Aina
En Joan només té un bolígraf
La pagesa collia fruita.
El torrent davalla ple.
Escriu a ta mare
Escriu la postal
La cuinera feia pollastre rostit
Anàrem a la plaça
Érem al cinema
Veníem de Barcelona
Ningú no renunciava al premi final
Va bé acostumar-se a fer esport
Només parlen de futbol
Pensa a donar menjar als animals
Ets massa gelós per ser només el seu company.
Es dediquen a la venda de llibres vells
No sap jugar a cartes
Es recorda de l’excursió
No han pagat la mesada a les treballadores.
Parlen de nosaltres
Pensam en totes les coses
Aquell infant du tacat el baverall.
Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs
Telefonem a tots els ciutadans!
Aquella dona pareix la Mare de Déu.
No sé si m’arriscaré a passar
Sempre s’oblida dels problemes

1. Substitueix els CD i CI d’aquestes oracions pels pronoms febles adequats:
Varen explicar allò a la mare
Va dir als convidats que no hi arribassin tard
Pregunta als que esperen per què fan tant de renou
Varen dir al director que en Pere encara no hi era
Explicarem tot el que ha passat a les autoritats
Va demanar als assistents que no fumessin


2. Substitueix els complements subratllats per la combinació de pronoms adequada col·locant-los davant i darrere el verb. Fitxa’t en l’exemple:

La mestra va demanar el treball als nins: La mestra els el va demanar – La mestra va demanar-los-el
Dóna albergínies a tots
Dóna les albergínies a tots
Explica contes als cosins
Posa els jerseis als nins
Torna la carpeta a les mestres
Explica allò a en Joan
Amaga l’arròs als excursionistes
Va repartir caramels als nins
Vaig manllevar aquest disc als meus amics
Explica el que hem dit als avis
Penja l’abric dins l’armari
Compra els caramels a la botiga En Jaume va fer un obsequi als seus pares.


3. Substitueix els següents complements per la combinació de pronoms adequada. Fes-ho de les dues maneres sempre que sigui possible:

Hem solucionat el problema a en Joan
Nosaltres vàrem donar els llibres a na Maria
Avui duré el regal al meu amic
Avui horabaixa tornarem les sabates al sabater
N’Alexandre llegeix contes a na Lluïsa
Després comprarem la farina a la mare
Explicaré el problema al meu company
Deixaré la pilota a en Toni
Demà duré les entrades al meu amic
He comprat taronges a en Jaume
Regalaré un llibre a na Joana
Explicarem els problemes a l’alumne

4. Corregeix les faltes que trobis a aquestes frases:


Volia veure-ls. Llegeix-els, aquests poemes. Portem-el a casa. Duguem-els-ho a casa. Acostuma’t-hi. Dóna’li records. Fesho aviat. Me’n ha comprat tres. No l’utilitzaven bé, l’eina. Talla’m-els curts, els cabells. Dóna-me-ho tot. Què m’en dius? Ja t’en sortiràs. No’t moguis. Deixam fer. Si ens deixa el martell, els hi tornarem de tot d’una. Aquelles al·lotes deuen trobar estrany que no els hi presentem els nostres amics. L’aigua els hi arriba als genolls. Si et demanen el cotxe, deixa’ls hi. Puc donar-lis un bon consell. Jo també vaig a demanar-los-hi diners.


1. Substitueix tots dos complements alhora:

a) Aquest individu ha pres la cartera al passatger del bigoti.
b) Hem encarregat les postres a la Neus.
e) Ha cedit la paraula al sots-secretari.
c) He venut la brusa a la Griselda.
d) Aviat retornaran el material a la Lluísa.
e) Han apujat el sou al Sergi.


2.Relaciona amb fletxes:
a) Li paga els llibres.                1) L'hi paga.
b) Li paga les factures.              2) La hi paga.
c) Li paga deutes.                      3) Els hi paga.
d) Li paga la manutenció.           4) Les hi paga.
e) Li paga allò.                           5) Li'n paga (o N'hi paga).
f) Li paga els estudis.                   6) Li ho paga.
g) Li paga el mobiliario
h) Li paga els cursets.
i) Li paga això.
i) Li paga el lloguer.


3. Substitueix els dos complements:

a) Donaré la llauna al Pep
b) Donaré la llauna a la Pepa.
e) Donaré les llaunes al Pep
c) Donaré les llaunes a la Pepa.
d) He deixat el tornavís a la Maria.
e) He deixat el tornavís al Marià,
f) He deixat les tenalles a la Júlia.
g) He deixat les tenalles al Julià.


4. Substitueix els dos complements:

a) Demà mateix tornarem això a la Lucrècia.
b) Venim per demanar la cassola grossa a la mare
e) Donava caramels al seu nét.
c) A vostè l'aprecia moIt. Ja veurà com li facilitarà informacions molt valuoses.
d) Ha canviat els bolquers a la criatura.
e) Li han esclafat la pilota de ping-pong,
f) Hem sol·licitat els horaris a l'empleat de la taquilla.
g) Mai no demanava diners al seu pare.


5. Omple els buits amb la combinació adient (sempre dos pronoms).
Model.• • No sabien quina mena de substàncies eren aquelles i van demanar a un farmacèutic
que els les analitzés.


a) Si necessiten tela, d'aquí a un parell de dies .....................podrem servir un quilòmetre,
si cal.
b) Quant deuen costar aquelles sabates de xarol? Quan vinguin els dependents, ........................ preguntarem.
c) Digues als músics que encara tinc les seves partitures i que ........................... tornaré tan aviat
com pugui.
d) Els clients que vénen al nostre forn a comprar el pa, generalment ja porten bossa, .................... quan no en duen emboliquem amb un paper molt higiènic.
e) Van demanar a l'empleat de I'agéncia de viatges l'adreca de l'hotel, pero no ................................
va saber trobar.
f) Joan, afanya't a fer el sopar als convidats i serveix.................................... de seguida, que ja
ronquen els budells ...
g) Aquests informes són per als arquitectes: fes _______________arribar tan aviat com puguis, que l'Enric i el Joan els esperen amb candeletes.


6. Rescriu les frases substituint per un pronom cada element repetit.

Model: • Sense voler, he trepitjat el peu a la Paula, pero no he fet mal a la Paula. _ ... pero no li
he fet mal .


a) No cree que la Bet vulgui fer la volta al món en globus amb nosaltres. De tota manera, ja
preguntaré a la Bet si vol fer la volta al món en globus amb nosaltres.
b) Quan expliquis l'accident a la seva dona, explica l'accident a la seva dona amb molt de
tacte.
c) L'Isidre va demanar al màgic Andreu que li expliqués com havia partit la noia, però
aquest no va voler revelar a I'Isidre com havia partit la noia.
d) La nena ha dit que, mentre fos fora, deixaria al seu germà la pilota i la raqueta i, a
última hora, s'ha repensat i ara només vol deixar al seu germà una de les dues coses.
e) La Núria ha demanat al veí que enretirés de davant el gual el seu Eivissa negre matrícula
KK, però aquest es resistia a enretirar-li l'Eivissa negre matrícula KK.
f) És millor que expliquis a la Flor que aquesta nit ens hem trobat, però explica bé a la Flor
que aquesta nit ens hem trobat, que no malpensés ...
g) L'amo no volia que el vailet pasturés el ramat pels seus camps, perquè feia malbé
a l'amo els seus camps.
h) He demanat tants favors a la Margarida, que no tinc prou valor per demanar més favors
a la Margarida.


7.Completa:

a) Cambrer! Serveixi el segon plat a la meva senyora: no esperi a servir ___ , que té
tard.
b) Aquesta llimonada és per a la Roser: porta _______ .
e) Susanna, dóna aquestes bombetes al pare: porta _______ ara mateix.
d) A l'hora de berenar, el nen voldrà els entrepans: tu seràs l'encarregat de
donar _______ .
e) Va dir que comentaria la cerimònia a la presidenta, pero no va comentar _______ .
f) Encara no tens clar si llogaràs el pis al noi de Cerdanyola? No t'hi pensis més:
lloga _______ .
g) La pobra pianista necessitaria algú que l'ajudés a girar els fulls. Per què no _______
gires tu?
h) La Rita se n'ha anat un moment al lavabo i ha deixat les seves coses a la Berta perquè
______ guardés.


8. Evita les repeticions fent ús d'una combinació de CD + CI.
Models:
• El client ha demanat al notari les escriptures del pis i aquest ha donat les escriptures
del pis al client.
_ ... i aquest les hi ha donades (donat).


a) Com que en Rafel no havia vist mai els nostres peixos, he ensenyat els nostres peixos a en Rafel.
b) El presoner conservava la pipa entre les mans mentre lligaven les mans al presoner.
c) Encara que tothom donava la raó al fiscal, l'advocat defensor tenia prou proves per no donar la raó al fiscal.
d) En Gerard ens va fer una mala passada, pero ens ho vam agafar amb humor: li vam agafar l'orella dreta i vam estirar l'orella dreta a en Gerard tot dient-li que no hi tornés més ...
e) L'Olga va demanar els dos llits plegables a la mestressa i aquesta no va dubtar ni un segon a deixar els dos llits plegables a l'Olga.
f) El conseller allargà la mà a l'empresària i aquesta estrenyé la mà al conseller efusivament.
g) L'Oleguer era tan entremaliat que un dia agafà la cua al quisso amb la intenció
d'arrencar la cua al quisso.
h) En veure passar l'equip rival, en Terenci s'ha ajupit per agafar uns rocs de terra i ha tirat els rocs a l'equip rival.
i)Aquest matí el Ricard m'ha demanat si li podia deixar la maleta i he deixat la maleta a en Ricard.


9. Reconstrueix les combinacions

Model: •A l'Hortènsia se li ha gangrenat una cama i no sé pas si la hi salvaran.
-(...)si salvaran la cama a l'Hortènsia.


a) Ja has pagat el rebut de la llum a la mestressa? -No, encara no l'hi he pagat.
b) L'Eduard em va demanar que, tan bon punt em diguessin la notícia, la hi fes
e) El soldat es va desfer en excuses, pero el sergent no les hi va acceptar.
c) A l'Avel·lina no li agradava gens aquell pis. No se'l compraria per res del món,
bé de preu que l'hi oferissin.
d) La Raquel va demanar a la Sílvia si li podia deixar la moto i la hi ha deixada.
e) Tot i que el metge havia promés a la Marta que li prendria el pols, va marxar sense prendre-l'hi.



COMBINACIÓ DE PRONOMS


4. Torna a escriure estes frases i substituïx els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CI + CD

a) Si vols demanar el llibre a la Rosa, jo ja no te'l dono.

b) La Maria ha demanat els bombons a la seva amiga.

c) El Manel ha regalat l'ordinador a el Miquel.

d) No ha reservat la pista de tennis al Lluís

e) No vull explicar al Josep les meves dèries

f) Vaig enviar el paquet al meu amic Esteve.

g) El delegat pretenia explicar als mestres què havia passat

h) Em va ordenar: "Dóna el regal als xiquets!"

i) Porta els resultats a les teves alumnes.

j) Si vols que et deixi mil euros, hauràs de tornar-me mil cinc-cents euros.

k) No penso dir el resultat de les proves a la Maria i a tu.

l) Cada nit l'Assumpta llegeix al seu fill el conte que li regalares

m) Vicent va donar això als seus fills

n) El Miquel et volia desbaratar totes les propostes

o) El meu company em regalà una camisa vermella

p) El Joan ens porta la declaració d'hisenda

q) No volia tornar-nos els diners.

r) He regalat tres vestits a unes amigues.

s) Podríem deixar els nostres apunts a en Joan.

t) L'equip local va arribar a guanyar el partit als visitants

u) Conta un conte als xiquets, si us plau.

v) No ha volgut comprar les entrades a vosaltres.

w) El Joan ha fet la casa per a ell

Més exercicis per si voleu practicar a casa

PRONOMS FEBLES. Exercicis d'omplir forats de Maria Immaculada:
1. el els en ho l' la les n'
2. el Els els en Ens ens ho 'ho l' la les li Li 'ls m m' me Me n' us
3. els en hi ho l' les li me n'
4. el els En ho l' la les
5. Els En en hi Ho l' les Li n'
6. en hi n n'

dimecres, 11 de novembre de 2015

L'ORACIÓ SIMPLE


(imatge extreta de catala3escolagrevol.blogspot.com.)


Hola a tothom! CARINYETS, comencem tema nou!!! Ànimssss!


0. CATEGORIA, SINTAGMA I FUNCIÓ

S’han de distingir aquests conceptes.

-Categoria: la categoria gramatical fa referència a cadascun dels diferents tipus de mots o paraules que té una llengua. Es classifiquen segons la forma i el significat en: nom o substantiu (casa), adjectiu( gran), verb(ser), determinant(algun), pronom(ella), adverbi(ara), preposició (a), interjecció (apa!)i conjunció(però, i).

-Sintagma: fa referència al grup de mots que formen una unitat al voltant d’un nucli. Hi ha cinc tipus de sintagmes:
·         Sintagma nominal (SN): on el nucli és un nom. Ex.: Els meus grans amics
·         Sintagma verbal (SV): on el nucli és un verb. Ex.: viatjaven pel mar
·         Sintagma adjectival (SAdj.): on el nucli és un adjectiu. Ex.: molt fàcil
·         Sintagma adverbial (SAdv.): on el nucli és un adverbi. Ex.: massa aviat
·         Sintagma preposicional (SPrep.): és un sintagma que duu una preposició davant. 
Ex.: amb una clau anglesa (preposició+ SN)

-Funció: la funció és la relació que manté un mot o sintagma amb la resta de mots d’una oració. Hi ha dotze funcions sintàctiques diferents:
- subjecte, predicat, complement del nom, complement de l’adjectiu, complement de l’adverbi, complement del verb. Exemples:
Complement de l’adjectiu "No és capaç d'una cosa així".
Complement de l’adverbi. "La Mercè canta extraordinàriament ."

Dins del complement del verb n’hi ha de diversos tipus:

-          Complement directe, complement indirecte, atribut, complement predicatiu, complement de règim verbal o preposicional, complement circumstancial i complement agent.

1.L’ORACIÓ. PRINCIPIS BÀSICS.
-L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d'haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) - El Joan riu (és una oració).
-          
         -L’oració està formada per dos elements bàsics:
-          El subjecte, que indica de qui o de què es parla.
-          El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat...).
El ministre                  ballarà un rock 
  SUBJECTE                              PREDICAT

-Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).
El ministre                         d’afers interiors               ballarà                 un rock al Parlament
NUCLI SUBJECTE          complement subj                NUCLI PREDICAT    complement verb

-Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell
El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament
NUCLI SUBJECTE                     NUCLI PREDICAT

Concordança
-El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):
L’infant plora/ els infants ploren
No podem dir * L'infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.
El teu gos pesa vint quilos
*El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos
                                               subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC
De vegades, el subjecte d'una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n'indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l'oració és el·líptic. I tota l'oració és el SV predicat
( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 
Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                          Llegien un capítol de la novel·la
Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS
Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar...

Demà plourà tot el dia - No té subjecte
SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic: fer sol, fer fred...
Fa fred en aquesta habitació -  No té subjecte
SV Predicat

c) El verb haver-hi:
No hi ha ningú al pati - No té subjecte
SV Predicat

EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)


El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.

divendres, 25 de setembre de 2015

EL TEXT NARRATIU

EL TEXT NARRATIU

(imatge extreta de google imatges)


HOLA CUENTISTES!
AMB LA VOSTRA IMMENSA IMAGINACIÓ PODEU CREAR MIL HISTÒRIES INCREÏBLES!!

1.La història i la trama:
a)La història: és el conjunt de fets explicats seguint l’ordre cronològic, tal com han passat a la realitat: pasta- present – futur.
b) La trama: és l’estructura que decideix seguir l’autor per explicar la història. Pot disposar els fets de moltes maneres, alterant el sentit del temps.
La trama o estructura de la narració pot ser:
b.1.Lineal o contínua: ordena els fets segons el pas real del temps:
-   Plantejament: esposa o presenta la situació, l’espai, el temps, els personatges i l’inici del conflicte.
-  Nus: és el desenvolupament de l’acció. El conflicte o conflictes s’encadenen fins a arribar al moment de més tensió, el clímax, que se situa poc abans del desenllaç.
-  Desenllaç: és la resolució final de l’argument segons com acaba es parla de narracions de final tancat (es resol de manera definitiva l’argument) o de final obert (demana una interpretació per part del lector).
b.2. No lineal o discontínua: trenca l’ordre lineal del temps i altera la successió dels fets, que poden organitzar-se de diferent manera: desenllaç, plantejament, nus // nus, plantejament, desenllaç.
L’autor altera el temps a partir de:
-L’anticipació: avança un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.
-La retrospecció : relata un fet que s’ha produït abans.
L’anticipació i la retrospecció serveixen per crear interès i intriga.
2.L’acció: cada fet provoca unes conseqüències que s’encadenen i generen el desenvolupament de la narració. Els verbs que expressen acció i moviment fan possible el dinamisme del relat.
En una narració hi poden aparèixer tres tipus de text o seqüències:
a)   narració: explica l’acció, els fets que succeeixen en el relat (ús de molts verbs, complements del verb, connectors de temps).
b) Descripció: atura l’acció per esposar característiques dels personatges, de l’espai, d’objectes i els posa de relleu ( ús de noms, complements del nom, connectors d’espai).
c) Diàleg :  explica l’acció a través de les converses entre personatges o com són, característiques dels propis personatges o les relacions entre ells. Els diàlegs són dinàmics, fan progressar l’acció. (ús de frases interrogatives, exclamatives, inacabades, curtes…).
3. El mòbil: és l’estímul dels personatges, allò que els impulsa a actuar. És la intenció que genera uns fets.
Hi ha mòbils sentimentals (l’amor, la gelosia, la venjança), familiars (la maternitat, la parella), econòmics (muntar una empresa, canviar de posició), psicològics (resoldre un problema interior, conèixer-se a un mateix), polítics...
4. El conflicte: el personatge ha d’enfrontar-se a les adversitats, als obstacles, les contrarietats que fan que el relat avanci. Són de tres tipus principalment:
a) amb forces humanes: amb altres personatges o institucions que l’envolten.
b) amb forces no humanes: agents naturals (el foc, l’aigua), animals o sers sobrenaturals.
c) Conflictes interns: problemes que té la persona (complexos, pors, inseguretats, problemes no resolts, desitjos no acomplerts).
El conflicte es presenta al plantejament, s’identifica al nus i es resol en el desenllaç. És el que fa que l’acció progressi i doni sentit al relat.
5. Els personatges: Es classifiquen en:
Segons la complexitat :
a)Plans : presenten un perfil psicològic poc desenvolupat. Es defineixen a partir d’un sol tret.
b)Rodons: tenen un perfil complex; s’analitzen aspectes diferents del caràcter, s’observen qualitats i defectes, contradiccions.
Segons els canvis que experimenten al llarg del relat:
a)Variables: evolucionen i es transformen al llarg de la història. Canvien per l’experiència, els conflictes o els personatges que els envolten.
b)Invariables: són estàtics i inamovibles, no canvien al llarg del relat.
Segons la funció que acompleixen:
a)Protagonistes : constitueixen el motor de la narració. Estan molt definits, en tenim molta informació i condueixen l’acció al llarg del relat.
b)Antagonistes: s’oposen als objectius dels protagonistes i creen tensió. De vegades pot ser l’entorn, les convencions socials o el mateix protagonista.
c)Col·laboradors: ajuden tant el protagonista com l’antagonista a assolir els seus objectius.
d)Decoratius: fan que l’acció i l’espai resultin versemblants (un cambrer, un porter, etc.).
6. L’espai: és el lloc on transcorre l’acció de la narració. Pot acomplir tres funcions diferents:
a) Funció díctica: l’acció transcorre en indrets reals que existeixen.
b) Funció referencial: l’espai no existeix en la realitat però sembla real, pot passar per real.
d) Funció simbòlica: l’espai és un àmbit subjectiu, carregat de simbologia que influeix el personatge. Per exemple, les muntanyes  pot ser un lloc de llibertat o d’opressió; una habitació pot simbolitzar una època de la vida...
7. El temps:
a)    El temps històric: fa referència a l’època històrica en què passa el relat, actual, futura, passada.
b)   El temps narratiu: quantitat de temps que dura l’acció narrada, dues hores, un dia, mesos, anys, segles.
c)    El temps del discurs : fa referencia a la manera com l’autor/a disposa els fets de la trama, lineal (introducció, nus i desenllaç) o fent un salt al pasta (retrospecció) o al futur (anticipació).
8. El punt de vista: perspectiva des de la qual es narra la història que marca el narrador.
8.1.  Intern: el narrador és un personatge que intervé en la història.
a)     protagonista: escriu en primera persona i explica el relat subjectivament, segons ell/a el veu.
b)    Testimoni: escriu en tercera persona; el personatge ha presenciat els fets o els coneix. Explicació subjectiva.
c)    Multiselectiu: tots els personatges prenen la paraula i expliquen la seva visió en primera persona, subjectivament.
8.2. Extern: és una veu que no intervé en la història i parla en tercera persona.
a)    parcial: coneix els fets, però no l’interior dels personatges, capta els moviments externs, no els pensaments i les idees dels personatges.
b)    Total: s’introdueix a l’interior dels personatges, coneix els seus sentiments i idees.

EXERCICIS
1. De cada text digues quina és la història, quina és la trama, les seqüències o tipus de textos dins del text, estructura lineal o discontínua, el mòbil, el conflicte, els tipus de personatges, el tipus d'espai i temps i el narrador.
TEXT 1
Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d'hora.  Després d'aparcar el tot terreny davant d'una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s'allunyava de la civilització, s'anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l'escena que l'obsessiona des de fa dies: la bestia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d'un tret.                         Llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Cruïlla

TEXT 2
Vaig haver de morir-me per saber si m'estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bestia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions que va produir la meva mort.
              SERGI PÀMIES: «L'altra vida». dins Si menges una llimona sense fer ganyotes.

TEXT 3 INVASIÓ SUBTIL
A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals. A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -"amb força ceba", digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva. M'havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.D'altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l'entrevista, l'hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d'aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. "Venc sants d'Olot, jo", digué. "Encara hi ha mercat?", vaig preguntar-li. I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent...-No hi ha res com a cas! -reblà amb un aire de satisfacció.-Viviu al nostre país?-I doncs? On voleu que visqui?Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me'l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s'havia fet servir el sopar a l'habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l'aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d'un espia.-I d'on ho has tret que és japonès? -em preguntà ella.Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.-Els conec d'una hora lluny... -vaig contestar-li.-Que vols dir que n'has vistos gaires?-No, però els clisso de seguida!-T'ho ha dit ell, que era japonès?-Ni una sola vegada. Són astuts...-T'ho ha dit algú?-Ningú no m'ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l'instint esmoladíssim! Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d'una candidesa increïble.Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina.______________________________
Pere Calders (1912-1994)

TEXT 4
EL TESTAMENT DE LA «HIENA»
M'havien delegat per assassinar un funcionari i, encara que em vingués a repèl, havia de complir. En aquest món, si només fèiem allò que ens ve de gust ens estovaríem. A més, considero que quan un home milita, ha d'ésser disciplinat i obedient.El funcionari em va rebre de seguida, perquè li portava de part d’una amiga seva una carta magistralment falsificada. Figurava que li duia un paquet confidencial i, en asseure'm davant d'ell, a l'altra banda de la gran taula de ministre, vaig obrir la cartera de mà i em vaig treure la pistola amb el silenciador posat. El buròcrata es va tornar groc i es mostrà molt estranyat. No se sabia avenir, em digué, que hagués passat els controls de vigilància. En explicar-li que els teníem sota suborn, va condemnar farisaicament la corrupció que imperava.Em feia llàstima. Potser era la falta de costum o es devia a l'abim que hi ha entre les prèdiques i les accions. El cert és que no em decidia a engegar-li el tret, no hi havia prou franquesa. Això sense comptar els escrúpols, que també pesen.—Què li passa? —em va preguntar el personatge.—Es que vostè hauria d'ajudar —vaig respondre-li—. Si disparo amb presses i el toco malament, patirà i em farà patir a mi. En canvi, programant-ho entre tots dos, podem encertar de bones a primeres una ferida fulminant, mortal de necessitat, que ens permeti de prescindir del daltabaix de l'agonia...Em va dedicar un gest despectiu amb el braç, com si m'enviés a la porra, i s'alçà del setial amb l'aire de fer unes quantes gambades. «Quiet!», vaig cridar-li. No s'aturà i ni tan sols es va girar per mirar-me. Recorregué el despatx amunt i avall, sense reparar en la meva presència. Cal dir que jo tenia molt disminuïda la capacitat d’espantar, pel fet d'haver declarat d'entrada el meu propòsit de matar-lo. Què podia afegir que em fes més perillós?—Miri que si disparo de mala fe i li toco el nervi, la sentida pot ser brutal! —vaig dir-li amb veu ronca—. Hi ha fiblades pitjors que la mort mateixa...Se'm va plantar al davant i em clavà una mirada interrogadora.—Com està d'anatomia topogràfica? —em preguntà— ¿Vol dir que sap on apuntar, no ja per martiritzar-me (tal com insinua), sinó per a eliminar-me, que és la pedra de toc d'aquesta entrevista?—No —vaig contestar-li—. No sé anatomia de cap mena fora del coneixement senzill de la figura. La idea és anar de cara al cor i deixar que la naturalesa faci el seu curs.—I on el tinc el cor, si no és indiscreció?—Al costat esquerre, com tothom.—No. Com tothom, el tinc entre els dos pulmons, justament damunt del diafragma. A vostè li falten els coneixements indispensables...M'havia fet el propòsit de tenir paciència perquè, pobre home, prou tribulació devia passar. Eren unes reflexions que em feia aleshores, desconeixedor del caràcter de la meva víctima. I, de passada, que se'm permeti una consideració que pot ésser útil a molts: quan es vol matar algú, convé conèixer-li el caràcter i les sortides abans d'embolicar-se. Tant de bo que jo ho hagués tingut en compte!—Bé —vaig replicar calmosament—: no ens posem nerviosos. A mi no em costa res de tirar on vostè digui. Al capdavall, l'interessat és vostè.—Hi ha un punt de la persona delicadíssim —digué—. La nuca! Un tret a la nuca amb l'arma a frec de pell, mai no necessita bis.De cop i volta el vaig trobar inclement. Calia tenir mala ànima per parlar amb tanta fredor d'una batzegada que el desgraciaria d'una manera irrevocable. Però no volia discutir-ho.—Vostè mateix —vaig dir-li.—No em fio del seu encert —replicà—. No es mogui, que li indicaré el lloc exacte...Jo romania assegut. Ell va acostar-se'm per darrera i amb la mà esquerra m'obligà a ajupir el cap, com fan els barbers amb els seus clients. Fins i tot, per un brevíssim instant, em vingué aquella son dolça que amoroseix el trasbals de fer-se tallar els cabells. Endormiscat, esperava que el meu antagonista em toqués amb la punta del dit índex el precís indret fatal. Però en comptes d'això, va agafar d'una revolada l’escrivania de plata que tenia a la taula i me la va estampar al clatell. Aquesta traïció la vaig saber dies després, perquè de moment em correspongué la pèrdua del coneixement i dels sentits.El metge de la presó opina que he quedat bé, que he tingut una sort enorme. Són punts de vista! Sordejava una mica i amb el cop he millorat. Ara, d'això a tenir sort... L'advocat d'ofici creu que n'hi ha per anys, que me la carregaré de valent, sobretot pel detall de portar armes sense permís en un centre oficial. M'agradaria saber què hauria passat si hagués demanat permís! Són una colla d’hipòcrites.La fermesa d'esperit no m’inclina al repòs i a la meditació entre aquestes quatre parets. Recordo, penso, faig balanç... Evoco amb nostàlgia el dia de la reunió secreta durant la qual van adjudicar-me l'àlias de «La hiena». No fou fàcil, perquè dos companys més aspiraven al mateix motiu, al·legant actuacions passades. Jo els vaig guanyar invocant una mística de futur, la meva set d'implacabilitat. El meu rival més pròxim va haver d'acontentar-se amb l'àlias de «La mangosta» i l'altre amb el de «L'escurçó». I encara gràcies!Sóc doncs, «La hiena», un pseudònim massa suggestiu per tancar-lo entre murs de pedra. No, no sóc egoista. Si pogués en faria donació al grup, en qualitat de reintegrament. Però al grup l'han fet miques. A còpia d'acorralar-me a preguntes nit i dia amb una insistència criminal, els han agafat a tots.I ara, en estat de plena lucidesa, sense coaccions de ningú, lliurement, vull deixar el sobrenom a qui en pugui fer bon ús, perquè és una pena que es consumeixi amb mi aquí dins. Jo, per molt de temps, no en faré res i a fora encara pot servir. No sóc versat en qüestió d'institucions de beneficència, tinc poques relacions i coneixences. En principi, el deixo a un asil d'orfes, amb l'esperança que, poc o molt, apreciaran que és tot el que tinc. Penso que potser hi haurà qui en sortirà ofès i enardit, amb prou punxades i raons per a utilitzar-lo amb pugnacitat vindicativa. I que es produirà el relleu immortal!                
(Pere Calders,d'Invasió subtil i altres contes, 1978)---------------
TEXT 5
EN MARC
Aquell viatge de fi de curs a París va ser realment inoblidable. Érem una bona colla i ens enteníem força bé. Vam marxar de nit, en autocar, i el trajecte va ser sensacional. Estàvem tan nerviosos que no sabíem ben bé què fèiem. Parlàvem amb l'un, amb l'altre, sense saber gaire bé de què però rèiem a cor què vols. Els mòbils no paraven de fer fotos dels quatre arrossegats que dormien i, finalment, amb unes ulleres de cavall, vam arribar a París. Quina meravella! Feia una brusquina fina que creava una atmosfera que et convida a penetrar en un món que, tanmateix, no t'era gens estrany. El que em va agradar més? La panoràmica de la ciutat des de la torre Eiffel. Amb els companys? Perfecte, tret de la història entre en Pep i la Blanca, que han de ser els "notes" del grup... i dels quatre penjats que sembla que ja ho han vist tot... La millor nit? La darrera, quan vam estar un bon grup junts en una habitació minúscula i teníem aquella necessitat de conquerir un món que ens el sentíem tan nostre...
EN JULI
Sí que el recordo, el viatge a París, és clar, però tot plegat ho vaig trobar una mica pobre. Viatjar en autocar durant dotze hores, on s'és vist! I aquella colla de nens infantils i immadurs que semblava que no havien sortit mai de casa! Ah, ah!Hi, hi! Semblava una guarderia el primer dia de col·le! Vaig intentar adormir-me, però res, impossible, era la primera vegada que passaven una nit de gresca! I la gracieta de les fotos, ja se sap, qui es colga amb criatures, s'aixeca amb pixerades! I bé, París, què t'he de dir, molta literatura i poca teca. A qui ha viatjat molt, com és el meu cas, no l'impressiona la torre Eiffel, un munt de ferralla rovellada... El que em va agradar més? El sopar que vaig fer d'amagat a Maxim's, un restaurant de luxe, amb el fill d'un conegut del pare. Amb els companys? Ni fred ni calor,han de créixer, encara! La millor nit? No t'explico, és absolutament privada.            
Llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Cruïlla 

ACTIVITATS PER A TOTS ELS 2NS!
1.Llegeix el començament de l’obra El testament d’en Nasi, de F. Eiximenis, en l’adaptació d’A. Garriga. Després, omple la taula de més avall.
Al centre de l’escenari, de biaix, un llit. En Nasi, acotxat fins als braços, gemega. S’encenen els llums, o puja el teló, si n’hi ha. En Nasi gesticula amplament; es palpa el cor, el fetge, l’estómac, el cap... No deixa de gemegar. Entra la Quitèria, que trafegueja per la cambra.
NASI (sempre gemegant, amb veu molt feble): Quitèria...
QUITÈRIA: Què vols, ara...?
NASI: Vull fer testament...
QUITÈRIA: I ara! Testament! No sé per què...!
NASI (sempre gemegant): Vull fer testament, Quitèria...
QUITÈRIA: No home, no! Que et penses que treballa de franc, el notari? I quins uns, aquests que arreglen papers! No t’hi capfi quis... Jo sóc la teva dona, oi? Doncs si te’n vas a l’altre món, tot quedarà per mi, i en paus. Al cap i a la fi només tenim un bou i un pollastre...
NASI: Quitèria, jo vull fer testament...
Obra
Autor
Personatges
Escenari
Objectes
Altres elements  (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)
 2 Continua el fragment teatral de l’activitat anterior fent que tinguin lloc les situacions següents: arriba el notari, en Nasi fa testament, i explica les seves darreres voluntats. Inclou, també, la reacció de la Quitèria quan les sap. (No et descuidis de les acotacions.) 
(Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)
3.Continua una de les narracions següents intentant imitar l’estil de l’autor:
a)Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tantes vegades, va despertar-me un soroll que venia del meu despatx.
—Ja hi som! –vaig dir-me–. És el lladre.
Fi, caminant de puntetes, vaig guanyar la distància que em separava del lloc on algú m’espoliava. Allí hi havia un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles de les meves coses que li feien més goig i les amuntegava en una pila.
Pere Calders, Feblesa de caràcter
b)A les vuit en punt sona el despertador. Es regira al seu llit, allarga la seva mà i detura el seu riiing. Els seus badalls són llargs. Estira els seus braços i es lleva amb mandra. La seva alçada és considerable. Es posa les seves sabatilles, va al lavabo, orina, agafa el seu raspall i es renta les dents. Es dutxa prenent-se el seu temps.
Quim Monzó, Els possessius 
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)
4.Transforma aquest fragment teatral en un text narratiu que contingui un diàleg i una descripció. Aprofita les acotacions i afegeix-hi el que faci falta.
Ella: Digui. Digui. (Irritada) Digui! (Al seu home.) Han demanat per mi?
El marit: Sí.
Ella: Ningú no diu res. Digui! (Espera un moment i penja.)
El marit: Problema de línies.
Ella: Qui deu ser?
El marit: No ho sé, una dona.
Ella: Quina?
El marit: No li he conegut la veu, ja tornarà a trucar.
(L’aparell telefònic fa un clinc.)
J. M. Benet i Jornet (Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

ACTIVITATS NOMÉS PER A 2N X!!
1. Llegeix i contesta les preguntes de més avall:
Va passar en un col·legi, com el vostre, i a classe de gimnàstica un dia que el profe estava malalt. Un grup de nois jugaven a voleibol, quan de sobte la pilota va començar a pujar i pujar d’una manera estranya i, en lloc de baixar recta, com si fos teledirigida se’n va anar cap a la dreta a tot gas i després va baixar fent ziga-zaga cap a uns arbres que hi havia al camp d’esports.
Els nois molt estranyats, es van apropar a buscar-la i van veure sorpresos que la pilota havia fet un forat a terra com si fos de plom. En aixecar-la es van adonar que de la terra sortia una llum especial, brillant, groga.
Tot d’una van sentir una veu, provenia d’un ase petit que parlava i fumava un puro alhora: «Nois, ajudeu- me, fa més de cent anys que sóc un ase fumador i en tinc el pap ben ple. No vull ser un ase ni vull fumar. Per desfer l’encanteri, un de vosaltres m’ha de demanar trenta-tres desitjos en un minut.».
Cap dels nois no era capaç de formular trenta-tres desitjos en un minut, fins que va arribar Artur, que sempre anava a la seva, i va dir: «D’acord, vull que em concedeixis trenta-tres desitjos per fer-los servir quan a mi em doni la gana...». I li van sobrar cinquanta-tres segons. Després d’haver-ho dit es va aixecar una fumera fabulosa i l’ase fumador es va convertir en el professor de gimnàstica, aquell que estava malalt i no havia anat a classe, i fregant-se els ulls va dir: «Vinga, què hi feu aquí mirant l’arbre?, continuem amb el voleibol, menys tu Artur, que te’n pots anar a llegir un còmic, si vols.
V. Bermejo, M. Gallardo: Contes per explicar en un minut.

1 Quants personatges hi ha en aquesta narració?
.................................................................................................
2 Qui és el personatge principal?
.................................................................................................
3 Quines parts d’aquest conte corresponen al plantejament, nus i desenllaç?
.................................................................................................
4 Fes un resum del conte (5 línies).
.................................................................................................
(Ed castellnou nou arç)

2. Llegeix aquest resum de la novel·la La dama de la gàbia de ferro de Víctor Móra i contesta les preguntes de més avall:
Bernat de Bellasor, de malnom Cor d’Acer, soldat almogàver, es troba per terres d’Hongria, de camí cap a casa. Se sent tip de guerres, cansat i un xic decebut. No està per històries i procura no fi car-se en embolics. Però el destí li juga una mala passada posant-lo en contacte amb una trepa de cruels mongols que duen empresonada dins una gàbia de ferro una bellíssima dama magiar, noble i infl uent, amb la intenció de tornar-la al palau d’on ha fugit. De seguida que torni l’obligaran a casar-se amb el delegat del Gran Khan i els mongols esdevindran els amos d’aquelles terres. Així comença l’aventura i el valent Cor d’Acer, tot i que tenia la intenció de no participar en més guerres, no dubtarà a erigir-se en paladí de la dama. Cavall Fort
a) Quina part de la novel·la explica aquest resum, el plantejament, el nus o el desenllaç?
.................................................................................................
b) Qui són els protagonistes dels fets? I els seus oponents?
.................................................................................................
c) Què ha succeït? En quin lloc s’han produït els fets?
.................................................................................................

d) El resum s’ha fet utilitzant el present com a temps bàsic. Reescriu el text usant el passat. (avaluació nou arç castellnou)
 ................................................................................................