dijous, 13 de març de 2014

AUSIÀS MARCH S XV SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA

EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA.  AUSIÀS MARCH  S XV

(imatge extreta de google imatges)
El S XV és el Segle d’Or de la literatura catalana perquè és el moment de màxim esplendor, quan trobem els millors escriptors i les millors obres.

En l’àmbit social, polític i econòmic va ser un segle de crisi que afectà sobretot el Principat. Des de finals del segle XIV hi va haver epidèmies, pestes i revoltes que van causar fam i molt morts. En l’àmbit polític, la mort sense descendència del rei Martí l’Humà es resolgué amb el Compromís de Casp (1412) i amb l’establiment d’un rei de la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona Catalanoaragonesa. Durant el regnat de Joan II tingué lloc al Principat una violenta guerra civil que durà 10 anys (1462-1472) i que enfrontà el monarca amb la Generalitat Catalana.

Tots aquests conflictes portaren com a conseqüència que Barcelona, fins aleshores capital econòmica i cultural, entrés en un període de decadència. La ciutat de Velència, no tan afectada per aquests fets, va passar a ser el centre de l’activitat econòmica i cultural de les terres catalanes. Segurament per això, els millors escriptors d’aquest segle són valencians: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Joan Roís de Corella, que van escriure obres de gran qualitat.

Ausiàs March

Ausiàs March va néixer probablement el 1397 a Gandia o a València. Fill d’una família de poetes i cavallers, de jove participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i a Còrsega juntament amb altres cavallers poetes, com Jordi de Sant Jordi o Andreu Febrer. El 1424 també participà en campanyes contra els pirates a Sicília i al nord d’Àfrica. El 1425, però, abandonà aquestes activitats i es retirà a les seves possessions de Gandia, on va portar la vida típica d’un senyor feudal i on va iniciar la seva producció poètica que ja no interrompé fins a la mort. Es casà dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, el 1437, i la segona, amb Joana Escorna, el 1443. No tingué fills d’aquests dos matrimonis, però se li coneixen cinc fills naturals, tinguts amb esclaves del seu servei, fet usual a l’època entre els senyors feudals. Va morir a València el 1459.

Obra

La seva obra inclou un conjunt de 128 poesies amb un total de més de deu mil versos. La majoria de les composicions tenen la mateixa estructura de la cançó trobadoresca: estrofes de vuit versos decasíl·labs, anomenats cobles, i una tornada de quatre versos al final on hi ha el senyal per anomenar la dama a la qual adreça la composició.
Ausiàs March és el primer poeta que escriu en català i no en provençal, malgrat que encara en alguns aspectes conserva característiques dels trobadors ( estructura del poemes, cançons; el tipus de vers, cobles; el senyal, pseudònim de la dama...),però se n’allunya sobretot pel que fa al tractament de l’amor i de la dama i la sinceritat que manifesta el poeta. La dama deixa d’estar idealitzada i ara és de carn i ossos. Ausiàs reflexiona  sobre la naturalesa humana: l’home i les seves passions, l amor i la mort, i sobre Déu i el més enllà. Un dels trets més característics són les metàfores i les comparacions, basades sovint en experiències personals: el mar tempestuós, les campanyes militars, els animals, els metges i les malalties. Gairebé sempre són imatges que presenten una visió pessimista, que utilitza per expressar el seu estat d’ànim turmentat.
Ausiàs March és el poeta de l’amor, i la majoria de les seves composicions giren al voltant d’aquest tema. Anomenats cants, els seus poemes es classifiquen segons la temàtica de què tracten:

  • Cants d’amor. Són en total 91 poemes dividits en cicles segons els senyal trobadoresc de la tornada, o sigui, les distintes dames: “Plena de seny” (19 poemes, “Llir entre cards” (35 poemes), “Oh folla amor” ( 10 poemes), “Amor, amor” ( 12 poemes), “Mon darrer bé ( 2 poemes). Hi ha 13 poemes que no porten cap senyal.
  • Cants de mort. Es compon de sis poemes, que són elegies per la mort de l’estimada. Generalment se sol creure que van dirigits a una de les dues esposes. En aquests cants, Ausiàs mostra un dolor sincer i humà, i una preocupació pel destí de l’ànima de l’estimada a l’altre món.
  • Cants morals. Són poemes dispersos al llarg de tota l’obra però més abundants al final, on l’autor exposa les seves idees sobre l’amor, el dolor, el bé, la virtut i el plaer. Aquests cants li van donar la fama de poeta filòsof.
  • Cant espiritual. És un extens poema en què fa una pregària a Déu.
  • Poemes de circumstàncies. Són 11 poemes de temàtica diversa.

ACTIVITATS
Escolta aquest poema en el següent enllaç o
UOC - Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet
1.    Llegeix el poema següent i respon les preguntes que tens a continuació.
a)   A quina temàtica, de les tractades per Ausiàs March, creus que correspon el poema? Justifica la resposta.
b)      A qui s’adreça el poeta en el sisè vers del poema? Què li retreu a aquesta persona?
c)      Explica l’estat d’ànim del poeta que puguis deduir de la lectura del poema.
d)      Quina comparació hi ha en el poema? Té alguna cosa a veure amb la vida de l’autor?

LXXXI                                                                              
Així com cell qui es veu prop de la mort                      
corrent mal temps, perillant en la mar,        
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mè, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

Ausiàs March
                 
LXXXI                                                                              
Així com aquell qui es veu prop de la mort
quan corre mal temps i es troba perills per la mar,
i albira un lloc on es podria refugiar
i no hi arriba per la seva malvada sort,
m’esdevé a mi, que vaig passant afanys
i us veig bastant a remeiar els meus mals.
Desesperat d’acomplir els meus desigs,
Aniré pel món proclamant el vostre orgull.
                           (versió de Joan Fuster)


  1. En el poema següent es poden distingir clarament dues parts. Marca-les i digues de què tracta cada una.   UOC - Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet
a)      A quina temàtica, de les tractades per Ausiàs March, creus que correspon el poema? Justifica la resposta.
b)      A qui s’adreça el poeta en el cinquè vers del poema? Què li retreu a aquesta persona?
c)      Explica l’estat d’ànim del poeta que puguis deduir de la lectura del poema.
d)      Quina comparació hi ha en el poema? Té alguna cosa a veure amb la vida de l’autor?
XXIX
Sí com lo tau se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
Ausiàs March

XXIX
Tal com el brau que se’n fuig pel desert
quan és vençut pel seu semblant que el força,
i ja no torna fins que ha recuperat la força
per destruir aquell qui l’ha ofès,
així em cal a mi allunyar-me de vós,
car el vostre gest ha confós el meu coratge;
no tornaré fins que haja del tot arrancat de mi
la gran por que m’impedeix de ser feliç
(versió de Joan Fuster)