dimarts, 18 de febrer de 2014

PRONOMS FEBLES. SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

(imatge de google imatges)
3. Complements del verb

3.1 El CD

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.


- Substitució pronominal 


*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.


* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.


*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.


3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.


Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.


ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.


*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li)


A) el pronom li es transforma en "hi" 
B) i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. 
Dono l'oli al noi- L'hi dono
Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. 

Em burlo dels amics- Me'n burlo.

Hi- introduït per altres prep. excepte "de". 

Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. 

Ell és el geni.-Ell l'és.

Ho- substantiu indeterminat. 

És arquitecte.- Ho és.

En- per emfasitzar. 

Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:


Hi- generalment sempre. 

Viu estressada- Hi viu.

En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. 

Em dic Josep. Me'n dic.

Amb matís d'intensitat. 

Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Substitució pronominal: 


En - CC introduït per la prep DE. 

Vinc de París. En vinc.

Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". 

Vaig a Barcelona. Hi vaig.


*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). 
Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.

EXERCICIS
Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades


EXERCICIS PRONOMS FEBLES

1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:


Jo li vaig telefonar
Tu el vas mirar
Ell ens va cridar
Ella les va comprar
Nosaltres la vàrem cantar
Vosaltres els vàreu veure
Ells us va escoltar
Elles et van explicar
Jo li vaig escriure
Tu els vas trobar
Ell el va treure
Ell hi va anar
Nosaltres us vàrem veure
Vosaltres ho vàreu dir
Ells es van perdre
Elles us va mirar


2. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Tots van davant el verb:

La mare fa el dinar
Ara rentarem la moto
Na Maria té feina
Llegirà els contes
Comentes allò
Teníem set
Visitarem pobles
Amagaran les claus
Aprofitava el temps
Passejarà pel jardí
Comprava el llibre
Atrapava rates
Netejarem els carrers
Viuen en un casull
Menjava pastissos
Comprèn les lliçons
Explicaré això
Són a Peguera


3. Subtitueix la part en negreta pel pronom feble que hi pertoqui. Has de tenir en compte que acompanyen verbs en imperatiu:

Mira això
Mirau allò
Fes el còmic
Feu el mural
Explica el poema
Mirem el diari
Agafa els pinzells
Comprau els pollastres
Mossega les pomes
Ves a Maó
Puja a la muntanya
Tasta la tortada
Penja els quadres
Llegiu rondalles
Explica acudits
Prepara el sopar
Conta el que t’ha passat
Aprèn les cançons


4. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Col·loca el pronom davant i darrere el verb, seguint l’exemple: Va llegir llibres: En va llegir – Va llegir-ne

Va repartir els contes
Va demanar allò
Va fullejar les lliçons
Va dirigir la coral
Va mirar el paisatge
Va fer pa
Va estudiar a la biblioteca
Va caure per les escales
Va veure el president
Va creure les recomanacions
Va moure la carpeta
Vaig creure allò
Va perdre diners
Va perdre els papers

5. Tots els sintagmes ennegrits són CD. Substituïu-los.


Na Marta col·loca les pomes al calaix.
Estrenen aquella pel·lícula que tant t’agrada.
Tinc molta fruita per berenar.
Va confessar que havia mort set persones.
Durà l’equip a la primera divisió.
Caçaven papallones pel sementer.
Aconseguí una càmera de fotos amb els punts acumulats.
L’apotecari va vendre tots els medicaments.
Analitzarem això.

6. Tots els sintagmes ennegrits són CI. Substituïu-los.
Cridà fort a la seva filla perquè estava molt esverat.
Telefonareu als vostres pares?
Han fotut una pallissa al meu veí.
Envia el missatge als espectadors ara mateix!
La festa d’inauguració ha agradat a tots els convidats.
Tastar aquelles exquisideses plagué realment a en Josep.

7. Tots els sintagmes ennegrits són CC i CRV. Substituïu-los.


Renunciarà a tots els seus béns.
Hem arribat a casa a la mala hora.
Ve de cal metge sense recepta.
En Miquel caminava amb una mossa desconeguda.
Els quissons jeuen dins la senalla.
T’adones del que has fet?
Tens la documentació al despatx?
Ens hem oblidat de les postres!
El visitant estigué interessat en tots els quadres.

8. Ara és el torn dels atributs i els predicatius.
La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot.
En Quico semblava una fera salvatge.
Estan baldats de tanta feina.
Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital.
El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare.
Vares arribar a casa regirat per la situació.
Les ocells volen baixos avui vespre.

9. Digues quin tipus de complement és i substitueix-lo pel pronom feble corresponent:


Escriu la redacció al mestre
Explicava contes als nins
Renta la cara a n’Aina
En Joan només té un bolígraf
La pagesa collia fruita.
El torrent davalla ple.
Escriu a la teva mare
Escriu la postal
La cuinera feia pollastre rostit
Anàrem a la plaça
Érem al cinema
Veníem de Barcelona
Ningú no renunciava al premi final
Va bé acostumar-se a fer esport
Només parlen de futbol
Pensa a donar menjar als animals
Ets massa gelós per ser només el seu company.
Es dediquen a la venda de llibres vells
No sap jugar a cartes
Es recorda de l’excursió
No han pagat la mesada a les treballadores.
Parlen de nosaltres
Pensem en totes les coses
Aquell infant du tacat el pitet,
Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs
Telefonem a tots els ciutadans!
Aquella dona sembla la Mare de Déu.
No sé si m’arriscaré a passar
Sempre s’oblida dels problemes


1. Substitueix els CD i CI d’aquestes oracions pels pronoms febles adequats:
Varen explicar allò a la mare
Va dir als convidats que no hi arribassin tard
Pregunta als que esperen per què fan tant de renou
Varen dir al director que en Pere encara no hi era
Explicarem tot el que ha passat a les autoritats
Va demanar als assistents que no fumessin


2. Substitueix els complements subratllats per la combinació de pronoms adequada col·locant-los davant i darrere el verb. Fitxa’t en l’exemple:

La mestra va demanar el treball als nens: La mestra els el va demanar – La mestra va demanar-los-el
Dóna albergínies a tots
Dóna les albergínies a tots
Explica contes als cosins
Posa els jerseis als nens
Torna la carpeta a les mestres
Explica allò a en Joan
Amaga l’arròs als excursionistes
Va repartir caramels als nens
Vaig manllevar aquest disc als meus amics
Explica el que hem dit als avis
Penja l’abric dins l’armari
Compra els caramels a la botiga 

En Jaume va fer un obsequi  als seus pares.

3. Substitueix els següents complements per la combinació de pronoms adequada. Fes-ho de les dues maneres sempre que sigui possible:

Hem solucionat el problema a en Joan
Nosaltres vàrem donar els llibres a na Maria
Avui duré el regal al meu amic
Avui horabaixa tornarem les sabates al sabater
N’Alexandre llegeix contes a na Lluïsa
Després comprarem la farina a la mare
Explicaré el problema al meu company
Deixaré la pilota a en Toni
Demà duré les entrades al meu amic
He comprat taronges a en Jaume
Regalaré un llibre a na Joana
Explicarem els problemes a l’alumne

4. Corregeix les faltes que trobis a aquestes frases:


Volia veure-ls. Llegeix-els, aquests poemes. Portem-el a casa. Duguem-els-ho a casa. Acostuma’t-hi. Dóna’li records. Fesho aviat. Me’n ha comprat tres. No l’utilitzaven bé, l’eina. Talla’m-els curts, els cabells. Dóna-me-ho tot. Què m’en dius? Ja t’en sortiràs. No’t moguis. Deixam fer. Si ens deixa el martell, els hi tornarem de tot d’una. Aquelles al·lotes deuen trobar estrany que no els hi presentem els nostres amics. L’aigua els hi arriba als genolls. Si et demanen el cotxe, deixa’ls hi. Puc donar-lis un bon consell. Jo també vaig a demanar-los-hi diners.


1. Substitueix tots dos complements alhora:

a) Aquest individu ha pres la cartera al passatger del bigoti.
b) Hem encarregat les postres a la Neus.
e) Ha cedit la paraula al sots-secretari.
c) He venut la brusa a la Griselda.
d) Aviat retornaran el material a la Lluísa.
e) Han apujat el sou al Sergi.


2.Relaciona amb fletxes:
a) Li paga els llibres.                1) L'hi paga.
b) Li paga les factures.              2) La hi paga.
c) Li paga deutes.                      3) Els hi paga.
d) Li paga la manutenció.           4) Les hi paga.
e) Li paga allò.                           5) Li'n paga (o N'hi paga).
f) Li paga els estudis.                   6) Li ho paga.
g) Li paga el mobiliario
h) Li paga els cursets.
i) Li paga això.
i) Li paga el lloguer.


3. Substitueix els dos complements:

a) Donaré la llauna al Pep
b) Donaré la llauna a la Pepa.
e) Donaré les llaunes al Pep
c) Donaré les llaunes a la Pepa.
d) He deixat el tornavís a la Maria.
e) He deixat el tornavís al Marià,
f) He deixat les tenalles a la Júlia.
g) He deixat les tenalles al Julià.


4. Substitueix els dos complements:

a) Demà mateix tornarem això a la Lucrècia.
b) Venim per demanar la cassola grossa a la mare
e) Donava caramels al seu nét.
c) A vostè l'aprecia molt. Ja veurà com li facilitarà informacions molt valuoses.
d) Ha canviat els bolquers a la criatura.
e) Li han esclafat la pilota de ping-pong,
f) Hem sol·licitat els horaris a l'empleat de la taquilla.
g) Mai no demanava diners al seu pare.


5. Omple els buits amb la combinació adient (sempre dos pronoms).
Model.• • No sabien quina mena de substàncies eren aquelles i van demanar a un farmacèutic
que els les analitzés.


a) Si necessiten tela, d'aquí a un parell de dies .....................podrem servir un quilòmetre,
si cal.
b) Quant deuen costar aquelles sabates de xarol? Quan vinguin els dependents, ........................ preguntarem.
c) Digues als músics que encara tinc les seves partitures i que ........................... tornaré tan aviat
com pugui.
d) Els clients que vénen al nostre forn a comprar el pa, generalment ja porten bossa, .................... quan no en duen emboliquem amb un paper molt higiènic.
e) Van demanar a l'empleat de I'agéncia de viatges l'adreca de l'hotel, pero no ................................
va saber trobar.
f) Joan, afanya't a fer el sopar als convidats i serveix.................................... de seguida, que ja
ronquen els budells ...
g) Aquests informes són per als arquitectes: fes _______________arribar tan aviat com puguis, que l'Enric i el Joan els esperen amb candeletes.


6. Reescriu les frases substituint per un pronom cada element repetit.

Model: • Sense voler, he trepitjat el peu a la Paula, però no he fet mal a la Paula. _ ... però no li
he fet mal .


a) No crec que la Bet vulgui fer la volta al món en globus amb nosaltres. De tota manera, ja
preguntaré a la Bet si vol fer la volta al món en globus amb nosaltres.
b) Quan expliquis l'accident a la seva dona, explica l'accident a la seva dona amb molt de
tacte.
c) L'Isidre va demanar al màgic Andreu que li expliqués com havia partit la noia, però
aquest no va voler revelar a I'Isidre com havia partit la noia.
d) La nena ha dit que, mentre fos fora, deixaria al seu germà la pilota i la raqueta i, a
última hora, s'ha repensat i ara només vol deixar al seu germà una de les dues coses.
e) La Núria ha demanat al veí que enretirés de davant el gual el seu Eivissa negre matrícula
KK, però aquest es resistia a enretirar-li l'Eivissa negre matrícula KK.
f) És millor que expliquis a la Flor que aquesta nit ens hem trobat, però explica bé a la Flor
que aquesta nit ens hem trobat, que no malpensés ...
g) L'amo no volia que el vailet pasturés el ramat pels seus camps, perquè feia malbé
a l'amo els seus camps.
h) He demanat tants favors a la Margarida, que no tinc prou valor per demanar més favors
a la Margarida.


7.Completa:

a) Cambrer! Serveixi el segon plat a la meva senyora: no esperi a servir ___ , que té
tard.
b) Aquesta llimonada és per a la Roser: porta _______ .
e) Susanna, dóna aquestes bombetes al pare: porta _______ ara mateix.
d) A l'hora de berenar, el nen voldrà els entrepans: tu seràs l'encarregat de
donar _______ .
e) Va dir que comentaria la cerimònia a la presidenta, pero no va comentar _______ .
f) Encara no tens clar si llogaràs el pis al noi de Cerdanyola? No t'hi pensis més:
lloga _______ .
g) La pobra pianista necessitaria algú que l'ajudés a girar els fulls. Per què no _______
gires tu?
h) La Rita se n'ha anat un moment al lavabo i ha deixat les seves coses a la Berta perquè
______ guardés.


8. Evita les repeticions fent ús d'una combinació de CD + CI.
Models:
• El client ha demanat al notari les escriptures del pis i aquest ha donat les escriptures
del pis al client.
_ ... i aquest les hi ha donades (donat).


a) Com que en Rafel no havia vist mai els nostres peixos, he ensenyat els nostres peixos a en Rafel.
b) El presoner conservava la pipa entre les mans mentre lligaven les mans al presoner.
c) Encara que tothom donava la raó al fiscal, l'advocat defensor tenia prou proves per no donar la raó al fiscal.
d) En Gerard ens va fer una mala passada, pero ens ho vam agafar amb humor: li vam agafar l'orella dreta i vam estirar l'orella dreta a en Gerard tot dient-li que no hi tornés més ...
e) L'Olga va demanar els dos llits plegables a la mestressa i aquesta no va dubtar ni un segon a deixar els dos llits plegables a l'Olga.
f) El conseller allargà la mà a l'empresària i aquesta estrenyé la mà al conseller efusivament.
g) L'Oleguer era tan entremaliat que un dia agafà la cua al quisso amb la intenció
d'arrencar la cua al quisso.
h) En veure passar l'equip rival, en Terenci s'ha ajupit per agafar uns rocs de terra i ha tirat els rocs a l'equip rival.
i)Aquest matí el Ricard m'ha demanat si li podia deixar la maleta i he deixat la maleta a en Ricard.


9. Reconstrueix les combinacions

Model: •A l'Hortènsia se li ha gangrenat una cama i no sé pas si la hi salvaran.
-(...)si salvaran la cama a l'Hortènsia.


a) Ja has pagat el rebut de la llum a la mestressa? -No, encara no l'hi he pagat.
b) L'Eduard em va demanar que, tan bon punt em diguessin la notícia, la hi fes
e) El soldat es va desfer en excuses, pero el sergent no les hi va acceptar.
c) A l'Avel·lina no li agradava gens aquell pis. No se'l compraria per res del món,
bé de preu que l'hi oferissin.
d) La Raquel va demanar a la Sílvia si li podia deixar la moto i la hi ha deixada.
e) Tot i que el metge havia promés a la Marta que li prendria el pols, va marxar sense prendre-l'hi.



COMBINACIÓ DE PRONOMS


4. Torna a escriure aquestes frases i substitueix els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CI + CD

a) Si vols demanar el llibre a la Rosa, jo ja no te'l dono.

b) La Maria ha demanat els bombons a la seva amiga.

c) El Manel ha regalat l'ordinador a el Miquel.

d) No ha reservat la pista de tennis al Lluís

e) No vull explicar al Josep les meves dèries

f) Vaig enviar el paquet al meu amic Esteve.

g) El delegat pretenia explicar als mestres què havia passat

h) Em va ordenar: "Dóna el regal als xiquets!"

i) Porta els resultats a les teves alumnes.

j) Si vols que et deixi mil euros, hauràs de tornar-me mil cinc-cents euros.

k) No penso dir el resultat de les proves a la Maria i a tu.

l) Cada nit l'Assumpta llegeix al seu fill el conte que li regalares

m) Vicent va donar això als seus fills

n) El Miquel et volia desbaratar totes les propostes

o) El meu company em regalà una camisa vermella

p) El Joan ens porta la declaració d'hisenda

q) No volia tornar-nos els diners.

r) He regalat tres vestits a unes amigues.

s) Podríem deixar els nostres apunts a en Joan.

t) L'equip local va arribar a guanyar el partit als visitants

u) Conta un conte als xiquets, si us plau.

v) No ha volgut comprar les entrades a vosaltres.

w) El Joan ha fet la casa per a ell

Més exercicis per si voleu practicar a casa

PRONOMS FEBLES. Exercicis d'omplir forats de Maria Immaculada:
1. el els en ho l' la les n'
2. el Els els en Ens ens ho 'ho l' la les li Li 'ls m m' me Me n' us
3. els en hi ho l' les li me n'
4. el els En ho l' la les
5. Els En en hi Ho l' les Li n'
6. en hi n n'

dilluns, 17 de febrer de 2014

CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2014


(imatge de google imatges)
Com en anys anteriors el Departament de Català organitza el Concurs literari de Sant Jordi.
Es tracta de vincular pintures de la història de l'art universal amb textos narratius o poètics. La idea és que els quadres siguin la vostra inspiració. Podreu escollir entre les obres que es recullen a la presentació següent. (Si us sentiu especialment atrets per un quadre que no figura en el recull, si teniu especial predilecció per un pintor, no dubteu en escollir-lo).

Concurs Literari Sant Jordi 2014

dilluns, 10 de febrer de 2014

TIRANT LO BLANCH, DE JOANOT MARTORELL. S XV


  (Fotografia extreta de google imatges)

Tirant lo Blanch



ACTIVITATS



Durant el segle XII, a França s'escriuen i es divulguen unes narracions en vers que ens relaten les històries del rei Artús, heroi llegendari bretó; la seva dona, la reina Ginebra; els cavallers de la Taula Rodona, i els amors de Tristany i Isolda ... Tot un conjunt d'històries que es coneixen amb el nom de matèria de Bretanya.

Aquestes narracions, que reflectien l'ideal cavalleresc (valor, honor, fidelitat al senyor i enaltiment de la dama), aviat es difongueren per tot Europa i es convertiren en la lectura favorita de la noblesa.

Els protagonistes d'aquests relats són cavallers errants que recorren els camins buscant aventures, inspirats per l'amor a una dama. 

A partir del segle XIII, quan aquestes històries ja es van escriure en prosa, es van anomenar llibres de cavalleria i es caracteritzaven per la presència d'elements meravellosos i inversemblants (dracs, serps, nans i gegants desmesurats ... ) i l'exagerada força física dels cavallers, que tenien qualitats sobrehumanes. L'acció se situava en terres llunyanes i exòtiques, en un passat remot i estaven envoltades d'un ambient de fantasia i de misteri.

En contrast amb aquestes obres, al segle xv s'escriuen unes novel·les protagonitzades també per cavallers, però amb unes característiques completament diferents: no hi ha elements meravellosos, es localitzen en geografies conegudes i se situen en un temps pròxim o immediat al dels seus autors. Els protagonistes són valents i intel·ligents, però sempre dins la mesura humana; presenten, a més, una psicologia rica i complexa. Aquestes obres incorporen també aspectes de la realitat del seu temps. Per distingir-les de les anteriors, s'anomenen novel·les cavalleresques.

1. Llegeix aquests dos fragments. El primer pertany al Romanç de Tristany i Isolda. Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, ha anat fins a Irlanda a buscar Isolda perquè es casi amb el rei.

Quan el temps s'acostà de remetre Isolda als cavallers de Cornualla, la seva mare recollí herbes, flors i arrels, les amerà amb vi, i pastà un beuratge poderós. Havent-lo acabat amb ciència i màgia, l'abocà dins un flascó i digué secretament a Brangiana:
-Filla, has de seguir Isolda al país del rei Marc, i tu li duus un amor fidel. Pren, doncs, aquest flascó de vi i retén les meves paraules. Amaga'l de manera que cap ull no el vegi i que cap llavi no s'hi atansi. Però, quan vindran la nit nuvial i l'instant en què hom deixa els esposos, abocaràs aquest vi d'herbes dins d'una copa i la presentaràs, perquè la buidin plegats, al rei Marc i a la reina Isolda. Ten compte, filla, que ells sols puguin tastar aquest beuratge. Perquè tal és la seva virtut: els que en beuran plegats s'amaran amb tots els sentits i amb tot el pensament, per sempre més, en vida i en mort.

Un dia, els vents caigueren, i les veles penjaven desinflades al llarg de l'arbre. Tristany féu prendre terra en una illa, i, cansats de la mar, els cent cavallers de Cornualla i els mariners davallaren a la platja. Isolda sola havia romàs a la nau, i una serventa petita. Tristany vingué on era la reina, i s'esforçava de calmar el seu cor. Com que el sol cremava i tenien set, demanaren per beure. La criatura cerca algun beuratge, talment que descobrí el flascó confiat a Brangiana per la mare d'Isolda.
-He trobat vi! -va cridar-los.
No, no era vi: era la passió, era l'aspra joia i l'angoixa sense fi, i la mort. La criatura omplí un anap (copa)' i el presenta a la seva mestressa. Ella begué a llargues gorjades, després l'abastà a Tristany, que el buidà.
En aquest instant, Brangiana entrà i els veié que es miraven en silenci,com extraviats i com transportats. Veié davant d'ells el vas gairebé buit i l'anap.
Joseph BÉDIER, El romanç de Tristany i Isolda

Aquest altre fragment pertany a la novel·la Tirant lo Blanc, i relata el moment en què el cavaller Tirant arriba a la cort de Constantinoble i coneix Carmesina, la filla de l'Emperador.

Mentre l'Emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les seves paraules, però els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la forta calor que feia, perquè havia tingut les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, ensenyant als pits dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines,les quals van donar entrada als ulls de Tirant, que en endavant no van trobar la porta per on sortir, i van ser empresonats per sempre sota el poder d'una persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)
a) Quines són les parelles que apareixen a cada fragment?
b) Quina és la causa de l'enamorament de cada parella?
c) Quina causa et sembla més real i quina més fantàstica? Per què?
d) Una d'aquestes narracions forma part de la matèria de Bretanya i l'altra és una novel·la cavalleresca. Sabries dir quina és cadascuna?


Joanot Martorell


VIDA

Joanot Martorell és l'autor de la gran novel·la cavalleresca catalana Tirant lo Blanc. Nascut entre el 1405 i el 1410 a Gandia o a València en una família de la mitjana noblesa valenciana, fou un escriptor i un cavaller molt aficionat a les lluites i a les armes i del qual es coneixen diferents desafiaments cavallerescos. Va viatjar a diferents corts europees: Anglaterra, França, Portugal i a la cort de Nàpols d'Alfons el Magnànim. Tots aquests viatges li van proporcionar material per a la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va començar a escriure el 1460. Segons alguns estudiosos, quan Martorell morí, probablement el 1468, va deixar la novel·la inacabada i va ser Martí Joan de Galba l'encarregat d'acabar-la i de portar-la a la impremta, l'any 1490.


2. Llegeix aquest fragment del capítol LXVII de Tirant lo Blanc en què el nostre heroi lluita contra el senyor de les Vilesermes, que li ha enviat una lletra de batalla en què el repta a lluitar a tota ultrança, és a dir, fins a la mort.

L'un va anar cap a l'altre com homes rabiosos. Durant els primers cops que es van donar, el cavaller francès portava el ganivet per damunt del cap, i Tirant el portava al pit. Quan van ser prop l'un de l'altre, el cavaller francès va donar un fort cop a Tirant per mig del cap, però aquest l'hi va rebatre i es va fer enrere i, de revés, li va donar un cop sobre l'orella, i tanta carn com li va arrencar tanta li'n va fer caure sobre les espatlles, que gairebé se li veia el cervell. L'altre, d'una ganivetada, va colpejar Tirant enmig de la cuixa, la qual li va obrir ben bé un pam. I immediatament li'n va donar una altra al braç esquerre, que li va arribar fins a l'os. I tots dos combatien tant que era cosa d'espant. I estaven tan junts que, a cada cop que es donaven, treien sang que aquell qui els veiés les cruels ferides que l'un i l'altre tenien se n'havia de compadir molt, que totes les camises s'havien tornat vermelles de tanta sang com perdien. Finalment, quan Tirant ja es veia prop de la mort per la molta sang que perdia, ell es va acostar tant com va poder cap a l'altre i li va clavar el ganivet de punta al pit esquerre en dret del cor. I l'altre li va donar una gran ganivetada sobre el cap, que li va fer perdre la vista dels ulls, i Tirant va caure a terra primer que l'altre. I si el francès s'hagués pogut sostenir quan Tirant va caure, ell l'hauria pogut bé matar si hagués volgut. Però ell no va tenir tanta força que no caigués d'immediat a terra.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)

a) Quines armes utilitzen els dos cavallers?
b) Quines qualitats tenen tots dos?
c) Creus que aquestes qualitats es trobaven també en els cavallers reals de l'època?
d) Per què Tirant és el vencedor final?
e) En aquesta lluita entre Tirant i el senyor de Vilesermes cap dels dos porta armadura perquè així ho havien acordat abans, però normalment quan els cavallers lluitaven anaven ben protegits. Aquí tens un dibuix d'un arnés del segle xv i el nom de les peces que el componen. Fixa-t'hi bé i explica quina era la finalitat de les peces següents: bacinet, manyopa, peto, cuixot o cuixera, greva o gambera -

ENLLAÇOS:

Resum força detallat del Tirant 
http://www.uv.es/~lemir/Tirant/Llegir_Tirant.html

Biblionet. Proposta de lectura a Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana.Informació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm

Guia didàctica http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm


ARMADURA D'UN CAVALLER http://4.bp.blogspot.com/_lvajSozZh3Y/SwBKemHb6HI/AAAAAAAAANc/78qANfDTDAM/s1600-h/escaneara0002.jpg

Aquest enllaç us portarà a una pàgina de l’Xtec per treballar alguns aspectes del llibre. Podeu triar el tema de l’amor o el de la cavalleria. Només cal que cliqueu a sobre de la paraula i immediatament tindreu una sèrie d’activitats que us remetran a unes altres. Pot resultar una mica perdedor, per tant pareu atenció a les següents instruccions.
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm

Un enllaç força interessant per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Tirant lo Blanc en línia


LA VIDA CAVALLERESCA:

http://www.xtec.cat/~acarre/frames2.htm


D'ALTRES ENLLAÇOS

versals. Guia Interactiva. Tirant lo Blanc
http://www.lluisrius.com/versals/

Webquest del Tirant lo Blanc
http://webquest.xtec.cat/webquest2009/joanotmartorell/index.htm

Documental de Joanot


Martorell pujat per Turmeda


- Perfil humà de Joanot Martorell pujat per cervantes virtual


- Món bèl·lic Tirant lo Blanch per Marta Solé i Laura Font

- Joanot Martorell i Tirant per Mario Vargas Llosa

JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"


Edició digital del Tirant http://www.tinet.cat/bdt/tirant/

http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
Joanot Martorell i en Tirant, de cavaller a cavaller. Joanot Martorell i el Tirant en clau de ficció.Producció audiovisual del Departament d'Ensenyament.guia didàctica interactiva de lectura del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
Joanot Martorell., cavaller i escriptor. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798
Edu3.cat


El Tirant de Calixto Bieito. Sabíeu que del Tirant lo blanch se'n pot fer una obra de teatre moderna i transgressora?http://www.youtube.com/watch?v=wjXL2dGd9Nk&feature=player_embedded

Eines per a la lectura del Tirant lo Blanc



 http://4.bp.blogspot.com/_lvajSozZh3Y/SwBKemHb6HI/AAAAAAAAANc/78qANfDTDAM/s1600-h/escaneara0002.jpg







http://1.bp.blogspot.com/_lvajSozZh3Y/SwBOGzbP9ZI/AAAAAAAAANk/pBnzHPuT5EE/s1600-h/escanear0002.jpg





- Almogàvers de Tirant lo Blanch

-Vídeo de vímeo de Tirant per Tirant pujat per Mala Barraca amb una mica d'humor

Tirant per Tirant from MalaBarraca on Vimeo.



.....

Per si voleu aprofundir en l'obra us deixo uns quants enllaços:Cacera del tresor del Tirant lo Blanc de Carme Cases


Joanot Martorell. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. 
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798


JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"Resum força detallat del Tirant ( Rafael Beltran. Universitat de València).


Biblionet. Proposta de lectura a Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana. Hi teniu nformació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm

Un enllaç força interessant de l'xtec d'acarre per aprendre més coses del Tirant 
http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm


Espai Lletra. Pàgina principal del Tirant.


Presentació de sicafe


Presentació de Sicafe

Presentació de Bibiana Coromines


Edició digital del Tirant feta per la xarxa tarragonina de Tinet http://www.tinet.cat/bdt/tirant/

Joanot Martorell i en Tirant, de cavaller a cavaller. Joanot Martorell i el Tirant en clau de ficció. Producció audiovisual del Departament d'Ensenyament.guia didàctica interactiva de lectura del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm



Joanot Martorell., cavaller i escriptor. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. ( Edu3.cat. Programa Viure i escriure) http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798


El Tirant de Calixto Bieito. Sabíeu que del Tirant lo blanch se'n pot fer una obra de teatre moderna i transgressora?
http://www.youtube.com/watch?v=wjXL2dGd9Nk&feature=player_embedded

Eines per a la lectura del Tirant lo Blanc 







http://1.bp.blogspot.com/_lvajSozZh3Y/SwBOGzbP9ZI/AAAAAAAAANk/pBnzHPuT5EE/s1600-h/escanear0002.jpg





Per si voleu aprofundir en l'obra us deixo uns quants enllaços:Cacera del tresor del Tirant lo Blanc de Carme Cases

Resum força detallat del Tirant http://www.uv.es/~lemir/Tirant/Llegir_Tirant.html 

Biblionet. Informació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm 
Guia interactiva de lectura del Tirant del Departament d'Educació

Un enllaç força interessant per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Tirant lo Blanc en línia

Guia didàctica 
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm

Joanot Martorell. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. 
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798