divendres, 22 de novembre de 2013

EL TEXT NARRATIU

(fotografies d'Adele Enersen)


(fotografies d'Adele Enersen)



(fotografies d'Adele Enersen)


(fotografies d'Adele Enersen)

Hola caputxetes i llops ferotges de 3r!

Construir i explicar històries ens agrada molt a tots i totes. Des de sempre, la humanitat ha sentit la necessitat d’empescar-se històries que donin sentit a la seva vida. Ja des de la infantesa, tothom vol sentir contes que l’ajudin a configurar una manera d’entendre el món, que l'ajudin a superar les seves pors, tristeses, a sentir-se feliç, alegre, etc. Els contes ens ajuden perquè ens fan saber que no som els únics que sentim aquestes emocions i a més fan que entenguem millor el món on ens hem de moure.

No cal dir que les històries, rondalles i contes són textos narratius. Fem una mica de repàs del text narratiu que ja vam explicar el curs passat.


El text narratiu
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.


1. Característiques del text narratiu

Els principals trets dels textos narratius són:


•Solen estar escrits en prosa.
•Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
•Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb.
•S'hi inclouen descripcions i diàlegs.

2. Estructura del text narratiu


El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:

•Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:

a)Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.

b)Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).


c)Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:

-Tancat: el conflicte es resol.
-Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.

•Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:

-Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció. És un començament sobtat.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.

3. Elements de la narració
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.

El narrador: explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets.
•Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la història).
•Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
-Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
-Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.

El temps i l'espai:
•El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.
•El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
•L'espai: lloc on passa l'acció.

Personatges: són els éssers, generalment persones, que intervenen en l'acció. Segons la seva complexitat poden ser:
•Plans: són simples i no evolucionen.
•Rodons: són complexos i experimenten canvis.
Segons la seva funció poden ser:
•Protagonistes: són els personatges principals.
•Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
•Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.
•Decoratius: la seva funció és fer real l'acció, l'espai...

4. Principals gèneres narratius
Es classifiquen en funció del caràcter real o fictici dels esdeveniments narrats.

Gèneres narratius de ficció.
•Poema èpic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser anònim i de caràcter tradicional.
•Roman: Narració en vers que tracta sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús.
•El conte: Narració breu, en prosa, que explica fets extraordinaris.
-El conte tradicional: és anònim, sovint es transmet oralment i acostuma a tenir funció moralitzadora.
-El conte literari: és obra d'un autor conegut i és escrit.
•La novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus:
-Novel·la cavalleresca: apareguda al segle XV.
-Novel·la històrica: apareguda durant el romanticisme.
-Novel·la realista i naturalista: dominant a la segona meitat del segle XIX.
-Novel·la d'aventures.
-Novel·la psicològica: molt important al segle XX.

Gèneres narratius que no són de ficció:
•L'assaig: l'autor manifesta les seves idees sobre política, religió, història... Està molt vinculat a l'article periodístic, que es publica a la premsa i tracta temes d'actualitat.
•Les memòries: Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoració.



EXERCICI: 
Inspireu-vos en alguna d'aquestes imatges precioses d'Alene Enersen que hi ha a l'inici de l'entrada o en aquest vídeo de sota i construïu el vostre propi conte. Podeu modificar-lo, no cal que segueixi la versió clàssica.


O obriu aquest enllaç http://www.youtube.com/watch?v=aoQVa86EvPA&feature=player_embedded

dijous, 14 de novembre de 2013

EL SUBSTANTIU O NOM. GÈNERE I NOMBRE


(imatge de blogs.ocweekly.com)
HOLA SUBSTANTIUS MEUS!!! 
COPIEU LA TEORIA  I LLEGIU-LA BÉ ABANS DE FER ELS EXERCICIS DE SOTA

El substantiu i l'adjectiu

El substantiu, o nom, és una categoria gramatical que serveix per anomenar els elements de la realitat: persones, animals, objectes, sentiments...
Els substantius, segons el seu significat, es classifiquen en:

· Comuns o propis
El nom comú designa una classe d'elements: got, nen, taula. Els noms comuns s'escriuen en minúscula.
El nom propi, en canvi, designa un element únic i particular entre els del seu grup: Júlia, Pirineu, Mataró... Els noms propis s'escriuen en majúscula.

· Abstractes o concrets
El nom concret designa un element de la realitat que podem percebre amb els sentits: arbre,llibre, muntanya...
El nom abstracte, en canvi, és un concepte que no es pot percebre amb els sentits: bellesa, intel·ligència, amor...

· Col·lectius o individuals
El nom individual designa un sol element: arbre, persona, bé ...
El nom col·lectiu designa un conjunt d'elements, encara que vagi en singular: arbreda, gent, ramat...

DEFINICIÓ. El substantiu

El substantiu o nom és la classe gramatical amb què designem éssers i elements de la realitat. Tot allò que veiem (persones, animals,objectes ... ), sentim (sensacions, emocions... ), conceptualitzem (pensaments, idees... ) es designa amb els noms:
cadira, Martina, alegria, saviesa, blancor...

Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva que es compon d'un lexema al qual li adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural:
noi - noi - a noi - s
M. SING. F. SING. M. PL.

Sintàcticament, el substantiu realitza funcions diverses dins l'oració:
- Subjecte: La pissarra és plena de disbarats.
- Complement del nom: El color de la pissarra és verd.
- Complement del verb: Els operaris han canviat la pissarra de lloc.

Lèxicament, es poden formar substantius afegint determinats morfemes derivatius al lexema:
carrer. carreró verd . verdor cansar. cansament

Morfologia del substantiu: el gènere

El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la major part de noms no marca una diferència de sexe. Són pocs els noms que presenten aquesta relació: el noi / la noia; una dona / un home; el fill / la filla; el nét/ la néta; un cavall / una euga; el porc / la truja...
En canvi, el sol, la lluna, el riu, la bassa, el vent, la brisa, el tro, la pluja...

Formació del gènere

1. Formació bàsica del gènere
masculí: - 0 / femení:-a company, companya; xicot, xicota; nen, nena

• Canvis en l'accentuació mot agut pagès-- mot pla pagesa
mot pla soci-- mot esdrúixol sòcia. Lluís Lluïsa.

• Canvis en la consonant
p> b llop-lloba; t>d cunyat-cunyada; c>g amic-amiga; f>v serf-serva; s>ss gos-gossa; l>l·l Marcel- Marcel·la;

• Canvis en la vocal
e>a mestre-mestra; o>a monjo-monja; u>a reu-rea; u>v esclau-esclava; -òleg>-òloga fiòleg-filòloga; vocal tònica> -na germà-germana.

2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte, comtessa; gall, gallina; emperador, emperadriu

3. Formació del masculí a partir del femení -a > -ot
abella, abellot; bruixa, bruixot

4. Arrels diferents
pare, mere; gendre, nora; caval, euga; marrà, ovella

5. Invariables -aire, -ista, -cida
un / una drapaire; un / una excursionista; un / una homicida

6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle / femella; formiga mascle / femella

En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat. Per exemple:
el fi: la finalitat.
el llum: l'aparell que emet llum.
el son: el fet de dormir, la dormida.
el salut: la salutació.
el terra: el paviment, el sòl.
el pols: el batec del cor.
el clau: la peça per clavar.
el pudor: la vergonya.
un editorial: l'article d'un diari.

la fi: el final, l'acabament.
la llum: la claror.
la son: les ganes de dormir.
la salut: l'estat de l'orqanisme.
la terra: el planeta.
la pols: les partícules.
la clau: per obrir la porta.
la pudor: la mala olor.
una editorial: l'empresa.

Morfologia del substantiu: el nombre
Formació del nombre

1. Formació bàsica del nombre

singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.

2. Acabats en vocal neutra > -es
casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca - vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües

3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans

Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis... Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés...

4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os

cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos

Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís...
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...

Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex...

5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos

6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres...
• Acabats en -us: tipus, virus...
• Altres: temps, fans, llapis...

RECORDEU!
Hi ha substantius que canvien de significat (homònims) segons el gènere. 
Per exemple:

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa editora)
el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final)
el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits)
el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar)
el còlera (malaltia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes)


Sovint usem malament el gènere d'algunes paraules per influència del castellà

En català són masculins

els afores
un avantatge
el compte
els espinacs
el corrent
el costum
el deute
el dubte
un estratagema
el front
el titella
el llegum
el lleixiu
el pebre
el pendent
el senyal

En català són femenins

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
les postres
la síndrome
la sida
la xocolata

El Substantiu


View more presentations from ventadorm.


Copieu la teoria de la formació del gènere en el substantiu a la llibreta, la del nombre, no.Mireu-vos primer la presentació i després... cliqueu els enllaços i feu els exercicis corresponents. Copieu els enunciats i respostes a la llibreta o imprimiu els exercicis i els feu. Ànims!! :)

Exercicis 1.Morfologia nominal (Albert Aragonés)
2. Exercici: Canvia el gènere (Robert Escolano)
Exercicis:
01, 02, 03, 04, 05


1. Assenyala els noms del fragment següent i indica el gènere i el nombre de cada un:

Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d'enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l'extrem d'una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d'una primavera precoç m'emperesien l'esperit i m'impregnaven d'aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
MERCE RODOREDA • Contes


2. Indica si els noms destacats complementen un nom o un verb:
a) La classe de matemàtiques la farem al pati i treballarem les medicions.
b) No té gana, ni set. Fa dies que el nen de la Lali no es troba bé.
e) El transportista del barri carregava un camió amb melons.
c) He contractat uns nois perquè netegin l'edifici del sindicat.
d) No recorda l'oncle. Va marxar quan va esclatar la guerra dels Balcans.
e) Una casa sense amo és el títol d'una novel·la.
f) Té por de tot. Haurà de fer una teràpia de control.



3. Completa el text amb els noms següents. Flexiona'ls amb el gènere i nombre que convingui:
poema, llegenda, raça, superstició, invasor, tradició, arpista, població, costum.

A mitjan segle v, part de la .............. cèltica de la Gran Bretanya, empesa per
germànics, travessà la Mànega i fundà una petita Bretanya a l'Armòrica, conservant-hi llengua i .............. . Una altra part, major, restà arraconada dins l'illa, apassionada, decantada a la .............. i al misteri, elaborà de bonhora amb les seves .............. i mites una poesia abundant. .............. bretons de banda i banda de l'Estret, cantors i contadors alhora, la difonien entre l'Occident feudal, en curts .............. anomenats lais. Des del segle XII, un cert nombre de trobadors francesos i anglo-normands, oferint-los ja les tradicions èpiques nacionals poca materia per a nous cants, acudiren a les .............. estrangeres, especialment a les de la Gran Bretanya.
CARLES RIBA. nota preliminar a Joseph Bédier • El romanç de Tristany i Isolda

4.Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
L'avi té una granja d'animals i allà m'encanta passar-hi l'estiu! Els galls i els ànecs s'empaiten tot el dia a l'encalç del gra que l'avi, diligentment, escampa cada
matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l'arbreda on els marrans no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d'escampar la boira. L'ase, pacient, no s'immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l'estiu.

5.Fes el femení dels noms següents i indica en cada cas el model de formació del gènere que segueixen. Si cal, consulta el diccionari:

a) bruixa b) oncle c) àrbitre d) europeu e) amo f) abat g) marquès h) llop i) baró
j) sociòleg k) capità l) nuvi m) actor n) sogre o) hereu

6. Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
a) El comte i I'emperador són els meus herois.
b) El metge del rei és el padrí del beduí.
c) El duc era orfe de pare.
d) El mestre és el germà del baró.
e) El gendre és soci de l'alcalde.
f) El ministre s'emparà en el nebot del president.
g) El tsar increpà l'institutor del príncep.
h) L'hereu deixà les terres al monjo i es convertí en un gran traumatóleg.

7. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa'ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.
a) Tinc el desig de comprar-me l'últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L'esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.

8. Posa determinants i adjectius a cada un dels noms de les frases següents:
a) .............. afores del poble del teu oncle són ..............
b) Encén .............. llum .............. del menjador.
c) .............. síndrome de .............. sida és ara una malaltia crònica.
d) He de fer-me .............. anàlisis .............. al nou consultori.
e) Les mèdiums perceben .............. senyals .............. .
f) Avui fa .............. resplendor .............. .

9. Escriu la forma que convingui en cada cas:

el, un llum / la, una llum

a) Apaga .............. d'una vegada. No puc dormir.
b) M'agrada veure com entra .............. al matí.
e) He comprat .............. per a la tauleta de nit.
d) Aquest pis té .............. que enlluerna.

el, un fi / la, una fi

a) Gairebé ja sóc a .............. de la novel·la.
b) Treballo amb .............. de viatjar a l'estranger.
e) És una ONG que té .............. d'ajudar la gent gran.
d) La mort és .............. de la vida.

el, un son / la, una son

a) Tinc .............. !
b) Cada dia em costa més agafar .............. .
e) Té .............. que no pot ni parlar.
d) És un dormilega, sempre té .............. .

10. Fes el plural dels noms següents tot posant-los a la casella que els
correspon:

record. padrí . dimarts . fet . temps . esponja. roba. patí . despatx . sufix . greix . pit . raig . violí . rei . pretext . impost . llapis . cactus. forca . casc
eruga . cançó . calaix
Invariable
-s/ -os
-s
-es
-ns
-os

11. Fes el plural deis sintagmes següents tot vigilant si dobla o no dobla la essa:
a) compromís seriós
b) anís estantís
e) qimnàs espaiós
d) pagès obès
e) andalús indecís
f) espòs gras
g) ós suís
h) avís dubtós

12. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural:

a) El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs.
b) Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica.
e) M'han regalat un disc de música antiga.
c) L'esperança del país es basa en el compromís.
d) El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí.
e) El pastís del veí és gros i rodó.
g) Té una llengua llarga i una piga boteruda.
h) L'oca i la vaca són animals que habiten a la granja.
i) El text ofereix un contrast important.
j) El gest del capellà és indecís.

dimarts, 5 de novembre de 2013

PAUTES PER A FER UNA BONA EXPOSICIÓ ORAL

(imatge de google imatges)
(imatge de google imatges)
Hola bitxets!!!

La següent setmana farem un examen que consistirà en una exposició oral. Serà la primera del curs i us vull donar una sèrie de pautes a seguir perquè us surti molt i molt bé.

COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL I NO MORIR EN L'INTENT!

Aquests són els passos per fer una bona exposició oral:
1r pas. Triar el tema.
2n pas. Escriure una pluja d'idees sobre el tema.
3r pas. Cercar informació objectiva al respecte.
4t pas. Triar i seleccionar la informació trobada.
5è pas. Organitzar l'explicació seguint l'esquema tot fent un guió.
6è pas. Preparar material de suport, imatges...
7è pas. Assajar bastant.


8è pas. I si fas tot això segur que et sortirà EXCEL·LENT!!
Per a preparar l'exposició:

1. Tingues en compte quin és el teu objectiu:
a) explicar
b) informar
c) argumentar algun tema

2. Pensa a qui va destinada (nombre de persones, edat, nivell cultural...
3. Determina la durada (en el nostre cas ha de ser de 2 a 3 minuts)
4. Identifica i organitza les idees principals que vols transmetre.
5. Pensa com has de passar d’un punt a un altre de la teva exposició, de manera que es vegi el lligam del què vas dient i que el públic t'entengui bé.
6. Escull els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si vols, pots incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.


El guió:
Serà la teva guia, però en cap cas ha de ser tota la teva exposició redactada. N'ha de ser un extracte. Un cop comencis l'exposició no la podràs usar, et servirà només per assajar.

Hi ha de constar de manera clara les tres parts de l'exposició:
- una introducció (de què vull parlar).- índex
- un desenvolupament (en parlo).

- una conclusió (resum brevíssim del què he parlat).


Consells pràctics per a millorar l’exposició oral.
- Busca un fil conductor que t'ajudi a estructurar l'exposició.
- Recull informació que et pugui ser útil, no tota.
- Assaja l'exposició. Explica-la a algú de casa i sinó fes-ho davant del mirall i cronometra el temps. Pensa que amb els nervis aniràs més ràpid a classe que a l'assaig. Observa el posat, el gest i la mirada, el to de veu. Has de ser convincent, no arrogant.
- No recitis de memòria tot el que saps. És tracta d'una explicació, no d'una recitació.
- En cas excepcional de quedar-te en blanc, pots mirar el guió si et perds, però no el llegeixis.
- Ajuda't de material extra que doni suport a la teva exposició (usa la pissarra, imatges, objectes, sons... res de powerpoints).
- Parla alt però sense cridar. Els de l'última fila de la classe t'han d'escoltar també.
- Procura ser natural en el posat. No forcis una postura excessivament estudiada. No creuis els braços, no posis les mans a les butxaques, ni t'agafis les mànigues del jersei, ni moguis la cama nerviosament...
- Fes ús del llenguatge no verbal: la mirada, les pauses, els gestos...
- Varia el to i el volum de la veu. Sempre el mateix to de veu cansa.
- Vés recordant en quin moment de l'exposició et trobes. Ex.: Per finalitzar...
- Si introdueixes conceptes nous o tècnics que potser no se saben, explica'ls.
- Ajuda't de connectors (conjuncions), remarca'ls per tal de donar èmfasi a les diferents parts de la teva exposició.
- Crida l'atenció del teu auditori. Utilitza una anècdota o algun toc d'humor.
- Pensa en el teu públic quan posis exemples o proves.
- Per acabar, fes una síntesi d'allò que has parlat. Aquí pots refermar el teu punt de vista o bé pots plantejar un dubte i deixar-lo en l'aire.


Què avaluaré?
- La imatge que desprenies era de seguretat i confiança, de naturalitat o era tot el contrari? Has arribat als teus oïents o no?

- Has fet una exposició ordenada, amb les idees clares? Se t'ha entès? Has remarcat clarament les diverses parts? Has iniciat l'exposició amb una salutació o situant el tema i l'has acabat amb el resum o comiat?

- El teu públic t'ha seguit amb ganes i entusiasme o s'ha avorrit i ha deixat d'escoltar? Has introduït alguna anècdota o nota d'humor?

- Has fet una explicació sobre el tema o l'has recitat de memòria. Has usat el guió o no? Si has hagut de recòrrer a ell, l'has llegit o has explicat?

- Se't sentia bé des de qualsevol lloc de la classe? El teu to era l'adequat, ni massa alt ni massa baix? Has modulat la veu i no has utilitzat sempre el mateix to? Has articulat bé els sons, has vocalitzat?

- Has utilitzat el registre que calia, ni massa culte ni massa familiar o vulgar? El vocabulari utilitzat era l'adequat pel tema, ric, precís, correcte?

- Has evitat castellanismes i crosses lingüístiques (paraules que repetim per donar-nos temps pensar) del tipus: "vale", "pues", "i"...?

- La teva postura era l'adequada o indicava molt de nerviosisme (posició molt lenta i tensa, arrepenjada, braços creuats- tancament, moviment nerviós de cames...) i ganes d'acabar? T'has ajudat del llenguatge no verbal per acompanyar l'expressió o no?

- T'ha faltat temps? Te n'ha sobrat? O potser has tingut el temps just, cronometrat?

- Has recorregut a elements de suport visual? Els has gestionat adequadament?


D'altres orientacions generals

Una exposició oral parteix d’un text que prèviament s’ha d’haver preparat tenint en compte que el tema que es tractarà ha de ser ben limitat i definit. Així doncs, l’exposició no es pot improvisar sinó que s’ha de buscar informació sobre el tema que s’ha d’exposar.

A continuació, s’ha de seleccionar la informació sense oblidar que el temps d’exposició estarà pautat. Després, cal fer un esquema que serveixi de guió. L’esquema ha de contenir els mateixos apartats que té una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament, resum i/o conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, o l’interès o importància o actualitat. Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum, ens pot oferir una valoració dels resultats del treball o simplement un resum.

A l’hora de l’exposició, sempre s’ha de recordar que hi ha gent que escolta i així es podrà notar si l’auditori es perd, i cal anar més a poc a poc; si es cansa, i s’ha d’abreujar; o si interessa, i es pot ampliar amb anècdotes o curiositats diverses. Per situar en el tema l’auditori, serà bo que qui parli vagi anunciant els diferents apartats del tema a mesura que van apareixent en el discurs. Així mateix, és convenient emprar les fórmules habituals per iniciar la conferència com ara la intenció d’interessar, les limitacions a l’hora d’abordar el tema, etc i les habituals per acabar, l’agraïment per l’atenció, etc.

Amb l’objectiu de facilitar la comprensió o d’atraure l’atenció sobre el tema que es tracta, es pot utilitzar la pissarra o altres elements de suport com ara fotocòpies, documents sonors, audiovisuals, objectes...

En començar, cal saludar i presentar-se correctament. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules massa col·loquials o vulgars.

Altres consells:
Haver treballat i raonat prèviament el tema per explicar-lo amb fluïdesa i poder improvisar, si cal. Tot dintre del temps fixat.
No memoritzar totalment l’exposició perquè la memòria pot fallar.
Tenir l’esquema de l’exposició a la vista per seguir l’ordre establert si ens perdem, i tenir-hi anotats els exemples, les citacions, les dates, etc. És important mirar els qui escolten i no fixar la vista en l’esquema.
Articular bé els sons de manera que la pronúncia sigui clara. Parlar amb fluïdesa i naturalitat per assegurar-se d’una audició perfecta. El ritme ha de ser més lent en les idees importants i més ràpid, en les secundàries.
Ajustar el to de la veu (més alt o més baix) i el ritme de la parla (més ràpid o més lent) al contingut de l’exposició per subratllar les idees importants. Hi ha tècniques per dominar la intensitat i la modulació de la veu. Respirar bé és fonamental perquè, si no, l’aire s’acaba aviat, potser en el moment en què es diu el més important. La intensitat de la veu es pot practicar llegint en veu alta a casa: primer en veu molt baixa, a poc a poc, i després es pot provar de fer-ho en veu cada cop més alta.
Gesticular amb mesura. Si estem drets, hem de mantenir una postura recta, sense moure excessivament el cos i sense necessitat de recolzar-nos enlloc ni amagar les mans... Si estem asseguts, deixarem l’esquema damunt la taula. S’ha d’evitar fer sorolls amb la cadira... La nostra imatge també comunica!


L' exposició haurà de ser clara i rigorosa i ha de sintetitzar tot el treball que heu fet. Penseu que no es tracta de llegir un text, sinó de parlar en públic.
Penseu quins mitjans tècnics podeu utilitzar (ordinador, projector de diapositives, retroprojector de transparències, reproductor de vídeos, CD-ROM, connexió a internet...).
Si es tracta d’un treball de grup, repartiu equitativament els continguts que haurà d’exposar cada company.
Recordeu que disposeu d'un temps limitat.

Identifiqueu i organitzeu les idees principals que voleu transmetre.
Penseu com heu de passar d’un punt a un altre de la tema exposició, de manera que es vegi el lligam del que aneu dient i que el públic us entengui bé.


Elegiu els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si voleu, podeu incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.
Proveïu-vos d’un guió esquemàtic de l'exposició amb els punts clau del treball i els exemples. El podreu utilitzar durant la presentació en cas de quedar-vos en blanc.

Practiqueu l’exposició:

Cadascú ha de memoritzar l’estructura i el desenvolupament general de la seva intervenció. Fa molt mal efecte que el qui parla hagi de mirar contínuament el paper per saber què ha de dir.
Assageu en veu alta i comproveu que la durada de la vostra intervenció no sobrepassa el temps de què disposeu. Feu que us escolti el vostre professor tutor o d’altres companys de classe: us poden aconsellar sobre molts aspectes de la vostra intervenció (claredat, amenitat, etc.).
Assegureu-vos que l’explicació oral encaixa bé amb els mitjans audiovisuals que heu preparat.

Durant la presentació individual, mira el públic. No parlis mirant al terra o amb la vista perduda.
Parla a poc a poc, amb naturalitat i amb un to de veu audible. Si parles de pressa no s’entendrà bé el que dius, oblidaràs coses o et repetiràs....
Canvia el ritme i el to de veu durant la presentació, perquè no sigui monòtona.
Mostra't relaxat i convençut de l'interès del teu treball.
Consulta el guió durant la presentació, però el mínim possible.
Harmonitza la teva explicació oral amb els mitjans visuals que facis servir. No et limitis a llegir els textos projectats.
Centrat en el que és fonamental, evita les repeticions, no gastis tot el temps en un punt perquè això t’obligarà a córrer per a tractar els altres punts.
No excedeixis del temps que et toca.
De ben segur que si seguiu aquests consells us sortirà molt bé! I recordeu, és qüestió d'assajar molt! :)