dijous, 20 de setembre de 2012

REFORÇ. MÉS EXERCICIS CATEGORIES GRAMATICALS


















Quaderns Virtuals. Categories de M. Ibañez

http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/categories/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment=categories&&skin=default




Exercici 1:
Classifica els mots següents segons la seva categoria gramatical:

dona, sense, i, però, allà, aquest, ells, això, intel·ligent, algun, córrer, alegria, hi, a, ara, vermell, gran, amb,

Exercici 2:
Classifica els determinants següents (articles, demostratius, possessius, numerals, indefinits, quantitatius,interrogatius o exclamatius):

cada, treta-dos, seves, quins, aquests, les, alguns, quart, aquelles, teva, centena, nostres, el, les

RECORDA:


- L'article no s'apostrofa davant paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones (la unió); davant de noms de lletra (la ema); davant d'una "i" /"u" consonàntiques, amb "h" o sense (la iaia, la hiena).

- Les formes "llur/llurs"dels possessius, formes literàries, equivalen a seu, seva, seus, seves. S'usen quan hi ha més d'un posseïdor, en els altres casos són incorrectes. (El llapis del Joan i la Roser- llur llapis)

- En els numerals hi ha formes que s'escriuen amb guionet (D-U-C): entre les desenes i les unitats (trenta-quatre); entre lles unitats i cetenes (quatre-cents).

- La forma bastant n presenta forma femenina (hi ha baastant gent)

- Les formes "prou, massa i força" no tenen plural (Són massa noies)

- Cal fer atenció a l'ús de les formes "molt i gaire": molt s'usa en frases afirmatives (fa molta calor) i gaire s'usa en les frases interrogaties, negatives, condicionals i després de "sense" (Fa gaire fred? No fa gaire calor)

- Cal fer atenció l'ús de les formes "prou i bastant": "prou" equival a "suficient" (no tenim prou diners); "bastant" equival a "certa quantitat" (Hi ha bastants animals).

- No s'ha de confondre l'adverbi "gens" amb el pronom "res" (No tinc gens de ganes de sortir aquest vespre/ No fan res)

- Davant de nom de ciutat, nació..., la forma "tot" és invariable. (Tot Catalunya fou un clam contra la guerra).

- Les formes "algo, els demés, ningun, varis" són incorrectes. Les correctes són "alguna cosa, els altres o la resta, cap, diversos o alguns".

- "Ambdós o ambdues" signifiquen tots dos, totes dues.

- "Qualsevol, qualsevulla, fan el plural afegint una essa entre mig: qualssevol, qualssevulla.

- La forma "sengles" significa "respectius, corresponents".



1. Identifica les categories gramaticals de les paraules d'aquest text:

Aquests dies, quan em llevo, davant de la finestra de la meva cambr les altes tiges del fenàs, fan una mena de fines reverències a ple sol. La prunera clàudia que hi ha ran de la casa és immòbil en l'ombra, carregada com mai de fruit. Tot d'una passa una puput, delicadament decorada, o s'alça, amb piuladissa alegre, un vol de pardals. Enllà, hi ha constel·lacions de campànules d'un blau pàl·lid. I els avellaners tenen un verd fosc, gerd, gairebé primaveral.
Marià Manent, L'aroma d'arç (1970)

DETERMINANTS
2. Posa en cada cas la forma de l'article que convingui:
euga, ela, àguila, Anna, por, elisió, unió, imaginació, indústria, erra, ungla, Índia, humitat, inanició, imatge.

3. Escriu quinze paraules que no s'apostrofin perquè formen part de l'excepció de les paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones.

4. Completa cada una de les oracns següents amb la forma de l'article contracte adequada:
a) Vaig passar....... carrer ..... avi i no vaig trobar-lo.
b) M'agrada anar ...... estadi i veure l'ambient que regna ..... camp.
c) Si no sóc a ...... Pere, truca'm a ............ Andreu.
d) Vinc ........ camp i he vist les vaques que pasturaven ...... era.
e) En Manel de ........ Estret escriu contes ...... mainada del poble.
f) A la plaça ........ Oli hi arribaràs passant ...... riu.
g) Posa el nom ....... marge ....... full.
h) La dedicatòria no és ...... Pere, sinó ......... Laia.

5. Escriu la forma que convingui en cada cas:el nostre/la nostra
avió, maleta, postre, pis, casa, cançó, germà, gos, mirada, casament, pendent

6. Substitueix cad una de les formes destacades per la forma de possessiu corresponent. Fixa't quan hi pots posar les variants llur i llurs:
a) El cotxe d'en Ramon s'ha estavellat: el seu cotxe s'ha estavellat
b) Les discussions dels nuvis vn durar tota la nit: ........ discussions van durar tota la nit.
c) Els invents dels científics han revolucionat el mapa genètic: ........... invents han revolucionat el mapa genètic.
d) El casc del Pep està abonyegat: ......... casc està abonyegat.
e) La casa dels avis té una vista sorprenent: ......... casa té una vista sorprenent.
f) L'èxit dels famosos és una qüestió de consum cultural: .......... èxit és una qüestió de consum cultural.

7. Assenyala les formes de demostratiu i possessiu i digues si són determinants o pronoms:
a) El meu pare és més autoritari que el teu. Aquella nit va quedar ben clar com era de fort el seu geni.
b) Si aquest és bo, aquell és millor. No veus aquestes etiquetes?
c) Això és ben clar i aquestes coses les sap tothom.
d) Aquest quadern és el meu i aquell és el teu.
e) Aquestes sabates no són les meves.

8. Completa cada una de les oracions següents amb el quantitatiu que calgui. No has de repetir cap forma:
a) Tinc ................ por que no sé si seré capaç de fer la prova.
b) ............. nois has convidat a la festa? Em sembla que ja n'hi ha .........., de gent.
c) Té ............. vergonya i ............ barra. Així és el teu germà.
d) Em fa l'efecte que has preparat ............ menjar. Si fas .............. plats, en tindrem per dies.
e) No tinc ................ gana.
f) Hi he posat ................. sal.

9. Omple els buits amb "gens" o "res":
a) No queda ......... de pa. Vaig a comprar-ne. Vols ...... més?
b) No tinc ......... de ganes d'anar a treballar. Passa ....... si avui no hi vaig?
c) No hi ha ........ a pensar, no hi ha ......... a fer.
d) A la tele no fan .......... de bo.
e) No és .......... treballador. Ara bé, no és ......... empipador, tot li està bé i no rondina per ........... .

10. Omple esl buits amb "molt, molta, molts,moltes o gaire, gaires:

a) Hi ha ..................... gent a la botiga, però crec que no farem ...................... caixa. Miren .................... i no compren ........................... .

b) No és .............................. optimista. Sempre veu les coses ............................. difícils.

c) Va enviar .......................... currículums sense .......................... probabilitts d'aconseguir cap feina.

d) Crec que hi ha .................... gent que pensa que no som ......................... eficaços.

e) Si no hi ha ......................... gent, aprofitaré per comprar ........................ coses.


11. Corregeix les formes incorrectes:

a) Tota Barcelona gaudeix de les festes de la Mercè.

b) Aquí hi ha algo que no va gaire bé.

c) No patexis, els demés arribaran aviat.

d) He llegit varios anuncis que conviden a la presentació de la botiga.

e) No hi ha ningun problema que no es pugui resoldre.

f) Tinc masses problemes.


12. Assenyala els determinants i pronoms que hi ha en aquest text i digues de quin tipus és cada un:

Molta gent pensa que el meu company no té gaires coses al cap. De fet, té poca intel·ligència i, com diuen molts, no té tres dits de front. Jo crec que no té gaire solució; son pare tenia les mateixes característiques i, de fet, tot l va anar bé. Tothom ho sap.


13. Escriu amb lletres els numeros següents: 16, 17, 28, 75, 109, 231, 1004, 2425, 28302084

Feu les activitats següents dels determinants:
1.- Activitat: Molt, gaire o gens? mud (edu365) ep c. superior eso
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/molt/index.htm

2.- Exercici: Indefinits gens, res, cap o ningú (Robert Escolano)
http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/indefinits/gensres01.htm

- Exercicis de numerals.

3. Escriu en lletra els següents numerals.

88 94 97 101 112
222 321 416 578 645

4. Escriu en lletra, a la teua llibreta, els següents numerals cardinals: Ex. 21 -> vint-i-un

119 121 125 134 145 148 153 156
169 222 345 285 397 434 477 515
5. Escriu en lletra, a la teua llibreta, els següents numerals ordinals: Ex. 3r -> tercer
1r 4t 5è 7è 9è 10è 12è 14è 16è
17è 21è 18è 23è 30è 34è 45è 56è 67è
79è 82è 94è 96è 99è 100è 101è 113è 132è