divendres, 14 de desembre de 2012

DEURES DE LA SETMANA VINENT I DE NADAL!


(imatge de google imatges)
Hola a tots, substantius, pronoms i verbs!
Us poso els deures per al primer dia de la setmana del 17 de desembre. Heu de fer l'anàlisi sintàctica de les primeres vuit frases. La resta són deures de Nadal que demanaré el primer dia que tornem.

Anàlisi oracions
L'ORACIÓ SIMPLE
Analitza sintàcticament les oracions següents:
1.Les dones del cabdill àrab opinaven sobre els seus fills.
2. Aquells homes de cares inexpressives omplien els càntird'aigua fresca.

3.La Maria i la seva germana compraven pastissos per als nens orfes.

4.El xicot del fom carrega la cistella de vímet de pa tou per als

clients matiners.
5.Demà anirem amb el pare en bicicleta.
6.A les branques més altrepiulaven els ocells
7. Transportarà el malalt a l'hospital provincial.
8.Al festival cantaren noves cançons aquells conjunts de rock

Deures per després de Nadal!!!
- Aquells amics del germà de la Maria cantaven havaneres sota del pavelló del govern basc.
- A la sala de la caixa forta del bancaquells individus armats amb pistoles omplien de diners les seves bosses negres.
- Ahir assassinaren l'autor d'aquell estuditan llarg i completsobre la novel·la de Jaume Cabré.
- Molts dels dirigents consideraran inoportú i inútil aquest acte ple de bona voluntat.
- Ella i jo li vam parlar del fosc assumpte del Miquel.
- A les cinc de la tarda els anglesos prenen el tcerimoniosament.
- El Joan pensava en un iot de luxe.
- A Lituània van preparar una festa de recepció per al conseller d'afers exteriorde la Generalitat de Catalunya.
- En Joan creien la bondat humana.
- Eaquellpoblació del Baix Ebre s'amagava l'autor d'aquells estudisobre els espies moscovites.
- Expressaren la seva admiració a l'enginyer més brillant d'aquells anys.
-Tots aquests bolets són dels Pirineus. 
- Aquesta és la meva germana.
Els nens neixen descalços.
- Algunvan acudir apàtics la reunió
Magrada aquesta barriada.
- Em va semblar correcte tot allò
La porta és verda.
Estava boig.
Sembla fàcil.
Aquest pa sembla una pedra.
El jutge va deixar lliures tots els detinguts
El pacient es va tomar groc.
El cava s'ha tomat dolç.
- Els prenen per savis.
- El tracten de ximple.
- Es queixen dels exàmens. 

divendres, 30 de novembre de 2012

MÉS COMPLEMENTS. REFORÇ. ORACIÓ SIMPLE.


(imatge de google imatges)
hOLA subjectes o COMPLEMENTS!!

AQUESTS SÓN ELS EXERCICIS que no podíeu obrir alguns!!

Activitats de Marta Ibañez

SUBJECTE
1.LLegeix les frases següents. Indica si la paraula "roure" és el nucli d'un subjecte.
- El roure és un arbre majestuós.
- El roure del bosc de can Mateu era el primer que es veia.
- Vam veure l'únic roure que no s'havia cremat.
- Quina alegria veure un roure tan alt i verd!
- Els jardiners van plantar un roure al fons del parc.
- El roure marcava el límit de les terres de can Mateu.

2. Digues si els conjunts subratllats són el subjecte del verb marcat de color verd.
- La raó era seva.
- Ahir vam recórrer totes les botigues del carrer Gran.- Sota el pseudònim de Víctor Català s'amagava una dona escriptora.
- La Maria no hi estava gens a favor.
- Això sembla el més interessant de la reunió.

3. Digues si el conjunt subratllat de cada frase fa de subjecte.
- La noia passava per la porta principal.
- M'agrada molt el pa amb tomàquet.
- Aquell anell passava de pares a fills.- Vam enviar-los un telegrama.
- Entraven trens cada cinc minuts.

4. Assenyala les frases en què el conjunt subratllat (amb el nucli "préssecs") fa de subjecte.
- M'agraden els préssecs a l'estiu.
- A l'estiu menjo préssecs.
- Els préssecs madurs són molt més gustosos.
- Haurem de comprar préssecs per al pare.
- Aquest any vénen tard els préssecs.

COMPLEMENT DIRECTE (CD)
1. Digues si el conjunt subratllat fa de complement directe.
- Jo porto un anell al dit del mig.
- M'agraden les joies senzilles.
- Beveu molta aigua!
- El professor escoltava atentament els alumnes.
- El professor escoltava atentament els alumnes.

2. Fes el mateix que a l'exercici anterior.
- Caldrà portar el nen al metge a veure què li passa.
- No ens va sortir bé la confitura de poma i la vam haver de llençar.
- Plovia a bots i barrals.
- M'encanten les flors vermelles.
- M'han regalat tres poms de flors.

3. Fes el mateix que als exercicis anteriors.
- Els nens s'estan menjant el pastís a grapats.
- Quan hem arribat hem saludat l'àvia.
- El teu amic, l'hem vist quan sortia!
- El teu amic se'n va al Canadà.
- Les salamandres habiten les aigües pures.

COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
1. Assenyala els complements indirectes.
- Portarem joguines als nens.
- Comprarem llibres per als teus cosins.
- La pel·lícula presentava la vida dels camperols.
- A la Maria, li regalarem una bufanda per Nadal.
- Escriurem la carta als Reis.

2. Fes el mateix.
- Van portar la carta al director.
- He acompanyat la mare a l'hospital.
- A nosaltres, ens regalarà música.
- Portarem flors al cementiri.
- Li agrada escoltar música als matins.

3. Reconeix els CI d'aquest fragment. Digues si els conjunts subratllats són CI o no.
Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels temps sistemes prou enginyosos. S'enviaven partides per correu a l'oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle XII, sabem que els reis d'Angleterra enviaven als reis de França les partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys.
Avui dia, l'ús d'Internet permet jugar amb algú a l'altra punta del món en temps real i enviar al contrincant de forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per pensar una jugada.

COMPLEMENTS
1. Digues quina funció fa cada conjunt.
- El noi va posar un cartó de suc i una cullera de plàstic a la safata.
- Un home dormia agafat a l'ase, a la vora d'un dels camins que porten a Tunis. Somniava l'abundància que Déu negava al seu poble, on durava la secada i el bestiar moria o naixia mort.

ATRIBUT
1. Identifica les frases que tenen un atribut. Marca l'atribut.
- La noia estava ben quieta per fer la foto.
- Si no és a París, no sé pas on deu haver anat.
- Semblava de seda, de fina que era.
- Ha estat el teu amic qui ho ha denunciat.
- Era ben lluny de casa seva.
(Lluïsa Costa Gomes. Vida de Ramon)

2. Fes el mateix.
- Ara són les dotze de la nit i cal anar a dormir.
- M'agrada aquesta hora de la nit.
- Toquen les dotze i hi ha silenci.
- Em sembla impossible tanta quietud.
- Sempre, és el moment de la nit més esperat.

3. Fes el mateix.
- El rellotge és d'or.
- En Joan és metge.
- Em compraré un rellotge d'or.
- Aquesta noia viu tranquil·la.
- Ella és qui ens ha obert.

COMPLEMENTS
1. Identifica els complements.
Una vegada era una dona que, recolzada a la soca d'una figuera, llescava pa; i va pegar tan bella estrebada amb la ganiveta que, a més del pa, es va partir ella pel mig i va tallar de part a part la soca de la figuera i tot. Mireu si és molt!
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
(Rondalles del Montserrat- Pau Bertran i Bros)

2. Identifica les funcions dels conjunts subratllats.
L'Stanley va ser el primer d'acabar. Va escopir al clot i se'n va anar a dutxar-se i a canviar-se de roba. Havien passat tres dies de la bugada i, per tant, fins i tot el recanvi net era brut i suat. L'endemà aquesta seria la seva roba de treball i li rentarien l'altra.
No trobava cap explicació de per què en Zero havia cavat el seu clot per ell. En Zero ni tan sols n'havia tastada cap, de pipa.
(LOUIS SACHAR. Clots)

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O PREPOSICIONAL (CRV o C. PREP.)
1. Identifica els complements de règim verbal. Assenyala les frases que contenen un CRV.
Recorda que aquest complement s'introdueix per una preposició que el verb exigeix (regeix).
preposició A: acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se...
preposició DE: parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se...
preposició AMB: avenir-se, acarar-se, acarnissar, fer-se, conformar-se...
preposició EN: pensar, complaure's, confiar, consistir, creure,afanyar-se...

- Van accedir als resultats de les proves.
- Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina.
- Regalarem roses als visitants.
- No es recorden de nosaltres i no vindran.
- El president es referia a les solucions possibles.

2. Assenyala els CRV.
- Es van comprometre en un pacte estranyíssim.
- Ho regalarem a beneficència.
- El producte de la venda es dedica a beneficència.
- S'ha acostumat al fred i a la calor.
- Està molt entossudit en aquesta idea.

3. Assenyala els CRV.
- Tan sols pensen a guanyar diners fàcilment.
- La prova consisteix en una llista de preguntes.
- Portarem el bestiar a la fira.
- No n'havia cap més en tota la botiga.
- Es referia a tota la gent que ha vingut.

4. Completa les frases següents amb una de les preposicions següents: A, DE, EN, AMB. Els complements que introdueixen són tots complements de règim verbal.

Recorda les regles següents de canvi i caiguda de preposicions en el complement de règim verbal.
1) Davant d'un infinitiu només hi podem posar A o DE. Cal canviar, doncs, EN i AMB per A o DE. Exemple: Penseu en el resultats. Penseu a treure bons resultats.
2) Davant d'una conjunció QUE no podem posar cap preposició. Exemple: Penseu en els resultats. Penseu que cal treure bons resultats.
- Va atrevir-se ___ saltar.
- Es conforma ___ que vingui demà.
- Estic d'acord ____ tot.
- Estic d'acord ____ que porti les postres.
- Penseu ___ tornar els llibres de la biblioteca.
- Es van penedir ___ tot el que havia fet.

5. Fes el mateix.

- Tan sols pensen ___ divertir-se.
- Cal comprometre's ___ complir els mínims.
- No es va atrevir ___ contradir-lo.
- Ja s'adonaran ___ que no és ell qui ho ha fet.
- Estava d'acord _____ tot.
- No es conformava ____ rebre la meitat de l'herència.

6. Completa les frases següents. Cal que tinguis en compte el canvi i caiguda de preposicions, per tant, pot ser que no s'hagi d'escriure res en alguna de les frases.

- Vam oblidar ___ que la festa era diumenge.
- Sempre ens exposem ____ trobar un forat negre.
- No us he de burlar ___ les persones febles.
- Us heu d'acostumar ____ que algú us ho faci.
- Vacil·lava ____ les seves decisions.
- Dubtava ____ recollir-ho amb la mà.

COMPLEMENT PREDICATIU (C. PRED.)
1. Identifica el complement predicatiu.
- La Maria estava cansada.
- La Maria arribava cansada.
- En Pau es va fer ric.
- Es va tornar groc de cop.
- Semblava espavilat.

2. Fes el mateix.

- Portava les sabates noves.
- Se'n va anar capficat per les notícies.
- Això sembla possible.
- Ell sempre es mostrava distant.
- En Pere s'ha posat bo en saber-ho.

3. Fes el mateix.
- Aquella bèstia s'ha tornat boja d'estar en una gàbia.
- Ens troba ben ridículs vestits així!
- Ens ha trobat un hotel per a les vacances.
- En Pau es considera un superdotat.
- Es va quedar ben parada!

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (C.C.)
1. Reconeix els complements circumstancials.
Els complements circumstancials expressen matisos i circumstàncies de l'acció del verb. Els matisos que expressen solen ser de lloc, de temps, de mode o manera i de quantitat. També poden expressar altres factors de l'acció com els d'instrument, companyia i d'altres.
Exemples : Avui fa sol. (temps)
Ho va fer molt bé. (manera o mode)
Viu molt lluny. (lloc)
Ho va tallar amb les tisores. (instrument)

1. Digues de quin tipus de circumstancial es tracta.CCM: de modeCCL: de llocCCT: de temps
- Avui he anat a comprar sabates.
- En aquest racó de món no en trobarem.
- Escrivia molt bé i va guanyar el premi.
- El dilluns, els teatres no solen fer funció.
- Viu a l'altre costat del poble.
- Aquest noi és així .

2. Assenyala el complement circumstancial.

- La noia caminava a poc a poc.
- Va arribar cansada.

- Va caure damunt una cadira.
- Va descansar durant una bona estona.
- Va tornar a marxar refeta.

RESUM
1. Escriu la funció que fa cada conjunt subratllat de les frases següents.
SUBJ: subjecte; CD: complement directe; CI: complement indirecte;ATR: atribut; CRV: complement de règim verbal; CPRED: complement predicatiu; CCL: c. circums. de lloc; CCT: c. circums. de temps; CCM: c. circums. de mode o manera

La meva tia viu a la muntanya.
Sempre arriben cansats.
M'agraden els ocells de bosc.
Farem un recull de cançons de festa.No s'avenia amb el seu germà.
Vam portar el que teníem a la Maria.
L'any passat va ploure molt.
De tan cansats caminàvem a poc a poc.

2. Fes el mateix.
No ens vam posar gens nerviosos.
Sempre ens llevem molt aviat.
Una forma d'avançar són els exercicis.
Volem anar a Mallorca.
Ara els petits d'abans ja són nois grans.
Aquell amic teu s'ha tornat molt antipàtic perquè no em saluda.
Per sopar menjo pa amb tomàquet.
Aquell noi no para de parlar de futbol a tota hora.

dimecres, 14 de novembre de 2012

COMPLEMENTS DEL VERB


(imatge de google imatges)
Ei, comencem amb el SV Predicat!!
EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)


El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.

Sintaxi



View more presentations from zhendra.

- Analitzeu:

1. Plou molt avui
2. Tots i totes vam sortir molt contents del cinema
3. Una avaria informàtica col·lapsa el cel d'Europa

I ara les de nota:

4. Els dilluns, el veí de la meva estimada germana organitza unes festes multitudinàries a casa seva.
5. En Joel farà una entrevista als jugadors de futbol i al seu entrenador a l'estadi.
6. Els alumnes i les alumnes de primer curs de batxillerat de la meva classe parlen molt a l'hora de la matèria de català

Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades


Exercici. Reconeix les funcions sintàctiques qv (Marta Ibàñez) ESO
Identificació de subjectes. Reconeix el subjecte.
Reconeix el complement directe.
Reconeix el complement indirecte.
Identifica CD i CI.
Reconeix atributs.
Identifica complements.
Reconeix el complement de règim verbal.
Reconeix el complement predicatiu.
Reconeix els complements circumstancials.
Resum 
Exercicis: Anàlisi de l'oració simple (Ferran Mota)

dijous, 8 de novembre de 2012

EL VERB IRREGULAR. AMPLIACIÓ 3R A I B




Aquí teniu un organigrama dels verbs irregulars fet per mi amb el programa Spicynodes

(imatge de google imatges)
Hola mindundis meus!

Iniciem una altra categoria, els verbs.


( presentació de martaaprovam)


El verb és la classe gramatical que informa sobre les accions, estats o processos del subjecte. Ex.: Els nens juguen a pilota. L'ambient està carregat. El cadell ha crescut.
  • Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format per: el lexema o arrel que no varia i expressa el significat ( jo surt-o) i la terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte ( jo surt- o)
  • Sintàcticament: el verb és el nucli del predicat i determina els complements que l'acompanyen. Ha de concordar en nombre (singular o plural) amb el subjecte (El nen plora/ Els nens ploren).
  • Lèxicament: es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes d'altres categories com noms (telèfon- telefonar) adjectius (feble- afeblir), verbs (cridar-escridassar).
  1. Morfologia del verb: els morfemes verbals: informen sobre un conjunt de característiques del verb.
  • Persona: 1a sg. jo / 2a sg. tu /3a sg. ell-a // 1a pl. nosaltres /2a pl. vosaltres / 3a pl. ells-es.
  • Nombre: singular o plural
  • Temps: expliquen el moment en què es realitza l'acció: present(ara), passat(abans), futur (després), condicional (es pot fer o no).
  • El mode:
    Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot.
    Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri ningú.
    Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.
  • L'aspecte:
    L’aspecte verbal imperfectiuAlgunes formes expressen una acció inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció: jugava
    (= encara no havia acabat de jugar).

    L’aspecte verbal perfectiuEn canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat (= l’acció de jugar ja estava acabada).
2. Qüestions que cal recordar:

  • Pel que fa als temps, distingim entre: temps simples (formats per un sol mot- cantem) i temps compostos (formats per l'auxiliar haver i el participi del verb- hem tornat)






  • Qua a l'expressió de la persona gramatical, hi ha formes personals (tenen morfema de persona- jo mirava) i formes no personals (no tenen morfema de persona; són l'infinitiu, el gerundi i el participi- fer les maletes; anant per la carretera; trobats al riu).
  • Les conjugacions. Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la terminació de l'infinitiu:
    Els verbs poden ser de tres conjugacions.

    Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ...
    Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ...
    Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ...
  • Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha: els verbs regulars (segueixen els models) o els verbs irregulars (no segueixen els models de conjugació).
    Els podeu estudiar d'aquí, cliqueu ;)




  • D'Epsa Llengues
    El verb
    View more documents from martaaprovam.
    Irregularitats d'ús freqüent: haver, ser, estar, dir, dur, venir, anar, fer, etc. (Morfocapses B- Escola Balear d'Administració Pública)

    Exercicis:

    Verbs irregulars: teoria i exercicis pdf (IES Joanot Martorell) bat
    Exercicis verbs irregulars, 2a conjugació (IES La Asunción) eso
    Activitat: L'imperatiu. L'alternança c/g mud (edu365) eso
    Qüestionaris de verbs irregulars
    Treballeu els verbs irregulars amb el SALC.Nivell avançat (Us heu de registrar en el programa)
    Remarques sobre morfologia verbal(Llibre d'estil de la CCMA)
    Principals verbs irregulars. Sebastià Bech
    Examen amb solució

    Exercicis M. Àngels Bosch
      EXERCICIS: 
    Exercicis de verbs de la primera conjugació(J. Caussa)
    Exercicis de verbs regulars IES Olorda 2n (Sebastià Bech)
    Els verbs regulars: Exercicis pdf (IES Olorda) 4t eso
    Els verbs regulars (ortografia): Exercicis pdf (IES Olorda) 4t eso
    Exercicis: La flexió verbal (UPV): Elemental pdf
    Exercicis: La flexió verbal (UPV): Mitjà pdf

    Exercicis
    View more documents from martaaprovam.

    EL VERB.MODELS. REFORÇ. 3R C I D.


    (imatge de google imatges)

    EL VERB

    1-El verb és una categoria  gramatical que informa sobre les accions o estat del subjecte:
    Ex.: La gent riu/Els infants creixen/ La tieta plora.

    2.-Les formes verbals estan formades per dos components:

    -el lexema o arrel: és la part que no canvia, es manté igual en totes les formes del verb i conté informació sobre el significat del verb. Per ex.: cant-, dorm-, sent-

    -la terminació o desinència: és la part que canvia en cada forma verbal. Indica eltemps (present, passat, futur), la persona (1a,2a o 3a), el nombre (singular o plural), el mode(indicatiu, imperatiu o subjuntiu). Són els morfemes verbals.

    3.-Les terminacions, desinències o morfemes verbals:

    LES TERMINACIONS O MORFEMES VERBALS
    PERSONA
    Fa referència a les tres persones:
    1a personaJo/nosaltres: emissor
    2a persona- Tu/vosaltres: receptor
    3a persona- Ell/ells: referent
    Jo miro, nosaltres somiem tu escrius, vosaltres exagereu,
    ell pensa, elles pinten
    NOMBRE
    Indica si és singular o plural
    Singular- jo miro, tu escrius
    Plural- ells juguen
    TEMPS
    Indica el moment en què es realitza l’acció. Els temps bàsics són:
    -present
    -passat
    -futur
    Canto, escolto, penso
    Mirava, vaig escoltar
    Cosiré, marxarem
    ASPECTE
    Indica si l’acció està acabada o no.
    -Aspecte perfectiu: acció acabada
    -Aspecte imperfectiu: acció inacabada
    Vaig rentar, han tornat
    Cantava, rento
    MODE
    Indica l’actitud del parlant:
    -indicatiu: exposició de fets reals
    -subjuntiu: fets imaginaris,hipotètics, desitjos...
    -imperatiu: expressa ordres
    -condicional: expressa una condició
    Sento, tornava, miraré
    Vull que vinguis, que m’escoltis
    Vine! Torna! Escolta’m!


    4.-Els temps simples i els compostos:
    -Són simples: els formats per un sol mot. Per ex.: somiava, voldré, torna
    -Són compostos: els formats per l’auxiliar haver conjugat i el participi del verb. Per ex.: havia tornat, havia fet, hagués vist.

    5.- Formes personals i no personals:
    -personals: informen de la persona i nombre. Per ex.: visc (1a sing. jo), anem(1a pl. nosaltres), veniu (2a pl. Vosaltres), tornaran (3a pl. Ells/elles)
    -no personals: no informen ni de la persona ni del nombre. Són  I'infinitiu -conèixer, el participi -conegut, i el gerundi -coneixent.



    6.-Les conjugacions:
    Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs s’organitzen en tres conjugacions:
                                   -1a conjugació: verbs acabats en –ar. Per ex. tornar, saltar, anar
    -2a conjugació: verbs acabats en –er o –re. Per ex. perdre, riure, córrer, témer -3a conjugació: verbs acabats en –ir. Per ex. dormir, sentir, servir
    7.-Verbs regulars i irregulars:
    -És regular si es conjuga com el verb model de la seva conjugació: cantar 
    (1a conjugació), témer i perdre (2a conjugació), dormir (3a conjugació), servir (3a conjugació incoativa). Són verbs incoatius aquells que intercalen el grup -eix- entre el lexema i la terminació en algunes persones d'alguns temps (serveixi, serveixes, serveix ... ).

    -És irregular si no es conjuga com el verb model: vinc (i no *veno)

    8. Veu activa i veu passiva:
    -Un verb està en veu activa si el subjecte realitza I'acció: La Lluïsa recull la pilota.
    -Un verb està en veu passiva si el subjecte rep I'acció: La pilota és recollida per la Lluïsa.

    9. L’anàlisi morfològica d’una forma verbal consisteix a enumerar totes les característiques que presenta. Se sol seguir l’ordre següent: persona – nombre – temps – mode – verb - conjugació.
    Per ex.:
    -cantaves: 2a persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb cantar (1a conjugació).
    -cantant: gerundi del verb cantar (1a conjugació).

    1. Model de la primera conjugació: verb cantar
    -Els únics verbs irregulars de la primera conjugació són anar i estar.


    Formes impersonals
    Infinitiu
    Gerundi
    Participi
    cantar
    haver cantat
    cantant
    havent cantat
    cantat, cantats
    cantada, cantades

    Indicatiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    Passat simple
    Futur
    canto
    cantes
    canta
    cantem
    canteu
    canten
    cantava
    cantaves
    cantava
    cantàvem
    cantàveu
    cantaven
    cantí
    cantares
    cantà
    cantàrem
    cantàreu
    cantaren
    cantaré
    cantaràs
    cantarà
    cantarem
    cantareu
    cantaran

    Indicatiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    Passat perifràstic
    Passat anterior
    Passat anterior
    Futur perfet
    he cantat
    has cantat
    ha cantat
    hem cantat
    heu cantat
    han cantat
    havia cantat
    havies cantat
    havia cantat
    havíem cantat
    havíeu cantat
    havien cantat
    vaig cantar
    vas cantar
    va cantar
    vam cantar
    vau cantar
    van cantar
    haguí cantat
    hagueres cantat
    hagué cantat
    haguérem cantat
    haguéreu cantat
    hagueren cantat
    vaig haver cantat
    vas haver cantat
    va haver cantat
    vam haver cantat
    vau haver cantat
    van haver  cantat
    hauré cantat
    hauràs cantat
    haurà cantat
    haurem cantat
    haureu cantat
    hauran cantat

    Condicional: temps simple i temps compost
    Condicional
    Condicional perfet
    cantaria
    cantaries
    cantaria
    cantaríem
    cantaríeu
    cantarien
    hauria cantat
    hauries cantat
    hauria cantat
    hauríem cantat
    hauríeu cantat
    haurien cantat

    Subjuntiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    canti
    cantis
    canti
    cantem
    canteu
    cantin
    cantés
    cantessis
    cantés
    cantéssim
    cantéssiu
    cantessin

    Subjuntiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    hagi cantat
    hagis cantat
    hagi cantat
    hàgim cantat
    hàgiu cantat
    hagin cantat
    hagués cantat
    haguessis cantat
    hagués cantat
    haguéssim cantat
    haguéssiu cantat
    haguessin cantat

    Imperatiu
    canta
    canti
    cantem
    canteu
    cantin


    2. Model de la segona conjugació acabat en -er: verb témer

    Formes impersonals
    Infinitiu
    Gerundi
    Participi
    témer
    haver temut
    tement
    havent temut
    temut, temuts
    temuda, temudes

    Indicatiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    Passat simple
    Futur
    temo
    tems
    tem
    temem
    temeu
    temen
    temia
    temies
    temia
    temíem
    temíeu
    temien
    temí
    temeres
    temé
    temérem
    teméreu
    temeren
    temeré
    temeràs
    temerà
    temerem
    temereu
    temeran



    Indicatiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    Pretèrit perfet perifràstic
    Passat anterior
    Passat
    anterior
    Futur perfet
    he temut
    has temut
    ha temut
    hem temut
    heu temut
    han temut
    havia temut
    havies temut
    havia temut
    havíem temut
    havíeu temut
    havien temut
    vaig témer
    vas témer
    va témer
    vam témer
    vau témer
    van témer
    haguí temut
    hagueres temut
    hagué temut
    haguérem temut
    haguéreu temut
    hagueren temut
    vaig haver temut
    vas haver temut
    va haver temut
    vam haver temut
    vau haver temut
    van haver temut
    hauré temut
    hauràs temut
    haurà temut
    haurem temut
    haureu temut
    hauran temut

    Condicional: temps simple i temps compost
    Condicional
    Condicional perfet
    temeria
    temeries
    temeria
    temeríem
    temeríeu
    temerien
    hauria temut
    hauries temut
    hauria temut
    hauríem temut
    hauríeu temut
    haurien temut

    Subjuntiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    temi
    temis
    temi
    temem
    temeu
    temin
    temés
    temessis
    temés
    teméssim
    teméssiu
    temessin

    Subjuntiu:temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    hagi temut
    hagis temut
    hagi temut
    hàgim temut
    hàgiu temut
    hagin temut
    hagués temut
    haguessis temut
    hagués temut
    haguéssim temut
    haguéssiu temut
    haguessin temut

    Imperatiu
    tem
    temi
    temem
    temeu
    temin


    Model de la segona conjugació acabat en -re: verb prendre
    Formes impersonals
    Infinitiu
    Gerundi
    Participi
    prendre
    haver pres
    prenent
    havent pres
    pres, presos
    presa, preses

    Indicatiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    Passat simple
    Futur
    prenc
    prens
    pren
    prenem
    preneu
    prenen
    prenia
    prenies
    prenia
    preníem
    preníeu
    prenien
    prenguí
    prengueres
    prengué
    prenguérem
    prenguéreu
    prengueren
    prendré
    prendràs
    prendrà
    prendrem
    prendreu
    prendran

    Indicatiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    Passat perifràstic
    Passat anterior
    Passat anterior
    Futur perfet
    he pres
    has pres
    ha pres
    hem pres
    heu pres
    han pres
    havia pres
    havies pres
    havia pres
    havíem pres
    havíeu pres
    havien pres
     vaig prendre
    vas prendre
    va prendre
     vam prendre
     vau prendre
     van prendre
    Haguí pres
    hagueres pres
    hagué pres
    haguérem pres
    haguéreu pres
    hagueren pres
    vaig haver pres
     vas haver pres
    va haver pres
     vam haver pres
     vau haver pres
     van haver pres
    hauré pres
    hauràs pres
    haurà pres
    haurem pres
    haureu pres
    hauran pres

    Condicional: temps simple i temps compost
    Condicional
    Condicional perfet
    prendria
    prendries
    prendria
    prendríem
    prendríeu
    prendrien
    hauria pres
    hauries pres
    hauria pres
    hauríem pres
    hauríeu pres
    haurien pres

    Subjuntiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    prengui
    prenguis
    prengui
    prenguem
    prengueu
    prenguin
    prengués
    prenguessis
    prengués
    prenguéssim
    prenguéssiu
    prenguessin

    Subjuntiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    hagi pres
    hagis pres
    hagi pres
    hàgim pres
    hàgiu pres
    hagin pres
    hagués pres
    haguessis pres
    hagués pres
    haguéssim pres
    haguéssiu pres
    haguessin pres

    Imperatiu
    pren
    prengui
    prenguem
    preneu
    prenguin


    3. Model de la segona conjugació acabat en -ir (purs): verb dormir

     Formes impersonals
    Infinitiu
    Gerundi
    Participi
    dormir
    haver dormit
    dormint
    havent dormit
    dormit, dormits
    dormida, dormides

    Indicatiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    Passat simple
    Futur
    dormo
    dorms
    dorm
    dormim
    dormiu
    dormen
    dormia
    dormies
    dormia
    dormíem
    dormíeu
    dormien
    dormí
    dormires
    dormí
    dormírem
    dormíreu
    dormiren
    dormiré
    dormiràs
    dormirà
    dormirem
    dormireu
    dormiran

    Indicatiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    Passat perifràstic
    Passat anterior
    Passat anterior
    Futur perfet
    he dormit
    has dormit
    ha dormit
    hem dormit
    heu dormit
    han dormit
    havia dormit
    havies dormit
    havia dormit
    havíem dormit
    havíeu dormit
    havien dormit
    Vaig dormir
    vas  dormir
    va dormir
     vam dormir
     vau  dormir
     van dormir
    haguí dormit
    hagueres dormit
    hagué dormit
    haguérem dormit
    haguéreu dormit
    hagueren dormit
    vaig haver dormit
    vas haver dormit
    va haver dormit
     vam haver dormit
     vau haver dormit
     van haver dormit
    hauré dormit
    hauràs dormit
    haurà dormit
    haurem dormit
    haureu dormit
    hauran dormit

    Condicional: temps simple i temps compost
    Condicional
    Condicional perfet
    dormiria
    dormiries
    dormiria
    dormiríem
    dormiríeu
    dormirien
    hauria dormit
    hauries dormit
    hauria dormit
    hauríem dormit
    hauríeu dormit
    haurien dormit

    Subjuntiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    dormi
    dormis
    dormi
    dormim
    dormiu
    dormin
    dormís
    dormissis
    dormís
    dormíssim
    dormíssiu
    dormissin

    Subjuntiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    hagi dormit
    hagis dormit
    hagi dormit
    hàgim dormit
    hàgiu dormit
    hagin dormit
    hagués dormit
    haguessis dormit
    hagués dormit
    haguéssim dormit
    haguéssiu dormit
    haguessin dormit

    Imperatiu
    dorm
    dormi
    dormin
    dormiu
    dormin



    Model de la segona conjugació acabat en -ir (incoatius): verb servir

     Formes impersonals
    Infinitiu
    Gerundi
    Participi
    servir
    haver servit
    servint
    havent servit
    servit, servits
    servida, servides

    Indicatiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    Passat simple
    Futur
    serveixo
    serveixes
    serveix
    servim
    serviu
    serveixen
    servia
    servies
    servia
    servíem
    servíeu
    servien
    serví
    servires
    serví
    servírem
    servíreu
    serviren
    serviré
    serviràs
    servirà
    servirem
    servireu
    serviran

    Indicatiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    Passat perifràstic
    Passat anterior
    Passat anterior
    Futur perfet
    he servit
    has servit
    ha servit
    hem servit
    heu servit
    han servit
    havia servit
    havies servit
    havia servit
    havíem servit
    havíeu servit
    havien servit
    vaig servir
    vas servir
    va servir
     vam servir
     vau servir
     van servir
    haguí servit
    hagueres servit
    hagué servit
    haguérem servit
    haguéreu servit
    hagueren servit
    vaig haver servit
     vas haver servit
    va haver servit
     vam haver servit
     vau haver servit
     van haver servit
    hauré servit
    hauràs servit
    haurà servit
    haurem servit
    haureu servit
    hauran servit

    Condicional: temps simple i temps compost
    Condicional
    Condicional perfet
    serviria
    serviries
    serviria
    serviríem
    serviríeu
    servirien
    hauria servit
    hauries servit
    hauria servit
    hauríem servit
    hauríeu servit
    haurien servit

    Subjuntiu: temps simples
    Present
    Imperfet
    serveixi
    serveixis
    serveixi
    servim
    serviu
    serveixin
    servís
    servissis
    servís
    servíssim
    servíssiu
    servissin

    Subjuntiu: temps compostos
    Perfet
    Plusquamperfet
    hagi servit
    hagis servit
    hagi servit
    hàgim servit
    hàgiu servit
    hagin servit
    hagués servit
    haguessis servit
    hagués servit
    haguéssim servit
    haguéssiu servit
    haguessin servit

    Imperatiu


    serveix
    serveixi
    servim
    serviu
    serveixin

    (Exercicis Cruïlla 2.0 1r ESO. Pàg. 238 i 258)                         
    Exercicis
    1.Separa, a cada sèrie, el lexema de les terminacions
    a)      Tornar, tornaré, tornaven, tornem
    b)      Estimar, estimo, estimaves, estimi
    c)       Agafar, agafeu, agafessis, agafaràs
    d)      Vigilar, vigila, vigilaré, vigilés
    e)      Escampar, escampat, escamparem, escampi
    f)       Saltar, salta, saltaven, saltés
    g)      Dormir, dormissis, dormirem, dormíeu

    2.Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents i indica a quina conjugació pertany cada verb


    Infinitiu
    Conj.

    Infinitiu
    Conj.

    Infinitiu
    Conj.
    tornaré
    Torn- ar
    1a
    arribi


    escrigui


    creiem


    aixafaràs


    venia


    moria


    suspenc


    naixem


    aprovaré


    perdia


    sento



    3. Localitza els verbs del text següent i digues, en cada cas, si són regulars o irregulars. Per saber-ho, comprova si es conjuguen com els seus respectius models de conjugació:

    Fa uns dies la mare et va parlar de les pluges de fang, que embruten tot allò que toquen. Es formen a partir de les tempestes de sorra del desert. Partícules de sorra quasi microscòpiques es veuen empeses a altituds considerables. Els vents que bufen a les capes altes atmosfèriques arrepleguen el polsim de desert i el transporten d’una banda a l’altra. Quan plou, l’aigua arrossega totes les partícules en suspensió, i dóna lloc al que coneixem com a pluja de fang.
    Eva Piquer, La noia del temps

    4. Assenyala les formes verbals d’aquestes oracions i indica en quina persona gramatical i en quin nombre està cada una:
    a)      Tenies por?
    b)      Farem un croquis.
    c)       Senties la veu de la consciència?
    d)      No ho deixis per demà.
    e)      Ja sé on anirem aquesta tarda.
    f)       No teníem idea del que volien.
    g)      No creuen que funcionem sols.
    h)      Ho faré sense presses i veuràs com em surt de bé.

    5. Canvia el nombre de les formes verbals de l’activitat anterior. Torna a escriure les oracions i fes els canvis que calgui perquè tinguin sentit.

    6. Escriu l’infinitiu, el gerundi i el participi de les formes verbals següents. Fixa’t en el model.
    Tornaries, temeu, serviran, treu, saltava, sortien, perdreu, moria, cobrem, xiules, partiré, creixen

    Infinitiu
    Gerundi
    Participi

    Infinitiu
    Gerundi
    Participi
    Semblava
    semblar
    semblant
    semblat
    Tornaries



    temeu



    serviran



    treu



    saltava



    sortien



    perdreu



    moria



    cobrem



    xiules



    partiré



    creixen









    7. Classifica les formes verbals destacades en personals i no personals. En el cas de les formes no personals, digues si són infinitius, gerundis o participis:
    Incapaç de dormir encara, li van venir al pensament els pares. Era cert que es volien separar? Sempre estaven discutint, però això no era nou, perquè tots dos tenien un caràcter fort i els agradava sortir-se amb la seva. Neil estava acostumat a sentir-los cridar a casa. Al començament les baralles dels pares l’entristien, però havia arribat a la conclusió que noeren tan fortes com semblava; eren tempestes d’estiu i se n’anaven tan de pressa com havien vingut. Llavors els pares acabaven rient com abans, i tot tornava a la normalitat.

    8. Fes tres oracions amb temps simples i tres amb temps compostos.

    9. Assenyala les formes verbals del fragment següent i indica si es tracta de temps simples o compostos:
    Neil no es trobava bé. Estava cansat, no havia dormit i no podia deixar de pensar en el seu pare i en el fantasma. D’alguna manera se li confonien al pensament el record de l’un i la imatge de l’altre.
    No tenia ganes d’esmorzar, però la tia Ellen va insistir que prengués una mica de te i pa. Els havia preparat uns entrepans i un termos amb cafè calent. Neil ho va ficar tot a la motxilla, on aquesta vegada havia ficat també l’anorac, uns pantalons impermeables i un jersei.
    Alan C. MClean, El fantasma de Kilmory


    10. Fes l’anàlisi morfològica de les formes verbals següents:
    a)Veure             b) suspendrem                c) morien            d)compris           e) havia tornat
    f) trobés            g)he anat                          h)has esperat      i)sortiria              j) hauré menjat
    k)hagués ferit    l)marxant                         m) carregada      n) deixo              o) van venir

    11. Fes l’anàlisi morfològica de les formes verbals següents:
    a) cantàveu                  b) cantarà                        c)cantà                              d)cantada
    e)havent cantat            f)haver cantat                  g)hem cantat                    h)havíeu cantat
    i)hauran cantat             j) haguí cantat                 k)vaig cantar                    l)hauries cantat             
    m)canti                         n) cantarien                     o) cantéssiu                      p)hagi cantat    
    q) hagués cantat           r)canteu vosaltres            s) canto