COMPLEMENTS DEL VERB

(imatge de google imatges)

Ei, comencem amb el SV Predicat!!

EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)

El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.

- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida

- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.

- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).

- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.

- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.