dissabte, 29 d’octubre de 2011

3r d'ESO. IL·LUSTREM EL NOSTRE CONTE AMB STORYBIRD!!


(imatge de google imatges)
Hola "cuentistes"! Que sou uns "cuentistes"!


Ja sabeu que heu de fer la il·lustració del conte que ja teniu fet. Es tracta de plasmar en dibuixos el vostre relat. He estat mirant quin programa era el més adequat i n'he trobat un que té unes imatges precioses. Qui no el vulgui fer a mà, a la manera tradicional té una altra opció. Intenteu-ho amb el programa on line storybird http://storybird.com/


Us heu de registrar. Rebreu un missatge al vostre correu que heu d'acceptar i clicar. Us durà a la pàgina de la web. Poseu el nom i la contrassenya. Una vegada ja heu entrat, només cal que trieu un dibuixant dels que hi ha o, a sota, podeu triar per temes, per exemple gat. I us surten tots els dibuixos que hi ha de gats. Això sí, per triar un tema heu de posar el nom en anglès, "cat".


El deseu "save" i en fer-ho deixeu sense publicar de moment. Si sabeu compartir-lo amb mi, feu-ho, sinó ja us ho explicaré. He trobat un tutorial d'historybird fet per "hortdigital" que és força clar:


Aquest és un exemple de com queden! Fantàstics!

Conte Dad’s Best Story Yet fet per Cypress 






Dad's Best Story Yet on Storybird


Pas a pas per crear el vostre storybird:

Bé, hi afegeixo a aquesta entrada els passos detallats a seguir perquè no tingueu més dubtes. Crec que aquest "text instructiu" serà suficient perquè pugueu crear la vostra pròpia història, sinó pregunteu-me de nou. No us atabaleu, i aneu un per un:


1. Obre la pàgina http://storybird.com

2. A les pestanyes de la dreta clica "Sin up", (està al costat de"Sin in" i "Help")

3. Clica a tipus de conte "Regular" (ni "Teacher" ni "Kid")

4. Hauràs d'omplir els requadres amb el nom, el correu dues vegades, la contrassenya dues vegades més, les lletres que posen. I per últim marca el requadret 1r "I agree to the Terms of Service" Accepta.

5. Quan hagis acceptat, t'enviaran un missatge al teu correu amb un enllaç en blau; clica a sobre d'ell i se t'obrirà el programa storybird.

6. Et trobaràs a l'esquerra, a dalt, tres pestanyes, "You", "Create" i"Read". Clica a "Create"

7. Ara tens davant una pàgina amb diversos dibuixos. Pots veure'n més clicant a "See more art " de la banda dreta, damunt dels dibuixos. N'hauràs de triar un, el que més t'agradi, clicant damunt per fer el teu conte.

8. Quan hagis clicat s'obriran totes les imatges d'aquell conte al costat dret. Mira si et serveix, si n'hi ha prou. Si són poques torna enrrere. Si els dibuixos ja et serveixen per fer el teu conte clica la pestanya blava de dalt a la dreta "Start a Storybird "

9. Se't carregarà el conte i tindràs les il·lustracions als costats i la pàgina on has de treballar al centre.

10. Clica "Cover" que és a baix a l'esquerra. És la portada. Se t'ha carregat al centre; ara aquí clica damunt i posa en el primer requadre el teu títol de conte i a baix, al segon requadre el teu nom.

11. Després, fet això, clica a baix a l'esquerra, al costat de"Cover", on posa "1". És la primera pàgina. Arrossega un dels dibuixos que tinguis al costat per fer la primera pàgina. Segons en quina part el deixes anar, tens la il·lustració a l'esquerra, a la dreta o ocupa tota la pàgina.Has d'omplir els requadres de la narració del conte.

12. Pots crear tantes pàgines com vulguis, damunt de "Cover" tens "Add a page". Cada vegada que hi cliquis se't genera una pàgina nova.T'hi poses damunt i ja la pots editar. Recorda que n'hi ha d'haver mésde deu i que els requadres de text han d'estar plens.

13. Mentre facis el conte has d'anar desant, clica la pestanya de dalt, on posa "Save"

14. I després de fer la portada del conte m'has de convidar perquè jo pugui veure el treball, és igual si encara no està acabat. Comparteix amb mi el document:

a) Vés a la pestanya de la dreta "Menú". Clica la primera opció "Invite someone..."
b) En el primer requadre buit posa el meu nom: Marta.
c) En el segon el meu correu: martaaprovam@gmail.com
d) La resta, la pots deixar en blanc.
e) Clica la pestanya blava final "Invite"
f) Se t'obre una pàgina nova. Ara vés al final de la pàgina i clica damunt del dibuix de la portada del teu conte. Ja pots construir-lo.

15. Quan l'hagis acabat tot, vés a "Menú", i clica "Save and close".

Això és tot!
Bona sort! ;)

GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU


(imatge de google imatges)

L'ADJECTIU
• És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat.

• Les qualitats que diu del nom poden referir-se:

-Al color: gata negra
-A la forma: cara rodona.
-A la mida: vestit petit.
-Al caràcter: nen amable.
-A l’estat: dia alegre.

Els adjectius són uns mots dependents d'un nom substantiu. Aquesta dependència es manifesta en la forma i en el significat.

a. L'adjectiu ha de concordar amb el substantiu en gènere i nombre. És a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre que el nom amb qui va:
El cel blau, la faldilla blava.

b. L'adjectiu necessita la presència d'un substantiu per atribuir-li el significat que expressa.
el cistell buit - la capsa buida
els cistells buits - les capses buides

Observa que l'adjectiu buit pren una forma quan acompanya un nom de gènere femení així ho fan la majoria dels adjectius. S' anomenen adjectius de dues terminacions o variables. N' hi ha d' altres que només tenen una forma tant si acompanyen un nom masculí com un nom femení.

l'aprenent jove - l'aprenenta jove
els aprenents joves - les aprenentes joves

• Poden ser:

De dues terminacions:
Varien de forma segons siguin masculins o femenins.

Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Tenen la mateixa forma pel masculí i femení.

Un dia agradable, una tarda agradable.

ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ
-ble Monstre horrible – fera horrible
-aire Avi xerraire – àvia xerraire
-ar / -or Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/ -ista Conductor suïcida – conductora suïcida; grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/ -il Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil – dona àgil

-ant -ent Gust amargant – poma amargant; consells prudents – solucions prudents

-aç/ -iç / -oç Invariables només en singular

Noi audaç- noia audaç (nois audaços -noies audaces) ; fill feliç- filla feliç (fills feliços- filles felices) ; cotxe veloç – moto veloç ( cotxes veloços- motos veloces)

ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS
Singular Plural
M F M F
c - g groc groga grocs grogues

t - d buit buida buits buides

u - v nou nova nous noves

ig – j/g boig boja bojos boges

l – l•l tranquil tranquil•la tranquils tranquil•les

s - ss gros grossa grossos grosses

Exercicis:
Exercicis de l'adjectiu (Itineraris d'aprenentatge.Intermedi) Si vas seguint l'explicació "Què és l'adjectiu?", trobaràs un exercici al final que es diu "Són adjectius?". Fes-lo!
Després, a la banda esquerra, clica "El gènere i el nombre de l'adjectiu". Fes l'exercici que hi ha. Realitza també els exercicis dels enllaços de l'esquerra corresponents a: "adjectius de dues terminacions", "adjectius d'una terminació", "casos especials".
Exercici La flexió dels adjectius (Universitat Jaume I. Magisteri de Primària) per a tots els 3rs!!!
Exercicis de flexió de l'adjectiu (Carmina Ribés)
Només per a 3r A i B!!!

dimarts, 11 d’octubre de 2011

EL SUBSTANTIU. GÈNERE I NOMBRE,


(imatge de google imatges)

HOLA SUBSTANTIUS MEUS!!! 
COPIEU LA TEORIA  I LLEGIU-LA BÉ ABANS DE FER ELS EXERCICIS DE SOTA

El substantiu i l'adjectiu

El substantiu, o nom, és una categoria gramatical que serveix per anomenar els elements de la realitat: persones, animals, objectes, sentiments...
Els substantius, segons el seu significat, es classifiquen en:

· Comuns o propis
El nom comú designa una classe d'elements: got, nen, taula. Els noms comuns s'escriuen en minúscula.
El nom propi, en canvi, designa un element únic i particular entre els del seu grup: Júlia, Pirineu, Mataró... Els noms propis s'escriuen en majúscula.

· Abstractes o concrets
El nom concret designa un element de la realitat que podem percebre amb els sentits: arbre,llibre, muntanya...
El nom abstracte, en canvi, és un concepte que no es pot percebre amb els sentits: bellesa, intel·ligència, amor...

· Col·lectius o individuals
El nom individual designa un sol element: arbre, persona, bé ...
El nom col·lectiu designa un conjunt d'elements, encara que vagi en singular: arbreda, gent, ramat...

DEFINICIÓ. El substantiu

El substantiu o nom és la classe gramatical amb què designem éssers i elements de la realitat. Tot allò que veiem (persones, animals,objectes ... ), sentim (sensacions, emocions... ), conceptualitzem (pensaments, idees... ) es designa amb els noms:
cadira, Martina, alegria, saviesa, blancor...

Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva que es compon d'un lexema al qual li adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural:
noi - noi - a noi - s
M. SING. F. SING. M. PL.

Sintàcticament, el substantiu realitza funcions diverses dins l'oració:
- Subjecte: La pissarra és plena de disbarats.
- Complement del nom: El color de la pissarra és verd.
- Complement del verb: Els operaris han canviat la pissarra de lloc.

Lèxicament, es poden formar substantius afegint determinats morfemes derivatius al lexema:
carrer. carreró verd . verdor cansar. cansament

1. Assenyala els noms del fragment següent i indica el gènere i el nombre de cada un:

Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d'enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l'extrem d'una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d'una primavera precoç m'emperesien l'esperit i m'impregnaven d'aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
MERCE RODOREDA • Contes


2. Indica si els noms destacats complementen un nom o un verb:
a) La classe de matemàtiques la farem al pati i treballarem les medicions.
b) No té gana, ni set. Fa dies que el nen de la Lali no es troba bé.
e) El transportista del barri carregava un camió amb melons.
c) He contractat uns nois perquè netegin l'edifici del sindicat.
d) No recorda l'oncle. Va marxar quan va esclatar la guerra dels Balcans.
e) Una casa sense amo és el títol d'una novel·la.
f) Té por de tot. Haurà de fer una teràpia de control.


Morfologia del substantiu: el gènere

El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la major part de noms no marca una diferència de sexe. Són pocs els noms que presenten aquesta relació: el noi / la noia; una dona / un home; el fill / la filla; el nét/ la néta; un cavall / una euga; el porc / la truja...
En canvi, el sol, la lluna, el riu, la bassa, el vent, la brisa, el tro, la pluja...

Formació del gènere

1. Formació bàsica del gènere
masculí: - 0 / femení:-a company, companya; xicot, xicota; nen, nena

• Canvis en l'accentuació mot agut pagès-- mot pla pagesa
mot pla soci-- mot esdrúixol sòcia. Lluís Lluïsa.

• Canvis en la consonant
p> b llop-lloba; t>d cunyat-cunyada; c>g amic-amiga; f>v serf-serva; s>ss gos-gossa; l>l·l Marcel- Marcel·la;

• Canvis en la vocal
e>a mestre-mestra; o>a monjo-monja; u>a reu-rea; u>v esclau-esclava; -òleg>-òloga fiòleg-filòloga; vocal tònica> -na germà-germana.

2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte, comtessa; gall, gallina; emperador, emperadriu

3. Formació del masculí a partir del femení -a > -ot
abella, abellot; bruixa, bruixot

4. Arrels diferents
pare, mere; gendre, nora; caval, euga; marrà, ovella

5. Invariables -aire, -ista, -cida
un / una drapaire; un / una excursionista; un / una homicida

6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle / femella; formiga mascle / femella

En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat. Per exemple:
el fi: la finalitat.
el llum: l'aparell que emet llum.
el son: el fet de dormir, la dormida.
el salut: la salutació.
el terra: el paviment, el sòl.
el pols: el batec del cor.
el clau: la peça per clavar.
el pudor: la vergonya.
un editorial: l'article d'un diari.

la fi: el final, l'acabament.
la llum: la claror.
la son: les ganes de dormir.
la salut: l'estat de l'orqanisme.
la terra: el planeta.
la pols: les partícules.
la clau: per obrir la porta.
la pudor: la mala olor.
una editorial: l'empresa.

Morfologia del substantiu: el nombre
Formació del nombre

1. Formació bàsica del nombre

singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.

2. Acabats en vocal neutra > -es
casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca - vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües

3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans

Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis... Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés...

4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os

cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos

Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís...
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...

Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex...


5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos

6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres...
• Acabats en -us: tipus, virus...
• Altres: temps, fans, llapis...

3. Completa el text amb els noms següents. Flexiona'ls amb el gènere i nombre que convingui:
poema, llegenda, raça, superstició, invasor, tradició, arpista, població, costum.

A mitjan segle v, part de la .............. cèltica de la Gran Bretanya, empesa per
germànics, travessà la Mànega i fundà una petita Bretanya a l'Armòrica, conservant-hi llengua i .............. . Una altra part, major, restà arraconada dins l'illa, apassionada, decantada a la .............. i al misteri, elaborà de bonhora amb les seves .............. i mites una poesia abundant. .............. bretons de banda i banda de l'Estret, cantors i contadors alhora, la difonien entre l'Occident feudal, en curts .............. anomenats lais. Des del segle XII, un cert nombre de trobadors francesos i anglo-normands, oferint-los ja les tradicions èpiques nacionals poca materia per a nous cants, acudiren a les .............. estrangeres, especialment a les de la Gran Bretanya.
CARLES RIBA. nota preliminar a Joseph Bédier • El romanç de Tristany i Isolda

4.Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
L'avi té una granja d'animals i allà m'encanta passar-hi l'estiu! Els galls i els ànecs s'empaiten tot el dia a l'encalç del gra que l'avi, diligentment, escampa cada
matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l'arbreda on els marrans no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d'escampar la boira. L'ase, pacient, no s'immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l'estiu.

5.Fes el femení dels noms següents i indica en cada cas el model de formació del gènere que segueixen. Si cal, consulta el diccionari:

a) bruixa b) oncle c) àrbitre d) europeu e) amo f) abat g) marquès h) llop i) baró
j) sociòleg k) capità l) nuvi m) actor n) sogre o) hereu

6. Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
a) El comte i I'emperador són els meus herois.
b) El metge del rei és el padrí del beduí.
c) El duc era orfe de pare.
d) El mestre és el germà del baró.
e) El gendre és soci de l'alcalde.
f) El ministre s'emparà en el nebot del president.
g) El tsar increpà l'institutor del príncep.
h) L'hereu deixà les terres al monjo i es convertí en un gran traumatóleg.

7. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa'ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.
a) Tinc el desig de comprar-me l'últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L'esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.

8. Posa determinants i adjectius a cada un dels noms de les frases següents:
a) .............. afores del poble del teu oncle són ..............
b) Encén .............. llum .............. del menjador.
c) .............. síndrome de .............. sida és ara una malaltia crònica.
d) He de fer-me .............. anàlisis .............. al nou consultori.
e) Les mèdiums perceben .............. senyals .............. .
f) Avui fa .............. resplendor .............. .

9. Escriu la forma que convingui en cada cas:

el, un llum / la, una llum

a) Apaga .............. d'una vegada. No puc dormir.
b) M'agrada veure com entra .............. al matí.
e) He comprat .............. per a la tauleta de nit.
d) Aquest pis té .............. que enlluerna.

el, un fi / la, una fi

a) Gairebé ja sóc a .............. de la novel·la.
b) Treballo amb .............. de viatjar a l'estranger.
e) És una ONG que té .............. d'ajudar la gent gran.
d) La mort és .............. de la vida.

el, un son / la, una son

a) Tinc .............. !
b) Cada dia em costa més agafar .............. .
e) Té .............. que no pot ni parlar.
d) És un dormilega, sempre té .............. .

10. Fes el plural dels noms següents tot posant-los a la casella que els
correspon:

record. padrí . dimarts . fet . temps . esponja. roba. patí . despatx . sufix . greix . pit . raig . violí . rei . pretext . impost . llapis . cactus. forca . casc
eruga . cançó . calaix
Invariable
-s/ -os
-s
-es
-ns
-os

11. Fes el plural deis sintagmes següents tot vigilant si dobla o no dobla la essa:
a) compromís seriós
b) anís estantís
e) qimnàs espaiós
d) pagès obès
e) andalús indecís
f) espòs gras
g) ós suís
h) avís dubtós

12. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural:

a) El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs.
b) Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica.
e) M'han regalat un disc de música antiga.
c) L'esperanca del país es basa en el compromís.
d) El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí.
e) El pastís del veí és gros i rodó.
g) Té una llengua llarga i una piga boteruda.
h) L'oca i la vaca són animals que habiten a la granja.
i) El text ofereix un contrast important.
j) El gest del capellà és indecís.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ I AMPLIACIÓ



Les classes gramaticals són categories de mots que presenten ues característiques morfològiques i sintàctique comunes. Són les següents:

* substantiu o nom: designa, nomena els elements de la realitat (persones, animals, objectius, sentiments): cuc, poma, bellesa...

* Determinant: precedeix (va davant) el nom, tot indicant determinació (la noia, posessió (el meu padrí), situació en l'espai (aquest gos, aquell arbre), quantitat (tres idees, uns quants fills)...

*Adjectu: qualifica, caracteritza el nom; li atribueix qualitats, propietats, situació greu, infant difícil, vista fantàstica, bon home...

*Pronom: substitueix el nom: ell és aquí, això és teu, els escoltaré.

*Verb: informa sore les accions, estats o processos d'un subjecte: en Joan escolta la ràdio. Jo explico el problema. El tre surt ara mateix.

*Adverbi: modifica el verb, és a dir, caracteritza l'acció verbal tot indicant el lloc i el moment (ahir vam treballar aquí), la manera (la festa sortirà bé), la quantitat (va treballar molt)...

*Preposició i conjunció: relacionen elements i oracions: casa sense amo,pa amb mel, peix o carn, fills i pares...


1. Digues si cada una de les formes destacades és un determinant o un pronom i indica'n el tipus:

a) Els meus pares són molt exigents; els teus no ho són tant.
b) Aquella no m'agrada i aquesta tampoc.
e) Avui hi ha pocs alumnes. Molts són en un intercanvi.
d) La Núria qualsevol dia pot guanyar. Aixó ho sap qualsevol.
e) Tal dia ho aconseguiran. Ambdós en són conscients.
f) Aixo ho reculls ara i allò ja ho taras més endavant.
g) Tots els cristians diuen que tots som germans.
h) Pocs saben com s'ha de fer. Tan sois uns quants sen sortiran.
i) Són bastants. Em pensava que no hi hauria tanta gent.
j) Fa molt fred. No tinc gaires ganes de sortir.
k) Ets el sisè. El teu germà ocupa el vuite lloc.
1) Cadascun deis assistents seura al seu lloc. Cadascú té un seient.

Article i pronom feble

Hi ha formes de l'article que coincideixen amb les dels pronoms febles.
Cal tenir present que:
• l'article determina el nom i se situa al davant: les penes, els trobadors, la gent, en Joan, l'alegria.
• Els pronoms febles substitueixen noms i se situen davant o darrere del verb:
Avui veuré el Joan i el saludaré. Recull la tassa i desa-la.
Tinc gana, i això que últimament no en tenia gaire.

2. Assenyala l'element que substitueix cada una de les formes de pronom feble destacades:
a) He portat l'ordinador al tècnic. Demà el tindré a punt.
b) No veig mai la família, i la trobo molt a faltar.
e) De tresors, tots en tenim. Alguns els conservem tota la vida.
c) Li encanta fer fotografies: les contempla cada dia.
d) Anna, renta't les mans a la font?

3. Completa cada buit amb la forma de pronom feble adequada, digues quin element substitueix:
a) Estic fent el dinar; _ tindré a punt d'aquí a dues hores.
b) He pres nota de les queixes i _ passaré en net.
e) He comprat uns Ilibres i _ he regalat a la mareo he fet felic.
d) Hi ha nens a qui no agrada la Ilet, pero cal que _ prenguin.
e) La Rosa i l'Eva ja vénen. Val més que _ esperem.

4. Digues si les formes el, la, els, les, en fan d'article o de pronom feble:
a) el: el pa . el veu . el saluda. el menjar . el camí
b) la: la mira. la noia . la trabes. la cama. la sorpren
e) els: els ajuda . els nens . els veu . els homes . els distreu
d) les: les té . les ungles . les fa . les agafa . les mans
e) en: en Jordi . en Pau . en troba . en compra. en David


5. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

Pronom relatiu i pronom interrogatiu
Les formes de pronom relatiu i interrogatiu coincideixen en alguns casos (que, qui, on).
• Els pronoms relatius, com a pronoms que són. substitueixen elements i poden aparèixer en dues construccions:
- Amb la presència del nom que substitueixen, que s'anomena antecedent.
El poble (antecedent) on passo l'estiu és molt petit.
- Sense la presència de l'antecedent, perquè és evident i es refereix a la gent, les persones, les coses ... :
Qui toqui la flauta sortirà de classe. (Es refereix a la persona.)

• Els pronoms interrogatius apareixen en oracions interrogatives, tant de tipus directe com indirecte:
Què fas? Explica'm què fas. Qui truca? Digues-me qui truca.
Per distingir les formes coincidents, cal tenir present que els pronoms interrogatius es poden substituir per quin, quina, quins, quines:
Explica-li què faran. (És interrogatiu: podem dir quina cosa.)

. Digues si cada una de les formes destacades és un pronom relatiu o interrogatiu. Quan sigui relatiu, indica si té antecedent o no:
a) Fes el que et dic i explica al noi que t'acompanya el que cal fer.
b) Qui et traurà les castanyes del foc? Explica'm qui te les traurà.
c) La casa on visc té unes finestres que no tanquen. No sé què fer.
d) Digues-me què faràs de tot el material que ja has revisat.
e) Qui arribi primer no sabrà a qui adreçar-se.

Determinant, pronom i adverbi
Hi ha algunes formes, sobretot de quantitatius, que poden fer de determinants, pronoms o adverbis:
Hi ha poca carn. ~ determinant Pocs han arribat. ~ pronom Menja poc ~ adverbi
Per localitzar-los adequadament, cal tenir present a què es refereixen i què modifiquen: el determinant acompanya el nom, el pronom el substitueix
i l'adverbi modifica el verb. A més, el determinant i el pronom són classes
variables; en canvi, l'adverbi és invariable.

7. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

La Preposició i la Conjunció.
La preposició i la conjunció són classes gramaticals que relacionen parts del discurs. De forma general, podem afirmar el següent:
Les preposicions relacionen sintagmes: Són fora de la llista, malgrat la promesa de la presidenta.
Les conjuncions relacionen oracions: Encara que vulguis, no ha farem quan tu diguis.

8. Assenyala les preposicions que hi ha en aquest text:
Un dia, la gata va marxar. La dona de fer feines va obrir la porta del carrer per netejar els poms i escombrar l'entrada, i la bèstia se n'anà. La meva dona va començar a cridar-la per tot el pis. No la va veure. Anava amb una camisa de dormir de llunes petites, vermella, curta, amb dos volants, i una cinta blanca als cabells. No duia res als peus.
MARIA MERCÈ ROCA. Contes personals.

9. Indica les conjuncions que apareixen a les oracions següents:
a) No hi he anat perquè no sé el camí i ningú me n'ha dit res.
b) En Pep és tan gandul com el seu germà, però resulta encantador.
e) En cas que vulguis venir, truca'm.
c) Era tan intel·liqent que totes les empreses se'l disputaven.
d) Endreça l'armari com li va ensenyar la mare.
e) Després que tornis, sortirem a fer una volta i en parlarem.
f) Si decideixes fer les paus, avisa'm.
g) Quan fa sol, m'agrada passejar pel pare i estirar-me a la gespa.
h) Em vaig apuntar a una ONG per tal d'ajudar la gent pobra.
i) Anirem allà on vulguis, però no em deixis plantat com ahir.
j) Mentre tu fas el sopar, jo planxaré les camises.
1) Està cansat, de manera que no podrà fer els panellets.
m) A pesar que som indisciplinats, som bona gent.
n) Estalvien molt perquè es volen comprar un pis.
o) Tot i que està malalt, ha fet tota la feina.

Adverbi i preposició
Hi ha formes preposicionals que provénen d'adverbis, i aquest fet pot originar confusions. Cal recordar que l'adverbi modifica el verb; en canvi, la preposició relaciona elements.
Adverbis -----.. Són dalt.
Vindrà després.
Han arribat abans.
Preposicions -----.. Són dalt del cim.
Vindrà després de les deu.
Han arribat abans de sopar.

10. Assenyala si les formes destacades són adverbis o preposicions:
a) L'ha llancat dins del pou .. No miris a dins.
b) Deixa-ho aquí damunt. . Salta al damunt de la taula.
e) Situa't al davant de la fila .. Li agrada caminar al davant.
d) Sempre es posa darrere .. Darrere teu hi ha una mosca.
e) Ens parlava de dalt estant. . Les bosses són dalt de l'armari.
f) Estendré la roba a fora .. Menjo fora de casa.
g) Han escrit a sobre .. Ho tinc a sobre de l'escriptori.
h) S'amaga sota de la taula .. Mira a sota i ho trobaràs.
i) Són lluny de la civilització .. El va enviar lluny.
j) Treballen vora dels pares .. Viuen a la vora.
k) Ho faré després .. Hi anirem després de classe.
1) Ja han trucat abans .. Ho volen abans de les sis.


NOMÉS PER A 3R A I B!!!

Preposició i conjunció

Hi ha formes que poden fer de preposicions o conjuncions. Es tracta de veure si uneixen sintagmes o oracions. En aquest últim cas, cal tenir present que perquè hi hagi una nova oració hi ha d'haver un nou verb; a més, sol aparèixer en la locució la forma que.
No vam venir a causa del mal temps.
locució PREPOSICIONAL SN

S PREP (CC DE CAUSA)

VES AMB COMPTE

• Una locució preposicional és un conjunt de paraules que fan la funció d'una precosició: a causa de. per por de.

• Una locució conjuntiva és un conjunt de paraules que fan la funció d'una conjunció: a causa que, per tal que.

No vam venir a causa que va ploure molt.
Locució CONJUNTIVA V

ORACIÓ SUBORDINADA DE CAUSA

11. Indica si cada una de les formes destacad es és una locució preposiCional o una locució conjuntiva:
a) Després de la festa truca'M ... Després que tornis, m'ajudarÀs.
b) Abans que surtis. explica-m'ho .. Acaba-ho abans de les set.
e) Va netejar-ho per por que el renyessin .. No hi va anar per por de tu.
d) Els ho va explicar a fi que ho entenguessin .. Ho fa a fi de bé.
e) Malgrat tot, hem organitzat la festa .. L'hem organitzada malgrat que tothom es posa en contra.
f) En cas d'incendi. cal sortir per la porta d'emerqència .. En cas que
plogui, cal tancar la porta.

12. Indica la classe gramatical de totes les formes que hi ha a les oracions següents:
a) No hi aniré fins demà perquè tinc molta feina endarrerida.
b) Era una dona vella i magra, però tenia una gran vitalitat.
e) D'ara endavant anirem millor a causa del bon clima que tindrem.
d) El va mirar de fit a fit i tot d'un plegat es trenca la màgia.
e) És tan brut i res no l'amoïna. Qualsevol dia tindrà un disgust.
f) Tothom sap que cal fer però cadascú ho resol com pot.
g) En Pep no ens escolta mai i això provocar problemes greus.
h) Digues-me quin noi t'agrada més, perquè estic col·locant els noms i la disposició de tots els convidats per al sopar de la festa.

13.Fes el mateix que a I'activitat anterior en aquest text:
Estimadíssima Lorena,

Els minuts em són tan insuportables, lluny de tu, que aquest matí he intentat per tres vegades llevar-me la vida.
He volgut fer-me un tall al coll, però no he aconseguit altra cosa que tacar-me el jersei a ratlles grogues i blaves (el que tu em vas regalar; recordes?). Es tractava d'un suïcidi dolorós, i jo no puc suportar el dolor. Això, a tu, ja et consta.
Després he insinuat el moviment de llançar-me daltabaix del balcó; però el sol
il·luminava els meus geranis amb uns colors tan bells, que m'han inspirat un
sonet i he hagut de córrer a fer-lo.
El tercer intent l'he fet a base d'una cosa que no mata. He volgut deixar-me
morir per convicció, fent-me'n el decidit propòsit i tibant la voluntat. Però, t'ho
repeteixo, això no mata.
Ja veus si sóc dissortat
.

divendres, 7 d’octubre de 2011

3r d'ESO. REFORÇ.EXERCICIS DE DETERMINANTS

(imatge de google imatges)

Hola carinyets!!!! Feu les activitats següents dels determinants:
1.- Activitat: Molt, gaire o gens? mud (edu365) ep c. superior eso
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/molt/index.htm

2.- Exercici: Indefinits gens, res, cap o ningú (Robert Escolano)
http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/indefinits/gensres01.htm

- Exercicis de numerals.

3. Escriu en lletra els següents numerals.
5 6 8 11 13
14 15 16 17 18
20 23 24 38 47
59 51 62 66 63
88 94 97 101 112
222 321 416 578 645

4. Escriu en lletra, a la teua llibreta, els següents numerals cardinals: Ex. 21 -> vint-i-un
6 12 16 5 4 14 22 34
58 47 17 55 63 68 71 79
80 84 86 88 97 92 94 95
96 98 100 101 104 107 108 110
111 112 113 114 115 116 117 118
119 121 125 134 145 148 153 156
169 222 345 285 397 434 477 515
717 894 900 905 937 1978 1142 1205
1007 3025 3145 3809 3987 38250 235478 2840345
5. Escriu en lletra, a la teua llibreta, els següents numerals ordinals: Ex. 3r -> tercer
1r 4t 5è 7è 9è 10è 12è 14è 16è
17è 21è 18è 23è 30è 34è 45è 56è 67è
79è 82è 94è 96è 99è 100è 101è 113è 132è

dijous, 6 d’octubre de 2011

3r d'ESO. CORRECCIÓ. EL FUTBOL. LA VIDA D'UN PÈSOL.

HOLA XATETS!!!

AQUESTS SÓN ALGUNS DELS VOSTRES TEXTOS (No poso el nom dels autors perquè no ho voleu). I COM QUE SEMPRE ES POT MILLORAR, L'EXERCICI QUE HEU DE FER ÉS CORREGIR-LOS!!! ÀNIMS!!!


(imatge de google imatges)
EL FUTBOL 1

El futbol, és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors i es considera l'esport més popular del món.
Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial, amb una porteria contrària.Els porters són els unics jugadors que se'ls hi és permès utiltzen les mans o els braços per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu o el cap per controla la pilota.
L'equip que marca mes gols quan acaba el partit és el guanyador.
Si el resultat es d'empat al final del partit es dona la prorroga o ronda de penals, depen del format de cada competició. Quan el partit queda empatat es suma punt per cada un i quan un dels equips guanyan li donen 3 punts.
El joc modern va ser creat a Anglaterra després de la creació va ser creat de la "the fotball Association" actualment les regles del 1863 són la base del fotball Assotation, mes coneguda pel seu acrònim Fifa.
La competició del futbol, internacional més prestigiosas es la Fifa wold Cup. Celebram cada cuatre anys. Aquest esport, el més vist del món, té un audencia que dobla la dels Jocs Olimpics d'estiu.


EL FUTBOL 2

El futbol es un esport que consisteix en tenir un equip d'onze jugadors més la banqueta, en el camp de futbol jugues amb altres equips, potser espanols o d'altres paisos; Italians, Alemanys, Ingleses, Françeses,etc. Per jugar a futbol, necessites proteccio en els genolls, necessites botes de futbol i si ets porter guants. El futbol consisteix en guanyar les competicions, com la Champion, Liga, Europa Legue etc... Aixo els professionals.Al futbol es juga amb els peus, el porter es el unic que pot agafar-la amb les mans. El camp de futbol esta marcat per llinees, que marquen coses com, el mig del camp, l'area del porter, els tirs de corner, el punt de penaltis i mes coses. Pots guanyar, empatar o perdre, si guanyes guanyes 3 punts, si empates guanyes 1 punt i si perds guanyes 0 punts.
Hi han molts tipus de jugadors, com per exemple Messi, Xavi, Puyol i Valdes. Cadascun te una funció, Messi es devanter i com a devanter te que marcar molts gols, Xavi com a mig campista ha de ajudar als devantes i als defensa, es una tasca que tens que tindre molta resistencia. Puyol com a defensa ha de impedir que els devanters marquin gols. I valdes és te que parar els xuts dels devanters migs i defenses que pugen al atac.
I aixo és menys o menys la explicació en general del fútbol, es un esport molt divertit que el pots practicar en qualseol joc que hi hagin porteries. No fa falta ser professional.


(imatge de google imatges)
LA VIDA D'UN PÈSOL

En una fàbrica de pèsols estan fent pèsols que té més proteïnes i estan acabant el procés de curació. Estan transportant el sobre de pèsols al camió. Quan arriba el camió a ala botiga transporten els pèsols al seu lloc. Els pèsols estaven esperant que a que algú els agafés i va arribar un home amb la filla i van agafar el sobre de pèsols. Quan va arribar, l'home va posar la paella i després els pèsols. Llavors el gat de l'home va agafar els pèsols i se'ls va emportar cap al conenidor. Lavors el gat es va anar i els pèsols es van quedar allà fins que va aparèixer el camió de la basura i se'ls va emportar cap a la deixalleria.
Quan van arribar, el camió va llençar els pèsols a la brossa i va aparèixer un home que parlava rarament i se'n va anar. Desprès d'un dia en la deixalleria, els pèsols estaven tristos i de sobte va aparèixer un ocell i va agafar als pèsols i van anar fins al riu. De sobte va aparèixer un altre ocell i es va barallar amb l'altre i els pèsols van caure al riu.
Els pèsols estaven assombrats perquè pensaven que el món era petit i en veritat és molt gran i de sobte un peix se'ls va menjar. El peix va anara a mar obert i uns pescadors el van agafar i quan van arribar al port van obrir al peix en canal i un pescaor va agafar els pèsols pensant que li donaria sort. El pescador va anar a un bar a celebrar la pesca que va fer i es va baralla amb un atre pescador i els pèsols van caure per les clavegueres.
Els pèsols no sabien on estaven i de sobte van caure per una mena de riu que va parar justament en la platja i la filla de l'home els va trobar i se'ls va menjar.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

3r d'ESO. EL TEXT NARRATIU


(imatge de google imatges)

Hola 3rs!!! Els de 3r A i B ho han de fer com a deures! El C i D ho farem a classe conjuntament!!!

Aquest és el document que us ha de servir per a analitzar el text narratiu de Tristany i Isolda

diumenge, 2 d’octubre de 2011

3r d'ESO. REFORÇ. ELS DETERMINANTS.

(imatge de google imatges)
RECORDA:

- L'article no s'apostrofa davant paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones (la unió); davant de noms de lletra (la ema); davant d'una "i" /"u" consonàntiques, amb "h" o sense (la iaia, la hiena).

- Les formes "llur/llurs"dels possessius, formes literàries, equivalen a seu, seva, seus, seves. S'usen quan hi ha més d'un posseïdor, en els altres casos són incorrectes. (El llapis del Joan i la Roser- llur llapis)

- En els numerals hi ha formes que s'escriuen amb guionet (D-U-C): entre les desenes i les unitats (trenta-quatre); entre lles unitats i cetenes (quatre-cents).

- La forma bastant n presenta forma femenina (hi ha baastant gent)

- Les formes "prou, massa i força" no tenen plural (Són massa noies)

- Cal fer atenció a l'ús de les formes "molt i gaire": molt s'usa en frases afirmatives (fa molta calor) i gaire s'usa en les frases interrogaties, negatives, condicionals i després de "sense" (Fa gaire fred? No fa gaire calor)

- Cal fer atenció l'ús de les formes "prou i bastant": "prou" equival a "suficient" (no tenim prou diners); "bastant" equival a "certa quantitat" (Hi ha bastants animals).

- No s'ha de confondre l'adverbi "gens" amb el pronom "res" (No tinc gens de ganes de sortir aquest vespre/ No fan res)

- Davant de nom de ciutat, nació..., la forma "tot" és invariable. (Tot Catalunya fou un clam contra la guerra).

- Les formes "algo, els demés, ningun, varis" són incorrectes. Les correctes són "alguna cosa, els altres o la resta, cap, diversos o alguns".

- "Ambdós o ambdues" signifiquen tots dos, totes dues.

- "Qualsevol, qualsevulla, fan el plural afegint una essa entre mig: qualssevol, qualssevulla.

- La forma "sengles" significa "respectius, corresponents".



1. Identifica les categories gramaticals de les paraules d'aquest text:

Aquests dies, quan em llevo, davant de la finestra de la meva cambr les altes tiges del fenàs, fan una mena de fines reverències a ple sol. La prunera clàudia que hi ha ran de la casa és immòbil en l'ombra, carregada com mai de fruit. Tot d'una passa una puput, delicadament decorada, o s'alça, amb piuladissa alegre, un vol de pardals. Enllà, hi ha constel·lacions de campànules d'un blau pàl·lid. I els avellaners tenen un verd fosc, gerd, gairebé primaveral.
Marià Manent, L'aroma d'arç (1970)

DETERMINANTS
2. Posa en cada cas la forma de l'article que convingui:
euga, ela, àguila, Anna, por, elisió, unió, imaginació, indústria, erra, ungla, Índia, humitat, inanició, imatge.

3. Escriu quinze paraules que no s'apostrofin perquè formen part de l'excepció de les paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones.

4. Completa cada una de les oracns següents amb la forma de l'article contracte adequada:
a) Vaig passar....... carrer ..... avi i no vaig trobar-lo.
b) M'agrada anar ...... estadi i veure l'ambient que regna ..... camp.
c) Si no sóc a ...... Pere, truca'm a ............ Andreu.
d) Vinc ........ camp i he vist les vaques que pasturaven ...... era.
e) En Manel de ........ Estret escriu contes ...... mainada del poble.
f) A la plaça ........ Oli hi arribaràs passant ...... riu.
g) Posa el nom ....... marge ....... full.
h) La dedicatòria no és ...... Pere, sinó ......... Laia.

5. Escriu la forma que convingui en cada cas:el nostre/la nostra
avió, maleta, postre, pis, casa, cançó, germà, gos, mirada, casament, pendent

6. Substitueix cad una de les formes destacades per la forma de possessiu corresponent. Fixa't quan hi pots posar les variants llur i llurs:
a) El cotxe d'en Ramon s'ha estavellat: el seu cotxe s'ha estavellat
b) Les discussions dels nuvis vn durar tota la nit: ........ discussions van durar tota la nit.
c) Els invents dels científics han revolucionat el mapa genètic: ........... invents han revolucionat el mapa genètic.
d) El casc del Pep està abonyegat: ......... casc està abonyegat.
e) La casa dels avis té una vista sorprenent: ......... casa té una vista sorprenent.
f) L'èxit dels famosos és una qüestió de consum cultural: .......... èxit és una qüestió de consum cultural.

7. Assenyala les formes de demostratiu i possessiu i digues si són determinants o pronoms:
a) El meu pare és més autoritari que el teu. Aquella nit va quedar ben clar com era de fort el seu geni.
b) Si aquest és bo, aquell és millor. No veus aquestes etiquetes?
c) Això és ben clar i aquestes coses les sap tothom.
d) Aquest quadern és el meu i aquell és el teu.
e) Aquestes sabates no són les meves.

8. Completa cada una de les oracions següents amb el quantitatiu que calgui. No has de repetir cap forma:
a) Tinc ................ por que no sé si seré capaç de fer la prova.
b) ............. nois has convidat a la festa? Em sembla que ja n'hi ha .........., de gent.
c) Té ............. vergonya i ............ barra. Així és el teu germà.
d) Em fa l'efecte que has preparat ............ menjar. Si fas .............. plats, en tindrem per dies.
e) No tinc ................ gana.
f) Hi he posat ................. sal.

9. Omple els buits amb "gens" o "res":
a) No queda ......... de pa. Vaig a comprar-ne. Vols ...... més?
b) No tinc ......... de ganes d'anar a treballar. Passa ....... si avui no hi vaig?
c) No hi ha ........ a pensar, no hi ha ......... a fer.
d) A la tele no fan .......... de bo.
e) No és .......... treballador. Ara bé, no és ......... empipador, tot li està bé i no rondina per ........... .

10. Omple esl buits amb "molt, molta, molts,moltes o gaire, gaires:

a) Hi ha ..................... gent a la botiga, però crec que no farem ...................... caixa. Miren .................... i no compren ........................... .

b) No és .............................. optimista. Sempre veu les coses ............................. difícils.

c) Va enviar .......................... currículums sense .......................... probabilitts d'aconseguir cap feina.

d) Crec que hi ha .................... gent que pensa que no som ......................... eficaços.

e) Si no hi ha ......................... gent, aprofitaré per comprar ........................ coses.


11. Corregeix les formes incorrectes:

a) Tota Barcelona gaudeix de les festes de la Mercè.

b) Aquí hi ha algo que no va gaire bé.

c) No patexis, els demés arribaran aviat.

d) He llegit varios anuncis que conviden a la presentació de la botiga.

e) No hi ha ningun problema que no es pugui resoldre.

f) Tinc masses problemes.


12. Assenyala els determinants i pronoms que hi ha en aquest text i digues de quin tipus és cada un:

Molta gent pensa que el meu company no té gaires coses al cap. De fet, té poca intel·ligència i, com diuen molts, no té tres dits de front. Jo crec que no té gaire solució; son pare tenia les mateixes característiques i, de fet, tot l va anar bé. Tothom ho sap.


13. Escriu amb lletres els numeros següents: 16, 17, 28, 75, 109, 231, 1004, 2425, 28302084