dilluns, 23 de maig de 2011

3r d'ESO. DOSSIER.


(imatge de google imatges)

hOLA A TOTHOM!

- eL DOSSIER que heu d'entregar només ha de ser del 3r trimestre.


- heu de fer una introducció sobre quin segle neixen les llengües romàniques i quines són. I també quins són els primers textos escrits en català.


- I al final hi ha d'haver un esquema-resum de tot el què hem fet. 

- Data d'entrega: la segona hora de classe de català de la setmana segons el vostre grup. Aquells que no vingueu aquest dia i no me l'entregueu tindreu el trimestre suspès si no me'l feu arribar a través d'algú o el dia abans.



dilluns, 16 de maig de 2011

1r de BAT. EXAMEN ÚLTIM


(imatge de google imatges)

HOLA "PEIXITUS" MÉS MORTS QUE VIUS!

Com que endevino els vostres pensaments i estareu molt preocupats, però moltttttttttttt, perquè no sabeu què surt a l'examen últimmmmmmmmmmm amb exactitud. Jo m'he dit a mi mateixa, fes el favor d'aclarir-ho ja. Que aquesta gent tindrà un infart si no saben la resposta ja!

I prest i veloççççççççç, aquí teniu la resposta tan volguda!

- Què entra????
- SUBORDINADES !!!!! jajajaja!

- quines?
- ADJECTIVES I ADVERBIALS!!

- Quines preguntes hi haurà a l'examen?
- LES SEGÜENTS:

0. Subratllar les subordinades a tots els exercicis
1. Un exercici de diferenciar les subordinades substantives, adjectives i adverbials.
2. Teoria tipus test.
3. Dir si és és una subordinada especificativa o explicativa i puntuar quan cal.
4. Assenyalar el relatiu,l'antecedent i dir la funció del relatiu.
5. Dir si el nexe de l'oració subordinada és una conjunció o un pronom relatiu.
6. Dir de quin tipus són les oracions subordinades adverbials.

Com que el tema ja està aclarit, me'n vaig a posar l'examen! Facilet, vaaaaaaaaaa!

dissabte, 14 de maig de 2011

3r d'ESO i 1r de BAT. COM CERCAR EN EL BLOC ENTRADES QUE NO VEIEM?


(imatge de google imatges)
Hola romancers i romanceres!

Vull ajudar-vos a saber cercar en el bloc per no haver de dependre mai més de mi. Ho he anat repetint al llarg del curs, poseu atenció, si us plau.

Com era el refrany aquell? No donis peixos al famolenc, ensenya-li a pescar.


1a opció: tires avall, fins al final del bloc, cliques "missatges més antics" i vas baixant fins que trobes l'entrada que t'interessa.


2a opció. Vas al requadre de cercar en aquest bloc que tens a la banda de l'esquerra. Poses el títol de l'entrada. Per exemple: "assignació d'exposició oral". Et posarà, a dalt de tot, en un fons transparent l'entrada o entrades relacionades. Cliques damunt i ja està.


(imatge de google imatges)

3a opció. En la columna també de l'esquerra, al final de tot, tens l'arxiu del bloc. Aquí tens els títols de les entrades per mesos i dies. Si cliques damunt del títol que vols, l'obre.

Espero que ara ja sàpigues com trobar el tema de la teva exposició oral o qualsevol entrada anterior que no surti a la pàgina principal. De totes maneres, si no te n'ensurts, que no crec, amb l'espavilat o espevilada que ets, m'ho tornes a dir.

PROBLEMA RESOLT!



(imatge de google imatges)

divendres, 13 de maig de 2011

3r d'ESO i 1r de BAT. ACLARIMENT EXPOSICIÓ ORAL.

(imatge de google imatges)

Hola galifardeus!!

Vull deixar clars els punts que ha de tenir la vostra exposició oral (amb power pujat a slideshare) si us ha tocat fer un autor i obra:


1. Cercar una fotografia o fotografies de l'autor.

2. Explicar la vida

3. Explicar l'obra més important

4. Explicar, de manera general, aquell llibre o poema que heu de comentar.

5. Explicar, en detall, vers a vers el poema o línia a línia el fragment que heu triat del llibre que us he dit.

6. Conclusió: resum del més important dit anteriorment. No, la nostra opinió personal.

Espero que les indicacions us serveixin. Si teniu dubtes, dieu-m'ho i us intentaré d'ajudar. Deixeu el vostre comentari aquí mateix! Va, a treballar. Molts ànims! ;)

3r d'ESO. EXAMEN



Hola "peixitus" MEUS espantats!

Tots i totes us preguntareu, què surt a l'examen? Quines preguntes hi haurà? Estic impacient per fer-lo! Quines ganes d'estudiar que tinc! Digues què he d'estudiar! Va, va...

(imatge de google imatges) La contesta la teniu aquí, tot seguit us ho dic.

1. Surten les propietats del text (fotocòpies). D'aquí hi haurà algun exercici o més d'un, on haureu d'ordenar el text segons l'habitual en la frase (subjecte, verb i complements del verb) i d'altres exercicis semblants.

(imatge d' E. Faro- www.e. Faro.info)
2. El text descriptiu. M'haureu d'assenyalar en un text les tres parts i cercar en aquest mateix text les característiques i posar-ne exemples (ús abundant de noms acompanyats d'adjectius, verbs en present i imperfet d'indicatiu, ús abundant d'atributs, recursos estilístics: metàfores, enumeracions, comparacions...)

3. Dels contes. fareu una correcció (El lleopard,etc.), us en posaré un fragment i l'haureu de corregir vosaltres.

4. I de la literatura:
4.1. En quin segle neixen les llengües romàniques i quines són.
4.2. Com es diu el primer text trobat escrit en català i de quin segle és.
4.3. Els trobadors: S XII. saber-vos els quatre trobadors principals, saber explicar què és l'amor cortès i per últim saber relacionar la definició dels tipus de composicions amb el seu nom (sirventès, plany, tençó,etc).
4.4. Ramon Llull. S XIII. Per què és considerat el creador de la prosa literària catalana? Saber el nom d'alguna obra narrativa i de poesia seva.
4.5. Què és una crònica? Quin és el nom de les quatre cròniques. S XII-XIV. I quins regnats expliquen.
4.6. Francesc Eiximenis. S XIV. Va escriure "lo Crestià" i "el llibre de les dones"


I quan feu l'examen, no oblideu d'estar el més tranquils possible, llegir bé els enunciats tantes vegades com calgui i repassar totes les preguntes.



(imatge de google imatges)

Això és tot!!! Estudieu moltíssim i ànims, que ens queda poc!!!
I segur que tot sortirà béeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! APROVATSSSSSSSSSSS!!!!

dijous, 12 de maig de 2011

3r d'ESO i 1r de BAT. CONCURS. INSULTEM-NOS EN CATALÀ!!


(imatge extreta de google imatges)

Hola cagamandúrries, panxacontents, romancers, PEREPUNYETES, GALIFARDEUS, CAPS VERDS, CORCONETS...!

L'altre dia a classe va sorgir el tema dels insults en català!

Em vau dir que... si no n'hi havia de tan forts com en castellà, que si això... que si allò. Al final gairebé algú es creu que li deien bonica mentre li deien, de broma, "bleda"!

Aquí em vaig adonar que havia de fer alguna cosa. S'havia de millorar la vostra cultura "insultil".

No sé si és un tema gaire adequat per un bloc educatiu, però com que a la vida real existeixen i no els podem negar, si hem de fer les coses, les hem de fer amb propietat. Almenys hem de saber què ens estan dient! Millor que no insulteu a ningú, però si ho feu, feu-ho ben fet i en català!

Realment, quan insulteu en castellà i en català, sempre feu servir les mateixes paraules, que si ho mireu bé no passen de "gilipolles", "maricón" i "fill de puta".

La llengua té molta més varietat. Mireu només aquest petit apunt d'insults:

Carallot, gamarús, alonso, borinot, cap de cony, malandandu, malnascut, malapell, malaputa, malapècora, meuca, birosta, mamarratxo, animal, esbirro, embustero, reconsagrat, putarrot, putero, bacó, torracollons, tocapebrots, capsigrany, galifardeu, mort de gana, "morsdecony" (morros de cony), pallús, titot, titafreda, curt de gambals, estaquirot, sangonera, cagamandúrries, pocapena, xixarel·lo, perepunyetes, penques, penco, pelacanyes, paparra, corcó, emprenyador, perdonavides, pocavergonya,capbuit, cap de trons, cap verd, cap d'estopa, cap de mort, cap de fava, cap de suro, cap de pardals, capsigrany, borinot, tòtil, babau, badoc, mosqueta morta, totxo, tocat de l'ala, tarambana, tap de bassa, tabalot, romancer, remugaire, pàmfil, morrut, milhomes, llepaculs, lelo, grillat, fill de la grandíssima de sa mare, figatova, figaflor, bleda (assolellada), esquenadret, nyicris, dimoni escuat, desvergonyit, culgròs, cul de mal seient, cul inquiet, culcagat, eixelebrat, borni de cervell...

N'hi ha molts més!

Podríem fer un concurs al millor insult de català! Deixeu el vostre insult en l'apartat de comentaris de sota i a final de curs li donem un premi (a decidir entre tots) pel millor, segons votació popular de classe! 

I DESPRÉS UN GUANYADOR FINAL DE TOTES LES CLASSES DE 3R I DE 1R DE BAT!!! ;)

Què us sembla??¿¿¿

Posem de termini fins el dia 25 de maig.

Vinga, a insultar-nos (sempre amb bon humor i creativitat) amb estil i en català!!!

FINS DEMÀ, TROS DE QUÓNIAMS! TITESBULLIDES!

PER CERT, AIXÒ NO ENTRA EN L'EXAMEN!!! ;)

dimecres, 11 de maig de 2011

3r d'ESO. LITERATURA CATALANA. FRANCESC EIXIMENIS. S. XIV

Francesc Eiximenis (Girona, 1378- Perpinyà, 1417)


(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)

Hola ratolinets i ratolinetes!! Ja falta poc per acabar el curs i tots i totes estem molt cansats. Però hem de fer un esforç final tots plegats! Va, ànims! Que això s'acabaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
Abans d'acabar... més literaturaaaaaaaaaaaa!!!

Extret de Llengua catalana i literatura. Ed. Teide. Pàg. 79 a 81.

El segle XIV va ser un segle de crisi econòmica, social i espiritual. Una de les causes que va provocar-la fou el Cisma d'Occident (1378-1417),que comportà una divisió entre els membres de l'Església segons a quin papa obeien, el de Roma o el d'Avinyó. En aquest context de confusió,hi hagué una relaxació dels costums i una pèrdua de confiança en els valors religiosos. En aquest segle neix una literatura religiosa i moral adreçada sobretot a la gent de les ciutats i que pretén difondre els valors del cristianisme i els bons costums. Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda, tres escriptors que pertanyien a ordes religiosos, són les figures més importants d'aquest tipus de literatura.


Francesc Eiximenis va néixer a Girona cap al 1327. Fill d'una família burgesa benestant, va entrar de jove a l'orde franciscà. Va viatjar força per Europa i va visitar universitats i convents. Residí i estudià a Colònia, Pans, Oxford, Cambridge, Roma i Tolosa de LLenguadoc, on obtingué el títol de mestre en Teologia. Fou una persona d'una considerable influència política que tingué la protecció i la confiança de la família reial. Va residir durant vint-i-cinc anys a València, on fou conseller dels jurats de la ciutat. L'any 1408, el papa Benet XIII el nomenà bisbe d'Elna i, a títol honorífic, patriarca de Jerusalem. L'any següent, el 1409, va morir a Perpinyà, on fou enterrat.

És un dels escriptors més prolífics de l'edat mitjana i un dels que ha tingut més difusió. Les seves obres van ser conegudes no solament a la corona catalanoaragonesa sinó per tot Europa, ja que durant els segles XV i XVI van ser traduïdes a diferents llengües.

L'obra d'Eiximenis té una intenció didàctica i divulgadora.Volia posar a l'abast del poble tot el saber cristià que s'acumulava a les universitats, monestirs i convents. És una obra de caràcter religiós en què destaca l'ús d 'una prosa senzilla i directa, per captar l'atenció de la gent. Per aquest motiu utilitza dites populars, exemples, anècdotes, històries i acudits, en un estil amè, pIe d'humor i d'ironia, que el converteix en un «cronista popular del seu temps».


La seva obra més important és "Lo Crestià", escrita entre 1379 i 1386,que pretenia ser una mena d'enciclopèdia de la seva època. Havia de tenir tretze llibres o parts però segurament inacabada, només ens n'han arribat quatre: el Primer, el Segon, el Terç i el Dotzè.


(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)

Altres obres seves són el "Llibre dels àngels" (1392), un tractat sobre la naturalesa, les classes i els atributs dels àngels, i el "Llibre de les dones" (1396), una obra moralitzadora adreçada a les dones, en què reflexiona sobre com ha de ser la dona cristiana perfecta.


ACTIVITATS:


1. Al tercer llibre de "Lo Crestià", Eiximenis compara els costums en el menjar i el beure dels catalans amb els d'altres nacions per arribar a la conclusió que els catalans ho fan millor.
Llegeix a continuació alguns dels arguments que utilitza l'autor i contesta les preguntes que hi ha al final.


(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)

"El primer és que la nació catalana evita completament qualsevol luxe en el viure de cada dia, ja que normalment cadascú s'acontenta menjant per dinar un plat de carn o de peix; i per sopar, peix, ous o qualsevol cosa que sigui senzilla. Com que això és molt equilibrat i les altres nacions hi fan de més o de menys, es demostra, dones, que la nació catalana s'alimenta millor que les altres.


La segona raó és que els catalans en els convits donen rostit i escudella i res més. I això és suficient, prou adequat i no hi ha cap excés, mentre que les altres nacions hi donen molt més. Es demostra, doncs, que els catalans ho fan més bé.

La tercera és que la nació catalana, en el menjar de cada dia i en els convits, té el vi suficient i en pren la quantitat adequada, sense fer, generalment, cap excés. Els anglesos i els alemanys no en solen beure, ja que solen beure cervesa, sidra, hidromel o una altra beguda sense res a veure amb el vi; i els francesos i els llombards beuen vi en excés. Per tant, segons ells, sembla que els catalans ho fan millor.
[ ... ]


La cinquena és que els catalans mengen primer el rostit i després l'escudella, cosa que abans hem demostrat que era un costum millor, més sa i més convenient que el costum contrari. Es dedueix, doncs, que ho fan més bé els catalans.


La sisena és que els catalans, tant en els convits com en el menjar de cada dia, no mengen ni massa carn ni massa poca, sinó que en mengen suficient i tanta com calgui. Però les altres nacions hi fan uns excessos tan grans, i amb tots els estils possibles, que en surt una cosa fada, inútil i vana.


La setena és que els catalans sempre mengen asseguts a taula, però els castellans seuen aterra i altres nacions ho fan de maneres molt poc adequades. Per tant, els catalans ho fan millor.

La novena és que els catalans generalment fan dos àpats al dia, però les altres nacions no hi tenen cap ni centener, ja que n'hi ha que s'aixequen de nits per menjar, com els alemanys, i n'hi ha que beuen desmesuradament, com ara els francesos.
Francesc Eiximenis, "Lo Crestià" (1379-1386)

a) Fes un esquema on es vegin clarament les diferències entre els costums en el menjar i el beure dels catalans i els de les altres nacions. 
b)Compara aquests costums amb els actuals. Quins creus que encara són vigents?

2. En un capítol del "Llibre de les dones", Eiximenis fa una crítica a la manera com van vestides les dones del seu temps. Llegeix el fragment següent i fes les activitats que segueixen:


(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)

[ ... ] perquè tu les veuràs portar al cap coses curioses que depassen tota regla i tota mesura. Ja que, si són donzelles, porten corones reials excessives ; si són casades, porten vels grocs amb brodats delicats, quan, segons diu sant Ambròs, el cap de la dona ha d'anar cobert en senyal que d' ella va eixir primerament el pecat, per mostrar que està subjugada al seu marit i per tal que no provoqui els altres a pecat. I elles, tanmateix, es col·loquen de tal manera els vels que se'ls vegin els pits, i que així provoquin els homes a cobejar-les, les quals coses comporten la condemnació de les seves ànimes.


En segon lloc, porten els vels fixats amb luxoses agulles d'argent, amb els caps daurats, amb perles i pedres precioses, cosa que fa més nociu l'esmentat ornament.

En tercer lloc, per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n'hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, teixits d'or, de vellut, d'escarlata, de duai (tela provinent de Douai, Flandes francès), de porpra, de taurís (tela d'origen persa o musulmà), de seda aràbiga i d'altres luxoses vestidures.


A més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat. 1 perquè semblin belles els porten al cap de manera no gens natural, d'una part alts, de l'altra baixos, aquí d'una forma, allà d'una altra, segons els sembla que les faci més belles. A més corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats (ennegrits amb cosmètics) i pintats d'una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat.
Francesc Eiximenis, "Llibre de les dones" (1396)

a) Què critica Eiximenis de les dones?
b) Com haurien d'anar vestides i pentinades les dones segons que es desprèn del text?
c) Escriu un text d'unes vint línies en què expliquis la manera com van vestides les noies avui.

Per saber-ne més:

Presentació feta per Amparo
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
http://www.slideshare.net/Emparsanz/tema-4-la-literatura-didees-en-ledat-mitjana

Francesc Eiximenis Powerpoint. Presentació feta per mguinoa
http://www.slideshare.net/mguinoa/francesc-eiximenis-powerpoint

- Francesc Eiximenis a la Viquipèdia
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a l'espai LletrA de la UOC
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA

- Francesc Eiximenis a l'AELC
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. 
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Web del Congrès Internacional Francesc Eiximenis sis-cents anys (1409-2009).
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA

dimarts, 10 de maig de 2011

3r d'ESO. AVÍS D'EXÀMENS


(imatge extreta google imatges)

Hola floretes!Us faig uns quants aclariments perquè no hi hagi malentesos amb els exàmens i canvis realitzats.

3r d'ESO
La setmana vinent, 16 de maig, tots els tercers comencem les exposicions orals des del primer dia de la setmana fins que acabi. Tothom ha de portar l'exposició preparada des del dilluns
perquè no seguiré la llista i el podré fer parlar en qualsevol moment. Només el dijous 19 no hi haurà les exposicions orals perquè farem l'examen pràctic-teòric pertinent de les propietats del text, de la correcció dels contes, del text descriptiu i de la literatura feta fins al moment.

L'examen de teoria de 3r C també el farem dijous.
Teniu cadascú de vosaltres aproximadament uns 8 minuts per fer la vostra exposició. Heu de fer una presentació amb power o amb algun altre programa perquè sigui visual. No podeu anar llegint la presentació, s'ha d'explicar, que és diferent!


Heu de fer una explicació molt breu de la vida i de les obres més importants d'aquell autor i posar un fragment del text de l' obra que us he indicat i explicar-lo a la classe. Tret que tingueu una època o moviment concret ( Renaixença, Modernisme) o punts molt concrets (naixement de les llengües romàniques o primers textos catalans) que ja us indico quins punts han de tenir.

TEMES D'EXPOSICIÓ
EXPOSICIÓ ORAL. LITERATURA CATALANA. ÈPOQUES I AUTORS
Abans que res, aquí teniu:
ESQUEMA GENERAL
En aquesta adreça web hi podreu trobar un
esquema general dels distints períodes de la literatura catalana.

Ara, anem al gra. DES DEL PRIMER DIA, 16 de maig,
TOTHOM HA DE TENIR L'EXPOSICIÓ A PUNT, HA DE DUR ALLÒ QUE NECESSITI, PER SI ELS COMPANYS FALLEN.
Aquest és el tema de l'exposició oral que us ha tocat i l'ordre en què es farà:

3r A

1. ÈPOCA MEDIEVAL

0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ. - ÀLEX VERA

0.1. El llatí vulgar i el llatí clàssic. Del llatí vulgar a les llengües romàniques.
0.2. Quines són les llengües romàniques? Situació geogràfica i parlants.
- galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
- asturlleonès (Astúrias i Lleó)
- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)
- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
- Romanès (Romania, Moldàvia )

*Mireu la Vikipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques
*Imatges sobre les llengües romàniques. (Situeu en un mapa cada llengua romànica en fer la presentació).
http://www.google.es/search?q=lleng%C3%BCes+rom%C3%A0niques&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=rg_ITdK8EoKg8QOR6fH2Bw&ved=0CCEQsAQ&biw=1259&bih=624

0. ELS PRIMERS TEXTOS TROBATS, ESCRITS EN CATALÀ 

-ÓSCAR TORRICO
0.1. Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
0.2. El Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
0.3. Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
0.4. Els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió
0.5. El Capbreu de Castellbisbal
0.6. El Forum Iudicum
0.7. Les Homilies d'Organyà

0. Consulteu les següents pàgines:
*Els primers textos en català de Josep Moran i Joan Anton Rabella
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* Tresors de la Biblioteca de Catalunya: els "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet"
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

1.1. ELS TROBADORS:

1.1.1. Els trobadors. Guillem de Berguedà. "Cansoneta leu i plana" 

- SUKAENA TAKI1.1.2. Els trobadors. Guillem de Cabestany. "Lo doutz cossire" - IAN SOLIS
1.1.3. Els trobadors. Cerverí de Girona. "No'l pren lo fals marit" 

- MARTA SOL
1.1.4. Els trobadors. Ramon Vidal de Besalú. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir"
- LLUÍS SILVA
1.2. RAMON LLULL
- BRIGITTE PINCAY1.2.1. Creador de la prosa literària en català. "El llibre de les bèsties" inclòs dins el "Llibre de meravelles" o " A vós , dona Verge Santa Maria"

1.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:

1.3.1. La Crònica de Jaume I o el Llibre dels feyts - SANDRA OSUNA
1.3.2. La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere 

- YANN MORALES1.3.3. La Crònica de Ramon Muntaner - JUAN MARTÍN
1.3.4. La Crònica de Pere III el Cerimoniós
- AMALIO MARÍN
1.4. FRANCESC EIXIMENIS. "Lo Crestià" o "El llibre de les dones"
- ADRIÀ JURADO
2. EL RENAIXEMENT. L'HUMANISME. CARACTERÍSTIQUES. EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA S XV. 

- MELISSA GUERRERO
2.1. BERNAT METGE."Lo Somni".- CLAUDI GÈNOVA

2.2. JORDI DE SANT JORDI."Desert d'amics, de béns e de senyor" 

- IVÁN GARCÍA

2.3. AUSIÀS MARCH. "Veles e vents" o "Així com cell qui es veu prop de la mort"
- ALBERT GARCÍA2.4. JOANOT MARTOREL: "TIRANT LO BLANCH". 
- CRISTINA ESTUDILLO2.4.1. Diferències entre novel·la i llibre de cavalleries.

2.5. JOAN ROÍS DE CORELLA. "La balada de la garsa i l'esmerla" 

- ILYAS EL IDRISSI

3. LA DECADÈNCIA. EL BARROC.

3.1. FRANCESC VICENT GARCIA O EL RECTOR DE VALLFOGONA. " A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava..." - ISMAEL EL BRAK
4. LA RENAIXENÇA. EL ROMANTICISME. ELS JOCS FLORALS. MOVIMENT I CARACTERÍSTIQUES. - M. CARMEN DÍAZ
4.1. JACINT VERDAGUER. "Els dos campanars" de l'obra "Canigó"
- ALEJANDRO DE ROSA4.2. ÀNGEL GUIMERÀ. "Mar i Cel" o "Terra Baixa". - PAULA BACA

5. REALISME I EL NATURALISME. CARACTERÍSTIQUES.
5.1. NARCÍS OLLER:"La Bogeria" o "L'escanyapobres". -NOEMÍ ÁLVAREZ


3r B
1. ÈPOCA MEDIEVAL

0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ. - NADEA ZILIAVEL

0.1. El llatí vulgar i el llatí clàssic. Del llatí vulgar a les llengües romàniques.
0.2. Quines són les llengües romàniques? Situació geogràfica i parlants.
- galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
- asturlleonès (Astúrias i Lleó)
- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)
- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
- Romanès (Romania, Moldàvia )

*Mireu la Vikipèdia 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques
*Imatges sobre les llengües romàniques. (Situeu en un mapa cada llengua romànica en fer la presentació).
http://www.google.es/search?q=lleng%C3%BCes+rom%C3%A0niques&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=rg_ITdK8EoKg8QOR6fH2Bw&ved=0CCEQsAQ&biw=1259&bih=624

0. ELS PRIMERS TEXTOS TROBATS, ESCRITS EN CATALÀ 

-JOSÉ RAUL SORIA
0.1. Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
0.2. El Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
0.3. Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
0.4. Els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió
0.5. El Capbreu de Castellbisbal
0.6. El Forum Iudicum
0.7. Les Homilies d'Organyà

0. Consulteu les següents pàgines:
*Els primers textos en català de Josep Moran i Joan Anton Rabella
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* Tresors de la Biblioteca de Catalunya: els "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet"
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

1.1. ELS TROBADORS:

1.1.1. Els trobadors. Guillem de Berguedà. "Cansoneta leu i plana"
- MERITXELL SALVADOR1.1.2. Els trobadors. Guillem de Cabestany. "Lo doutz cossire" 
- LEHDIA ULRIC
1.1.3. Els trobadors. Cerverí de Girona. "No'l pren lo fals marit" 

- DANIEL ISERTE
1.1.4. Els trobadors. Ramon Vidal de Besalú. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir"
- ÉRIC INFANTE
1.2. RAMON LLULL
- MILENA IBARRA1.2.1. Creador de la prosa literària en català. "El llibre de les bèsties" inclòs dins el "Llibre de meravelles" o " A vós , dona Verge Santa Maria"

1.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:

1.3.1. La Crònica de Jaume I o el Llibre dels feyts - AROA GUERRA
1.3.2. La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere 

- ARIADNA GIBERT1.3.3. La Crònica de Ramon Muntaner - CRISTINA GARCÍA
1.3.4. La Crònica de Pere III el Cerimoniós
- IVÁN FERNÁNDEZ
1.4. FRANCESC EIXIMENIS. "Lo Crestià" o "El llibre de les dones"
- RAQUEL ENSOLEAGA
2. EL RENAIXEMENT. L'HUMANISME. CARACTERÍSTIQUES. EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA S XV. 

- JORDI DOMINGO
2.1. BERNAT METGE."Lo Somni".- MILY COLMENARES

2.2. JORDI DE SANT JORDI."Desert d'amics, de béns e de senyor" - MIRANDA CASANOVA

2.3. AUSIÀS MARCH. "Veles e vents" o "Així com cell qui es veu prop de la mort"
- ÁLVARO CARRASCO2.4. JOANOT MARTOREL: "TIRANT LO BLANCH". - ITZIAR BARCINA2.4.1. Diferències entre novel·la i llibre de cavalleries.

2.5. JOAN ROÍS DE CORELLA. "La balada de la garsa i l'esmerla" - KADIJA AL AZRAK

3. LA DECADÈNCIA. EL BARROC.

3.1. FRANCESC VICENT GARCIA O EL RECTOR DE VALLFOGONA. " A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava..." - CAROL ACOSTA
4. LA RENAIXENÇA. EL ROMANTICISME. ELS JOCS FLORALS. MOVIMENT I CARACTERÍSTIQUES. - MANUEL RICHIOUSO
4.1. JACINT VERDAGUER. "Els dos campanars" de l'obra "Canigó"
- VÍRGINIA SERNA

3r C
1. ÈPOCA MEDIEVAL

0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ. - SÍLVIA SANESTEBAN

0.1. El llatí vulgar i el llatí clàssic. Del llatí vulgar a les llengües romàniques.
0.2. Quines són les llengües romàniques? Situació geogràfica i parlants.
- galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
- asturlleonès (Astúrias i Lleó)
- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)
- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
- Romanès (Romania, Moldàvia )

*Mireu la Vikipèdia 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques
*Imatges sobre les llengües romàniques. (Situeu en un mapa cada llengua romànica en fer la presentació).
http://www.google.es/search?q=lleng%C3%BCes+rom%C3%A0niques&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=rg_ITdK8EoKg8QOR6fH2Bw&ved=0CCEQsAQ&biw=1259&bih=624

0. ELS PRIMERS TEXTOS TROBATS, ESCRITS EN CATALÀ 

BRAHIM OUAJIH
0.1. Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
0.2. El Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
0.3. Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
0.4. Els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió
0.5. El Capbreu de Castellbisbal
0.6. El Forum Iudicum
0.7. Les Homilies d'Organyà

0. Consulteu les següents pàgines:
*Els primers textos en català de Josep Moran i Joan Anton Rabella
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* Tresors de la Biblioteca de Catalunya: els "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet"
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

1.1. ELS TROBADORS:

1.1.1. Els trobadors. Guillem de Berguedà. "Cansoneta leu i plana" 

- AITOR PANISELLO1.1.2. Els trobadors. Guillem de Cabestany. "Lo doutz cossire" 
- RUBÉN MORENO
1.1.3. Els trobadors. Cerverí de Girona. "No'l pren lo fals marit" 

- ALEXIS MASSÓ
1.1.4. Els trobadors. Ramon Vidal de Besalú. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir"
- KEVIN MASON
1.2. RAMON LLULL
- CLÀUDIA MARCUCCIO1.2.1. Creador de la prosa literària en català. "El llibre de les bèsties" inclòs dins el "Llibre de meravelles" o " A vós , dona Verge Santa Maria"

1.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:

1.3.1. La Crònica de Jaume I o el Llibre dels feyts -ANNAS MADALI
1.3.2. La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere 

-ALMUDENA LARGO1.3.3. La Crònica de Ramon Muntaner - ANDREA JUSTÍCIA
1.3.4. La Crònica de Pere III el Cerimoniós
- DANIEL JUSSEN
1.4. FRANCESC EIXIMENIS. "Lo Crestià" o "El llibre de les dones" 

- LYS GONZÁLEZ
2. EL RENAIXEMENT. L'HUMANISME. CARACTERÍSTIQUES. EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA S XV. 

- SERGI GÓMEZ
2.1. BERNAT METGE."Lo Somni".- ELIANA GALIVER

2.2. JORDI DE SANT JORDI."Desert d'amics, de béns e de senyor" - GUILLEM ESTADELLA

2.3. AUSIÀS MARCH. "Veles e vents" o "Així com cell qui es veu prop de la mort"
- PAULA ESPINO2.4. JOANOT MARTOREL: "TIRANT LO BLANCH". - MOUAD EL OSRI2.4.1. Diferències entre novel·la i llibre de cavalleries.

2.5. JOAN ROÍS DE CORELLA. "La balada de la garsa i l'esmerla" 

- WIAM EL KHAYATI

3. LA DECADÈNCIA. EL BARROC.

3.1. FRANCESC VICENT GARCIA O EL RECTOR DE VALLFOGONA. " A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava..." - SERGI CUSCÓ
4. LA RENAIXENÇA. EL ROMANTICISME. ELS JOCS FLORALS. MOVIMENT I CARACTERÍSTIQUES. - JOEL CUELLAR
4.1. JACINT VERDAGUER. "Els dos campanars" de l'obra "Canigó"
- NOELIA CARRILLO4.2. ÀNGEL GUIMERÀ. "Mar i Cel" o "Terra Baixa". - ESTHER CARRIL

5. REALISME I EL NATURALISME. CARACTERÍSTIQUES.
5.1. NARCÍS OLLER:"La Bogeria" o "L'escanyapobres". 

-MARIAM BEN BRAHIM

6. EL MODERNISME. CARACTERÍSTIQUES.

6.1. JOAN MARAGALL "La vaca cega" - PILAR ARANA

3r D
1. ÈPOCA MEDIEVAL

0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ. - SAMUEL VAOS

0.1. El llatí vulgar i el llatí clàssic. Del llatí vulgar a les llengües romàniques.
0.2. Quines són les llengües romàniques? Situació geogràfica i parlants.
- galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
- asturlleonès (Astúrias i Lleó)
- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)
- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
- Romanès (Romania, Moldàvia )

*Mireu la Vikipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques
*Imatges sobre les llengües romàniques. (Situeu en un mapa cada llengua romànica en fer la presentació).
http://www.google.es/search?q=lleng%C3%BCes+rom%C3%A0niques&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=rg_ITdK8EoKg8QOR6fH2Bw&ved=0CCEQsAQ&biw=1259&bih=624

0. ELS PRIMERS TEXTOS TROBATS, ESCRITS EN CATALÀ 

-KAREN V. LLOREDA
0.1. Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
0.2. El Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
0.3. Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
0.4. Els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió
0.5. El Capbreu de Castellbisbal
0.6. El Forum Iudicum
0.7. Les Homilies d'Organyà

0. Consulteu les següents pàgines:
*Els primers textos en català de Josep Moran i Joan Anton Rabella
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* Tresors de la Biblioteca de Catalunya: els "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet"
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

1.1. ELS TROBADORS:

1.1.1. Els trobadors. Guillem de Berguedà. "Cansoneta leu i plana"
- RAQUEL SICÍLIA1.1.2. Els trobadors. Guillem de Cabestany. "Lo doutz cossire" 
EMANUEL MELEIRO
1.1.3. Els trobadors. Cerverí de Girona. "No'l pren lo fals marit" - FERNANDO MATTA
1.1.4. Els trobadors. Ramon Vidal de Besalú. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir"
- RAQUEL MARTÍNEZ
1.2. RAMON LLULL
- JORDI LASCORZ1.2.1. Creador de la prosa literària en català. "El llibre de les bèsties" inclòs dins el "Llibre de meravelles" o " A vós , dona Verge Santa Maria"

1.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:

1.3.1. La Crònica de Jaume I o el Llibre dels feyts - MÍRIAM JUSTÍCIA
1.3.2. La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere 

- DANIEL FIGUERAS1.3.3. La Crònica de Ramon Muntaner - IRIS FERNÁNDEZ
1.3.4. La Crònica de Pere III el Cerimoniós
- HANA EL BOUKHARI
1.4. FRANCESC EIXIMENIS. "Lo Crestià" o "El llibre de les dones"
- CHARLIE DROST
2. EL RENAIXEMENT. L'HUMANISME. CARACTERÍSTIQUES. EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA S XV.


2.1. BERNAT METGE."Lo Somni".- MOHAMEM DRIDEB

2.2. JORDI DE SANT JORDI."Desert d'amics, de béns e de senyor" 

-NORA CHARKAOUI

2.3. AUSIÀS MARCH. "Veles e vents" o "Així com cell qui es veu prop de la mort"
- CLÀUDIA BELLES2.4. JOANOT MARTOREL: "TIRANT LO BLANCH". - YOLANI AVILA
2.4.1. Diferències entre novel·la i llibre de cavalleries.

2.5. JOAN ROÍS DE CORELLA. "La balada de la garsa i l'esmerla" - SALMANE ADDI
RECURSOS ON CERCAR:
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
l'Època Medieval i els trobadors.
La literatura medieval.Joglars i trobadors. Ramon Llull. Les Cròniques...
Literaura catalana a l'edat mitjana.
Llibre d'amic e amat de Ramon Llull.

EL RENAIXEMENT
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre el Renaixement.

L'HUMANISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre l'Humanisme.

EL BARROC
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Barroc.

LA IL·LUSTRACIÓ
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
la Il·lustració.

EL NEOCLASSICISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Neoclassicisme.

EL ROMANTICISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Romanticisme.

LA RENAIXENÇA
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
la Renaixença.

MODERNISME

En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Modernisme

En aquest enllaç que teniu a continuació hi podeu trobar una bona presentació ben completa sobre el
Modernisme especialment com a moviment artístic.

En aquest vídeo que teniu a continuació es pot veure un bon
resum general sobre el moviment del Modernisme

NATURALISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre el Naturalisme.

NOUCENTISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Noucentisme.

(imatge extreta google imatges)

AUTORS/ AUTORES


SANTIAGO RUSIÑOL
En aquest enllaç que teniu a continuació podeu trobar una web molt completa sobre
la vida i l'obra de Rusiñol .
En aquest altre enllaç hi podeu trobar tota la informació necessària d'una de les obres cabdals de Rusiñol: "
L'auca del senyor Esteve".
En aquest altre enllaç hi podeu veure una web que en realitat és una
auca de la vida i l'obra de Rusiñol
.

3r d'ESO. LITERATURA CATALANA. LES QUATRE CRÒNIQUES. S XII- XIV


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 4t d'ESO, Ed. Teide)

HOLA BITXETS MEUS I BITXETES MEVES!

Continuem amb la literatura. Ara som entre els segles XII i XIV i aquesta és la prosa medieval catalana.

L'interès per conèixer la història i donar-ne testimoni és l'origen de la redacció de textos de caràcter testimonial que tenen la finalitat de difondre les gestes i les actuacions polítiques i militars dels governants de l' època. En la literatura catalana, aquest interés queda reflectit en un conjunt ampli de proses sobre fets històrics i d'un gran valor lingüístic i literari que descriuen el període compès entre els anys 1250 i 1350 i que abasten els regnats següents:
Alfons I el Cast (1162-1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1286-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)


Les quatre grans cròniques estan formades per:

- la Crònica de Jaume I o Llibre dels feyts.
- la Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
- la Cronica de Ramon Muntaner.
- la Cronica de Pere III el Cerimoniós.
Cada crònica manté un estil propi i tracta d'un període històric determinat. Vegem-ho amb detall i en l'ordre cronològic en què van ser escrites.


La Cronica de Jaume I es caracteritza per tenir el contingut més autobiogràfic. Escrita en primera persona i en dues etapes ben diferenciades (1244 i 1274), la crònica narra el llarg regnat d'aquest rei (1213-1276) i s'hi relaten les seves dues grans empreses: les conquestes de Mallorca i de València. La narració no estalvia detalls, anècdotes, intimitats i pensaments del rei, motiu pel qual es creu que el rei va intervenir directament en la seva redacció. Per això l'obra és considerada com unes memòries reials.

(imatge extreta del llibre de llengua catalana 4t d'ESO, Ed. Teide)

La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere dedica una part de l'obra a tractar sobre els tres regnats anteriors al de Pere el Gran (1276-1286),i una altra part, al regnat d'aquest rei. Es coneixen poques dades de l'autor de la crònica, però tot fa suposar que Bernat Desclot era un membre de la cort del rei i un fidel servidor seu.


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 4t d'ESO, Ed. Teide)

La Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre 1325~ 1328, abasta el període històric més llarg. S'hi relaten els fets des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1208) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne, l'any 1328: cent vint anys d'història. Com la Crònica de Jaume I, té tots els elements que la identifiquen amb un llibre de memòries en què el narrador és un dels protagonistes de les gestes que s'hi relaten, com ara l'expedició catalana a Orient comandada per l'almirall Roger de Flor. L'estil de la crònica desprèn un patriotisme abrandat.

(imatge extreta del llibre de llengua catalana 4t d'ESO, Ed. Teide)

Cronològicament, la Crònica de Pere III el Cerimoniós és l'última. Escrita entre 1349 i 1385 i motivada per la crònica del seu rebesavi, Jaume I, pot considerar-se un llibre de memòries en què el rei Pere inspira, supervisa i dicta el text als seus col·laboradors.


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 4t d'ESO, Ed. Teide)

La crònica s'ocupa dels regnats de Pere III i el seu pare. A diferència de les cròniques anteriors, la de Pere III defuig el to èpic i abrandat, i relata els fets amb una aparent objectivitat, amb la qual es percep el caràcter polític del rei. Els dos grans temes que recull la crònica són la reincorporació del regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa i la guerra contra els nobles rebels de la Unió a Aragó i a València.


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 4t d'ESO, Ed. Teide)

ACTIVITATS:

1. Després d'haver llegit la informació anterior, digues en quines cròniques es narren els fets històrics següents:

a) Conquesta de Mallorca (1229)
b) Incorporació de Sicília a la corona catalanoaragonesa (1262)
c) La batalla de Muret(1213)
d) Conquesta de València (1238)

2. Llegeix l'inici del capítol I de la Crònica de Ramon Muntaner i reescriu-lo en la llengua actual.

"E estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la Horta de Valencia, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestir de blanc qui em dix:
-Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat".

dilluns, 9 de maig de 2011

3r d'ESO. LITERATURA CATALANA. RAMON LLULL. SEGLE XIII

RAMON LLULL. SEGLE XIII.
[Ciutat de Mallorca?, 1232/1233- En Mar (Mallorca)1316]



(imatge extreta de google imatges)

"Text extret de "Llengua Catalana i Literatura" 3r d'ESO.Ed. Teide.pàg.53-55. 

"Durant tota l'edat mitjana la llengua de cultura va ser el llatí. Les llengües romàniques van comencar sent només llengües orals i fins uns segles després del seu
naixement no se'n comencen a trobar manifestacions escrites. Els primers textos eserits en català són del segle XI i són textos jurídics, religiosos o comercials. Al segle XIII, gràcies a la figura i a l' obra de Ramon Llull, el català es va consolidar com a llengua de cultura.

Ramon Llull va ser una de les figures més importants de l'Europa del segle XIII. Va néixer a Mallorca el 1232?, fill d'una família benestant barcelonina que havia arribat a 1'illa amb el rei Jaume I. Els primers trenta anys portava una vida cortesana normal, es va casar i va tenir dos fills. Però a partir d'unes visions que va tenir de Crist crucificat va entendre que havia de dedicar tota la seva vida i la seva obra a Déu;per això va vendre totes les seves possessions i es va allunyar de la seva família. A partir d'aquest moment, va iniciar una etapa de formació intel·lectual que duraria deu anys, durant els quals va aprendre llatí i àrab i es va formar en ciència i filosofia. Els últims anys de la seva vida van ser d'una activitat intensa,ja que es va dedicar plenament al seu objectiu: defensar i difondre la fe cristiana. Per aconseguir-ho es va proposar dur a terme un programa triple:

*convertir els infidels;
*escriure llibres per combatre els errors contraris a la religió;
*fundar monestirs on s'ensenyessin les llengües dels infidels als futurs missioners.


Per tal de dur a terme el seu programa va viatjar diverses vegades al nord d'Àfrica, va escriure un total de 250 llibres en què explicava la seva doctrina i va viatjar per diferents ciutats europees (MontpelIer, Roma, París, Gènova, Napols, Lió, Pisa, Avinyó, Viena, etc.) per fer classes a les universitats, entrevistar-se amb papes i reis o bé participar en concilis.Va morir el 1316, als 84 anys, en un viatge de retorn a Mallorca.

Ramon Llull va escriure sobre temses molt diversos: filosofia, teologia, medicina, ciència, narrativa, poesia ... i va utilitzar diverses llengües:català,àrab,llatí i provençal (només per a la poesia). La varietat de llengües s'explica pel desig que tenia d'arribar a tothom i difondre el seu pensament: escrivia en català perquè els habitants del seu país l'entenguessin, i en llatí i àrab perquè eren les dues grans llengües de cultura del món medieval. El llatí li va servir per fer-se entendre a les universitats europees, i l'àrab, per arribar als musulmans del nord d'Àfrica,als quals volia convertir al cristianisme.


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Teide)

A causa de l'extensió i varietat de la seva obra, només destacarem aquí els títols més coneguts i difosos.

* Prosa filosòfica i científica: "Arbre de Ciència" i "Gentil".
* Obra narrativa: "Vida coetània", "Blanquerna", "Llibre de l'orde de cavalleria" i "Llibre de meravelles".
* Obra poètica: "Cant de Ramon", "Desconhort".
* Obra mística: "Llibre de contemplació en Déu", "Llibre d'Amic e Amat", "Arbre de filosofia d'Amor".

Llull és considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana, perquè va ser el primer a utilitzar una llengua romànica, el català, per escriure sobre temes filosòfics i científics, que fins aleshores s'havien escrit en llatí. Això va tenir unes conseqüències molt importants, ja que, d'una banda, va haver inventar-se paraules noves -d'aquesta manera va augmentar el lèxic de la nostra llengua-, i de l'altra, va elaborar una prosa més madura per poder expressar una sèrie de conceptes i raonaments que sempre s'havien expressat en llatí".


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Teide)

Cerqueu informació a la xarxa i després contesteu les següents activitats:

1. Vida i obra de l'autor. Biografia: no heu de tallar i enganxar. Expliqueu molt breument la seva vida. I segon, digueu amb les vostres paraules perquè és considerat el primer creador de la prosa catalana. Mínim 10 línies. Hi ha d'haver una imatge relacionada amb el poeta.

2. Obra: Cerqueu i escriviu cinc obres de Llull amb el corresponent any de creació. Poseu-hi una portada d'un llibre de Llull.

3. "El Llibre de les bésties" és una obra de Llull inclosa al "Llibre de meravelles", en la part en què parla deis animals. Aquesta narració és protagonitzada per animals, però Llull se'n serveix no per parlar d'ells sinó dels homes i dels aspectes més foscos de la política.

Llegeix el fragment següent i contesta les preguntes que tens a continuació:

"Molt desplagué a Na Renard i als seus companys no ser del consell del rei; i en aquell punt Na Renard concebé traïció en el seu cor i desitjà la mort del rei. I digué a l'Elefant aquestes paraules:
-D'aquí endavant hi haurà gran enemistat entre les bèsties que mengen carn i les
5 bèsties que mengen herba, ja que el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en el seu consell cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa, ni que hi mantingui el vostre dret.
L'Elefant respongué i digué que esperava que la Serp i el Gall raonarien el seu dret a la cort del rei, perquè eren bèsties que no vivien de carn.
10 Respongué Na Renard i digué que en una terra s'esdevingué que un cristià tenia un sarraí del qual es fiava molt i al qual feia moltes satisfaccions; el sarraí, com que era contrari a ell per religió, no li podia portar bona voluntat, sinó que pensava sempre com el podria matar.
-I per això, senyor Elefant -digué Na Renard-, la Serp i el Gall són de llinatge tan
15 diferent al vostre i al dels vostres companys que encara que no mengin carn no us en fieu, i tingueu per cert que consentiran en tot allò que sigui dany per a vós i tots els vostres companys.
En gran preocupació estigué l'Elefant per les paraules de Na Renard, i considerà llargament el dany que li podia venir a ell i als seus companys per l'elecció del rei
20 i dels seus consellers".

Ramon Llull, "Llibre de les bèsties".

3.a) Cerca al diccionari o en una enciclopèdia que és una faula. Creus que aquesta narració es pot considerar una faula? Per què?
b)Quin animal és Na Renard?
c)Qui és un sarraí?
d)Per què creus que Na Renard explica aquesta història del cristià i el sarraí?
e)Què creus que vol aconseguir Na Renard amb les paraules que adreça a l'Elefant?

4. "A vós, dona Verge Santa Maria..."
A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui·s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d'amor.
Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e·l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·ls faria?
E vós, Dona, si·us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e·ls crestians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui·l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

I
A vós, Dona Verge Santa Maria, dono el meu voler* que es vol enamorar de vós tan fortament que no voldria desitjar ni
estimar altra cosa fora de vós, ja que tot voler és millorable sobre qualsevol altre excepte el voler de vós, que sou mare d’amor; qui no us vol a vós no pot enamorar-se de ningú.

II Com que el meu voler vol la vostra senyoria, també us vull donar la meva memòria i el meu saber; ja que, sense voler,
Dona, jo què en podria fer d’ells? I vós, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin per tal que
vagin fins a Síria [Terra Santa] a predicar i convertir els infidels, i a pacificar els cristians.

III Molts homes es vanen que moririen pel vostre Fill si calia; però són pocs aquells qui van a predicar entre els infidels, perquè la mort els fa dubtar.

*Quan Llull parla de voler es refereix a la voluntat, una de les tres potències de l’ànima racional segons Sant Agustí: la voluntat (voler), la memòria (membrar) i l’enteniment o el coneixement (saber).

Aquest poema és inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III del Llibre d’Evast e Banquerna. És dedicat a la Mare de Déu. En ell s’exalten les qualitats associades pel cristianisme a la figura de Maria.

El poema consta de tres cobles.
La primera i la segona de vuit versos i la tercera només de quatre. La mètrica i la rima [consonant] s’estructuren:

1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C
2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B
3a estrofa: 8a/8a/10B/10B

4.a) Llull en aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa. Quins són i en quins versos els trobes?

També és possible veure i escoltar la versió musicada del poema, interpretada per Maria Dolors Laffite.
http://youtu.be/vCOumLh0KUA




Per saber-ne més:

Presentació Ramon Llull feta per guest93c8b1
http://www.slideshare.net/guest93c8b1/ramon-llull-2123276



Ramon Llull - Autors a lletrA - Literatura catalana a internet
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull

Ramon LLull. Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

RAMON LLULL. Alguns textos i fragments d'aquest autor. Des del portal Mallorca Web.
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/llull/index_html.html

Ramon Llull. AELC. Associació d'escriptors en llengua catalana
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850

Qui és Ramon Llull? Centre de documentació Ramon Llull
http://quisestlullus.narpan.net